Al principi existia la paraula

En la nostra societat tampoc ja no hi ha judicis, sinó prejudicis. Tothom es creu estar en possessió de la veritat absoluta i no es mou de la seva trinxera. No suportam (tolero) la tolerància. Som, per tant, fanàtics de les nostres idees. Les defensam amb els ulls embenats, sense escoltar i alçant la veu, perquè ens fa por desxifrar la complexitat de la realitat. També evitam argumentar, ja que això implica demostrar (arguo) els nostres principis arrogants no ratificats (< reor, “creure”) sovint per cap raó. Defugim el diàleg (“conversa”, en grec); ens pot més la violència de la paraula: el debat (<battuo, “colpejar”) i les discussions (< discuteo, “trencar”). Davant tal degradació, cobra sentit el vers de Blas de Otero: “Pido la paz y la palabra”.

Per reflexionar més sobre el poder de la paraula, aquí teniu un article molt interessant, titulat Divines paraules, d'Àlex Rovira.
I sobre la societat tan maniquea que tenim, aquí teniu un article de Pérez Reverte.
Aquí teniu un poema del poeta felanitxer Jaume Munar dedicat a les paraules
Els humans sempre s’han presla Paraula massa a pit!
Si ens fos permès de parlaramb les bèsties veuríem
que fins i tot elles senten
que amb els seus grunys desocultenel sentit pregon de l’Ésser.
En aquells primers batecs,remugaven, redundants,
l’immens prat de versemblançaque la llum els atorgava
i fou així com, de cop,confortablement inútils,
amb les manyes esburbadesde qui descobreix el foc,balbucitaren, tot just,
el primer de tots els mots.Després: sols l’avorriment,tot el tedi del camíacostumat de les bísties,sempre el mateix puta nomper a cada puta cosa...D’aquell llot reiteratiugrassos prohoms respectablesn’induïren lleis morals,científiques, tractats,
com aquestes burocràtiquesestructures de la llum
que a tothora t’enlluernen,com un pres que a les palpentesdesaprèn el manament,
que l’haurà de redimir:«Oblida-ho tot, calla-ho toti habita sols la paraula,lliure, òrfena de món,
per tal que així esdevengui
com una nit sense dia,com un ou sense trencar:inútil, però possible».
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (10/11/2017), reflexion sobre el poder de la paraula:
El filòsof Emilio Lladó fa un elogi de la paraula:
I en aquest vídeo Nuria Pérez Paredes alerta de l'empobriment lèxic dels nostres fills:
I aquí teniu "L'elogi de la paraula" de Joan Maragall.
I aquí teniu una tertúlia del programa "La noche en vela" de RNE sobre el mal que poden fer les paraules.
Articles del web relacionats:
- Mots que es xiuxiuegen
- L'ABC de l'alfabet: un viatge als orígens de les nostres lletres
- El glamur de les lletres
- Paraules voladores
- Apologia de la paraula
- Emparaular el món
- Publicat a Filosofia