Banner Top

A examen amb una balança

Exàmens, l'hora de la veritat Exàmens, l'hora de la veritat
Sempre ens hem d’examinar d’alguna activitat. Ja ho va dir Sòcrates: “Una vida sense examen és indigna de ser viscuda” (ὁ δὲ ἀνεξέταστος βίος οὑ βιωτός ἀνθρώπῳ, Plató, Apologia). No deu ser casual, per tant, que aquestes dues paraules compartesquin etimologia: el verb llatí ago, egi, actum (“conduir”, “posar en moviment”), que és un calc del grec ἄγω. El terme examen prové concretament de la preposició ex- (“des de”) i el terme agmen (“conjunt”, “multitud”), derivat d’ago, i d’on prové també eixam, grup nombrós d’abelles.
 
Examen sorgí al segle XV i en un primer moment tengué el sentit d’ “agulla de la balança” que serveix per a anivellar el pes de la balança (< bilanx, “dos plats”) -un sinònim llatí de balança és libra, d’on tenim també equilibri (+ aequus, “igual”, “just”) i deliberar. Examinar, doncs, significà “posar en equilibri”: en un platet es posaven les pondera (“pesos”) i en l’altre l’objecte que es volia pesar, així aquest es podia ponderar mirant l’examen. Aquest exagium (“acte de pesar”) també donaria la paraula assaig, sinònim de prova.

Balança, l'examen etimològic
L'examen etimològic, l'agulla de la balança
 
Quan ens examinam d’una activitat, aquesta ja ha estat “conduïda” –així ho indica el participi actus, d’on deriva. Altres paraules d’idèntica etimologia són: cuidar, redactar (en el sentit de tornar a conduir, recollir), agenda (literalment “les coses que s’han de fer”), agent, agència, acta, indagar, navegar, exigu,  exigir (literalment, “conduir una cosa des d’un punt”), actuar, actor, actiu, actual, hiperactiu, àgil, ambigu, castigar (literalment, “conduir una persona perquè sigui casta, pura”), litigar (+ lis, litis, “disputa), mitigar (+ mitis, e, “suau”, “fluix”), transigir, transacció, sinagoga (que ve del grec amb el prefix συν, “amb”), agitació, coaccionar, reaccionar, coàgul, cogitació (cultisme sinònim de pensament) o prodigi (succés extraordinari “que empeny cap endavant”).
 
Fill pròdig
D’ago també tenim pròdig, que literalment vol dir “empènyer, conduir cap endavant”, “abundós”, però també “malgastador”. En aquest sentit és famosa la paràbola del fill pròdig dels Evangelis que Jesús empra per donar a entendre la misericòrdia divina envers aquells que es devien del recte camí. La paràbola parla d’un home que té dos fills, el menor dels quals li demana la part de la seva herència. Un cop aconseguida, se’n va a un país llunyà on, en poc temps, se la malgasta tota. Desesperat, no triga a tornar a la casa paterna on, a pesar de tot, és rebut amb els braços oberts. Avui l’expressió fill pròdig s’usa com a metàfora d’aquells que han abandonat una determinada institució o disciplina i hi tornen posteriorment.

A examen amb un test
Els anglesos són més amants de tests i no d’exàmens. Aquesta paraula té una història etimològica ben curiosa. En llatí, testa significava “gerro” i, en català, ens donà test per al·ludir a un fragment de fang cuit. Durant l’edat mitjana, es conservà test com a nom d’una olla on els alquimistes fonien els metalls per provar-ne la puresa i les reaccions que produïen en contacte amb altres productes. Amb el temps, el mot fou adoptat per l’anglès, on del primitiu significat de “recipient per a fer-hi proves” passà a designar les proves, i finalment prengué el significat de “prova”, “examen”.

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px