Banner Top

Semper dolens: reflexions filosòfiques sobre el suïcidi

Al món hi ha més morts per suïcidi que per accident del trànsit. Cada any es lleven la vida més d’un milió de persones, la qual cosa significa que cada quaranta segons es produeix un suïcidi. Albert Camus, autor d’ El Mite de Sísif (1942), insistí que “el vertader problema filosòfic és el suïcidi”. Avui els estudis psiquiàtrics asseguren que el 90% dels suïcidis estan relacionats amb una patologia mental. Aquesta premissa, però, es pot posar en dubte tenint en compte l’evolució de la concepció del suïcidi a llarg de la història de la humanitat. Ja al segle I dC, el filòsof estoic Sèneca entengué el suïcidi com un acte de llibertat molt valent, mai de desesperació, que realitza l’ésser humà per abandonar una vida no sempre digna. I en època moderna, el sociòleg francès Emile Durkheim, autor del llibre El suïcidi (1897), va ser un dels primers a intentar entendre en profunditat un fenomen que encara avui és un tabú.

La conferència s'ofereix des del CACIM (Catàleg d'Activitats Culturals del Consell de Mallorca). La trobarau al final d'aquest document en l'epígraf "Xerrades sobre tradició clàssica".

Conferència impartida a:

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (12/01/2018), reflexion sobre el suïcidi des d'una perspectiva històrica i antropològica:

 

Articles del web relacionats:
La mort silenciada
Tenim dret a estar tristos!
Reflexions sobre la felicitat
Melancolia, la felicitat d'estar trist
Quin sentit té la vida?
Semper dolens
- Així va ser la xerrada "Entendre i prevenir el suïcidi"

Les arrels occidentals de la misogínia: la història d’un estigma

Per desgràcia la misogínia a Occident té un llarg recorregut històric, des d'Eva bíblica fins a la Pandora grega. El món clàssic, però, hi va haver personatges que es rebel·laren contra el patriarcat: Medea, les amazones o Helena d’Esparta. A Anglaterra, a finals del segle XIX, va ser quan va néixer el feminisme com a moviment organitzat. A mitjan del segle XX la pensadora francesa Simone de Beauvoir digué “No es neix dona, s'arriba a ser-ho”. La xerrada pretén donar una visió antropològica i sociològica d’una de les grans xacres de la història de la humanitat: la misogínia.

La conferència s'ofereix des del CACIM (Catàleg d'Activitats Culturals del Consell de Mallorca). La trobarau al final d'aquest document en l'epígraf "Xerrades sobre tradició clàssica".

Conferència impartida a:
- Centre Flassaders de Palma. II edició del Seminari de Pensament de l'Institut d'Antropologia de les Illes Balears (09/11/ 2018)
- Biblioteca de Binissalem (07/03/2018)
- Biblioteca de Sineu (08/03/2018)

Aquí teniu un enllaç de TV3 amb petites píndoles sobre la revolució de les dones.

Amb motiu del Dia Internacional contra la violència de gènere (25 de novembre), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (06/12/2016), reflexion sobre la història de la misogínia:



Amb motiu del Dia Mundial de la Dona (8 de març), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (09/03/2018), reflexion sobre el feminisme a partir de la cita de Simone de Beauvoir: “No es neix dona, s'arriba a ser-ho”:

 



Articles del web relacionats:
- Pandora, les arrels gregues de la misogínia
-
 L'ofuscació del feminisme
- Feministes "femmes fatales"
- La guerra de sexes
Femme fatale, l'origen del mite
Helena, l'adúltera més famosa
L'etern mal uterí
-
Tragèdies femenines
Realment la dona va néixer d'una costella?
Les noves amazones
-
El seductor cant de les sirenes
- Sobre dones i homes

La meravellosa història de les llengües del món

Actualment es calcula que es parlen al món unes sis mil llengües, en dos-cents cinquanta estats diferents. Tot fa preveure que al llarg d’aquest segle en desapareixerà la meitat. El perquè de tanta diversitat lingüística es un misteri que s’intentà desxifrar a partir del segle XVIII. Fou aleshores quan sorgiren els primers estudiosos que s’atreviren a qüestionar la teoria bíblica de la Torre de Babel. Havia arribat el moment de seguir el rastre, amb mètodes científics, d’una hipotètica llengua mare, de la qual derivessin totes les altres. La xerrada també serà un punt de reflexió sobre els prejudicis lingüístics i l'antropologia lingüística.

