Banner Top

Els alimenta, els subsidis socials de Trajà

Natural d’Itàlica (Hispània), Trajà (53-117) va ser el primer emperador nascut fora d'Itàlia. El Senat va premiar el seu caràcter bondadós amb el títol d’Optimus Princeps. Amb ell, l’imperi romà va arribar al seu punt màxim d’extensió. Va ser un bon gestor de les finances públiques. Va voler situar Itàlia a l’avantguarda económica de l’Imperi.

La mesura estrella de Trajà va ser els alimenta, que ja havia instituït el seu predecessor, Nerva, que només va governar devuit mesos. Es tractava d’un sistema de subsidis socials. Consistia a concedir préstecs a un interès baix (el cinc per cent) a propietaris de terres itàliques per millorar-ne el rendiment. Els interessos recaptats servien per pagar el menjar, però també l’educació dels nins més desafavorits. Atesa la naturalesa del préstec, poc se’n podia lucrar l’Estat, de manera que l’emperador reforçava la seva imatge de príncep humanista.

traja

Trajà

Aquella ambiciosa mesura econòmica pretenia impulsar el desenvolupament agrícola, que es trobava en hores baixes davant l’intens flux migratori cap a les ciutats. A la llarga l’objectiu era també augmentar la natalitat amb la qual poder servir amb nous soldats un exèrcit mancat d’efectius. Així ho interpretà Plini: “Els fills […] són nodrits amb despeses públiques per servir d’ajut en les guerres, d’ornament en la pau, i aprenen a estimar la pàtria, no solament com la seva pàtria, sinó també com la seva nodridora; d’ells seran poblats els campaments, les tribus, d’ells naixeran, un dia, d’altres a qui no calguin subsidis públics”.

BeneventoImatge de Trajà distribuint els alimenta

 
Trajà no va dubtar a reflectir el seu esperit generós en les monedes, l’instrument propagandístic per excel·lència de l’antiguitat. En cadascuna d’elles hi apareixia donant de menjar a dos nins amb la paraula restitutor (“restaurador”). L’ajuda dels alimenta va perviure durant tot el segle II. Atesa l’escassetat de fonts posteriors, es creu que va desaparèixer amb la crisi militar, econòmica i política del segle III.

Aquí teniu més informació sobre els alimenta.

Articles del web relacionats

Llatí per a corruptes

Comença a ser hora que els corruptes s’apuntin a un curs accelerat de llatí. La Guàrdia Civil ha tornat a demostrar que la llengua dels Cèsars està més viva que mai. Així ho demostra el nom que ha triat per batiar un nou cas de corrupció: Frontino. Afecta l’empresa estatal Acuamed (Aigües de les Conques Mediterrànies), que depèn del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Presumptament aquest organisme hauria adjudicat obres i emès certificacions de manera fraudulenta.
 
Aquest enèsim cas de corrupció, que ja s’ha saldat amb unes quantes detencions, agafa el nom d’un home d’estat de la Roma del segle I dC, Sext Juli Frontino, que va arribar a ocupar càrrecs importants com el de cònsol o governador de Britannia. L’any 97 l’emperador Nerva el va nomenar curator aquarum, superintendent de la xarxa de canalitzacions d’aigua de Roma. Aleshores Frontino va escriure el seu De aquaeductu urbis Romae amb l’objectiu d’oferir una descripció exhaustiva d’aquesta xarxa de subministrament.

La voluntat dels corruptes
La voluntat dels corruptes
 
Avui l’obra de Frontino s’ha convertit en una gran font d’informació sobre un dels projectes estrella de l’enginyeria romana. Fins i tot la seva fama ha arribat a la Guàrdia Civil, que injustament sempre és titllada d’inculta. Aquesta vegada, però, ens ha tornat a deixar bocabadats. No debades, el cas Frontino és protagonitzat per una empresa pública que suposadament havia de vetlar pel bon funcionament d’infraestructura hidràulica com la que va descriure fa dos mil anys l’autor de De aquaeductu urbis Romae.

Articles del web relacionats:
Si Ciceró aixecàs el cap
Corrupció sota l'ombra del déu Sancus
Compte amb els púnics!
El "pequeño Nicolás" sap grec
Que corruptes que són, aquests romans!
Les arrels clàssiques de la corrupció
- Corruptes amb el cor romput
Tots som Lucrècia
-
 La infanta no sap llatí
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px