Banner Top

Flexions per a la reflexió

Re-flexions Re-flexions
L’hora de fer flexions és un bon moment per a reflexionar. No debades, ambdues paraules provenen del llatí flecto (“doblar”, “vinclar”, “corbar”). El terme reflexió va néixer en el món de la física. Amb el prefix re-, que indica “de bell nou”, s’aplicava sobretot als reflexos del sol i a les corbes de llum. Així, a principis del segle XIX reflexionar era sinònim de reflectir, reverberar. Després, com a significat secundari al·ludí a l’acte de pensar detingudament una cosa. En tot cas, quan reflexionam cal ser flexibles, sense caure, però, en la genuflexió. Arribats a aquest punt d’inflexió, hauríem de tornar a acotar el cap per continuar amb les nostres flexions, tot un reflex de la nostra submissió.

De nit, en lloc de reflexionar, el que toca és elucubrar. Així ho indica l’etimologia del terme. A l’antiga Roma, la gent treballava de sol a sol. A la nit es podia continuar treballant amb l’ajuda d’una lampareta feta amb una metxa d’estopa i cera. Era el conegut lucubrum, format a partir de lux (“llum”) i el sufix instrumental –brum. Tanmateix, donava un llum més aviat dèbil i tènue.

A partir d’aquest utensili es va formar el verb elucubrar per referir-se a l’acció de treballar de nit. Després adquiriria el significat d’ “esforçar-se en l’argumentació d’una cosa”, “divagar”. Així doncs, ja sabeu: de dia a reflexionar fent flexions, i de nit a elucubrar a la claror d’una lampareta!

Articles del web relacionats:
El pes de pensar
-
 Sapere aude?

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px