La conferència s'ofereix des del CACIM (Catàleg d'Activitats Culturals del Consell de Mallorca). La trobarau al final d'aquest document en l'epígraf "Xerrades sobre tradició clàssica".

Conferència impartida a:
- Sala de plens del Consell de Mallorca dins el marc de II Xerrades al Consell (19/03/2019)
- CEP d'Eivissa (23/01/2019)
- Sala de plens del Consell de Mallorca amb motiu de la Diada de Mallorca (28/12/2018)
- Institut de Santa Margalida (05/04/2017)
- Tercera edició de "Maremàgnum", festival de cultura Clàssica de les Illes Balears (31/03/2017)

Aquí teniu la xerrada que vaig fer al Consell de Mallorca:



A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (27/09/2016), parl sobre l'origen de les llengües:



Articles del web relacionats:
A la recerca de la llengua mare

Dimonis, del món clàssic a l’actualitat

L’inframón de la cultura judeocristiana es bastí de molts elements del món clàssic. Els Camps Elisis foren identificats amb el Cel i el Tàrtar amb l’Infern. Al segle XVI Miquel Àngel s’atreví a pintar per primera vegada el rostre de Déu a la Capella Sixtina, inspirant-se en Zeus, el patriarca olímpic. El seu antagonista, Satanàs, també agafaria elements de Pan, déu selvàtic. La xerrada pretén analitzar el llegat clàssic en l’imaginari escatològic cristià, posant especial èmfasi en la figura del dimoni.

La conferència s'ofereix des del CACIM (Catàleg d'Activitats Culturals del Consell de Mallorca). La trobarau al final d'aquest document en l'epígraf "Xerrades sobre tradició clàssica".

Conferència impartida a:
- Museu de la Jugueta de l'Ajuntament de Sa Pobla (14 de gener de 2019)
- Sala d'exposicions de Na Batlessa d'Artà (10 de gener de 2019)
- Escola Municipal de Mallorquí de Manacor (11 de gener de 2018)
- Club Pollença (15 de gener de 2017)
- Casa de Cultura de l'Ajuntament de Muro (13 de gener de 2017)
- Biblioteca de Capdepera (12 de gener de 2017)
- Fundació Es Convent, Inca, en el marc del cicle d'activitat “Mil dimonis. Un recorregut per la devoció dimoniera de Mallorca”, de la Fundació Casa Museu (30/11/2016)

Aquí teniu la conferència:



Etimologies de la mort
Memento mori
- Companyies infernals
Qui era sant Antoni?
El cant de la sibil·la
- Càstigs infernals
Paraules amb ànima
-
 Els orígens del cristianisme
-
 A la recerca del paradís perdut
-
 L'ultratomba a l'Odissea
Esperant l'Apocalipsi

Amor i sexe en el món clàssic

Som fills de Grècia i Roma també en l’àmbit sexual i afectiu. Amb aquesta xerrada intent donar una visió panoràmica de l’evolució del sexe i de l’amor des de l’antiguitat clàssica fins als nostres dies. Descobrirem què és l’amor platònic i quin era l’origen mitològic de la diversitat sexual a l’antiguitat. Farem un repàs de la misogínia en la història de sexualitat i dels diferents mètodes anticonceptius emprats. També parlarem sobre personatges mitològics ben presents en termes com nimfomania, satiriasi o priapisme.

La conferència s'ofereix des del CACIM (Catàleg d'Activitats Culturals del Consell de Mallorca). La trobarau al final d'aquest document en l'epígraf "Xerrades sobre tradició clàssica".

Conferència impartida a:
- Institució Antoni Maria Alcover de Manacor, en el marc del programa "Els dilluns a l'Obra" (25/11/2010)
- Edifici de la Misericòrdia de Palma en l'acte d'inauguració de la segona edició del festival de cultura clàssica "Maremagnum" (07/04/2016).

En aquest enllaç trobareu més informació sobre el tema en qüestió. I aquest altre article parla sobre la sexualitat a l'antiga Roma.

Aquest àudio parla sobre la sexualitat en el llenguatge.

Articles del web relacionats:
La guerra de sexes
-
 Orgies, crònica d'una mentida
-
 Qui gaudeix més del sexe?
Sobre dones i homes
 
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (21/03/2017), reflexion sobre la següent pregunta: "Està sobrevalorat el sexe?"
 
Al programa LGTBI "Fons d'armari" d'IB3Ràdio parl sobre homosexualitat i món clàssic amb el periodista Xisco Nadal:
 
 
Aquí teniu la meva intervenció al programa "Luces en la oscuridad" de "Efe Radio" (10/11/2017). Parl sobre la pederàstia a l'antiga Grècia:





Per què llegim en silenci? Una història de la lectura

Avui dia la lectura s’ha convertit en un acte solitari, íntim i, sobretot, silenciós. Als inicis de la paraula escrita, però, la norma habitual fou llegir en veu alta. El canvi de tendència no es produí fins al segle IX dC, amb la generalització dels signes de puntuació. Aquesta xerrada intenta parlar sobre aquesta transformació de l’acte de llegir i dels suports que ha tengut l’escriptura al llarg del temps.

La conferència s'ofereix des del CACIM (Catàleg d'Activitats Culturals del Consell de Mallorca). La trobarau al final d'aquest document en l'epígraf "Xerrades sobre tradició clàssica".

Conferència impartida a:

- Biblioteca de Muro (25 de febrer de 2019)
- Biblioteca de Campos (20 d'octubre de 2016)
- Biblioteca de Sineu (23 d'abril de 2015)
- Rectoria Vella de Vilafranca de Bonany, dins el cicle "Llegir, aquest plaer tan humà" (6 de juny de 2014)
- Biblioteca de Can Salas (Palma, 22 d'abril de 2014)
- Biblioteca de Can Picafort (8 de novembre de 2013)

Articles del web relacionats:
- Llibres que ens fan lliures
Per què llegim en silenci?
- "Tabula rasa" amb estil
Biblioteques, la memòria de la humanitat
-
 Mots que es xiuxiuegen
-
 L'ABC de l'alfabet: un viatge als orígens de les nostres lletres
Sant Jordi, un mite universal

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (18/04/2017), reflexion sobre quin sentit té llegir avui en plena era digital.

Amb motiu del dia de Sant Jordi, aquí teniu la meva intervenció al programa "Balears fa ciència" d'IB3 Ràdio (27/04/2013) per parlar d'etimologies literàries.


La vida secreta de les paraules: el fascinant món de les etimologies

Les paraules amaguen històries fantàstiques. Ja ho deia el poeta valencià Vicent Andrés Estellés: “Dins un mot, quanta gent que hi viu!”.  Múscul deriva del llatí mus, muris (“rata), ja que recorda la forma d'un ratolí quan s'esmuny per sota d'un llençol. I oportú antigament era el vent favorable que ajudava a arribar a bon port. Tot això i més ho sabem gràcies a l’etimologia, la ciència que estudia l’origen de les paraules. L’objectiu de la xerrada és explicar el present a partir de les etimologies.

La conferència s'ofereix des del CACIM (Catàleg d'Activitats Culturals del Consell de Mallorca). La trobarau al final d'aquest document en l'epígraf "Xerrades sobre tradició clàssica".

Conferència pronunciada a:
- CaixaFòrum Barcelona, acte de cloenda de la Universitat Sènior 2016-17, organitzat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (8 de juny de 2077)
- Biblioteca Can Sales (Palma) amb motiu del seu desè aniversari (10 de març de 2015)
II Congrés de la Societat Onomàstica (Manacor, 24 d'octubre 2014)
- II Jornades sobre l'Ensenyament de les Humanitats al BatxilleratUniversitat Internacional de Catalunya (8 de febrer de 2014)

Articles del web relacionats:
Etimocefalàlgia
Etimologia comparativa
-
 Entrades etimològiques
Àudios d'etimologia
- Sant Isidor de Sevilla, un etimòleg patró d'Internet

Aquí teniu la meva intervenció al programa "Balears fa ciència" d'IB3 Ràdio (08/12/2012) per parlar sobre el fantàstic món de les etimologies amb l'ajuda del meu exalumne Miquel Àngel Adrover.




Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (10/11/2017), reflexion sobre el poder de la paraula:



Per a més informació, consultau aquesta entrada d'etimocefalàlgia del web.

I aquí teniu un aperitiu de l'interessant llibre Palabralogía, de Virgilio Ortega.




Aquest vídeo també és molt interessant:

Les arrels paganes de les festes de Nadal

Els cristianisme es va apropiar de moltes festes paganes quan al segle IV dC es convertí en la religió oficial de l’imperi romà. A l’antiga Roma el 25 de desembre se celebrava una festivitat solar dedicada al déu Mitra. El cant de la Sibil·la és una altra tradició relacionada amb el món clàssic. D’altra banda, la iconografia nadalenca és molt qüestionada: no se sap realment si els Reis eren d'Orient, si eren tres, si Jesús va néixer en un estable o si va passar de veres l’episodi dels Sants Innocents. La xerrada intenta contextualitzar tots aquests elements del Nadal.

La conferència s'ofereix des del CACIM (Catàleg d'Activitats Culturals del Consell de Mallorca). La trobarau al final d'aquest document en l'epígraf "Xerrades sobre tradició clàssica".

Conferència impartida a:

- Manacor (local de l'Obra Cultura Balear), 19 de desembre de 2016
- Palma (Teatre Mar i Terra), 15 de desembre de 2016
- Campanet (Cas Metge Dolç), 29 de desembre de 20015
- Vilafranca (biblioteca municipal), 23 de desembre de 2015
- Llucmajor (claustre de Sant Bonaventura), 17 de desembre de 2015
- Lloret, 27 de desembre de 2014
- Palma (Can Alcover) 18 de desembre de 2013
- Sineu (saló d'actes), 14 de desembre de 2012

Aquí teniu la meva intervenció a RNE Balears (27/12/2017), on parl sobre les arrels paganes de les festes de Nadal.

Aquí teniu la conferència íntegra que vaig fer a l'OCB de Manacor (19/12/2016):


Aquí teniu la meva intervenció al programa "Gabinet de crisi" d'IB3 Ràdio (24/12/2014) per parlar sobre els orígens dels cristianisme i les arrels paganes de les festes del Nadal.

 

Amb motiu del cant de la sibil·la, aquí teniu la meva intervenció al programa "Balears fa ciència" d'IB3 Ràdio (07/12/2013) per parlar sobre etimologies sibil·lines.



Aquí teniu la meva intervenció al programa "Balears fa ciència" d'IB3 Ràdio (28/12/2013) per parlar sobre les etimologies del Nadal.

 

Aquí teniu una intervenció d'Oriol Junqueras a Catalunya Ràdio explicant els mites universals de la Bíblia.

Per a més informació, podeu consultar les entrades del web relacionades amb les arrels paganes de les festes de Nadal:
El cant de la sibil·la
25 de desembre, la història d'una estafa
28 de desembre, quina innocentada de dia!
Per què començam l'any al gener?
Sant Josep i la tecnologia
Quina joia de juguetes!
La pèrfida sibil·la
Estrenes divines
Desitjos siderals
Els orígens del cristianisme
Els misteriosos Reis d'Orient
Nadal com a catarsi?
La mort de Déu
Realment era verge, la Mare de Déu?
Pare Noel o el triomf del màrqueting
- L'origen de la iconografia nadalenca
Jesús i el món pagà
- L'origen de la iconografia nadalenca
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px