Banner Top

La guerra de sexes

Tots naixem amb un sexe definit que “separa” homes de dones. Així doncs, tenim que sexe ve del llatí secare (“tallar”) en clara al·lusió a la divisió del gènere humà. Quan feim el coit, però, el que feim és “unir-nos” atès que la paraula deriva de co-ire (“anar junts”). 

Representació d'una escena sexual heterosexual
Representació d'una escena sexual heterosexual

Hem d’anar en compte, però, amb els coits plens d’orgasmes! Ja ho diu un antic proverbi llatí, de procedència desconeguda: Omne animal post coitum triste est, sive gallus et mulier (“Tot animal, després del coit, està trist, excepte el gall i la dona”). En francès es parla de le petite mort (“la petita mort”) per referir-se a la pèrdua de consciència que experimenten algunes persones després de l’acte sexual.

Representació d'una escena sexual heterosexual
Representació d'una escena sexual heterosexual

Els símbols del gènere masculí i femení estan carregats de ressonàncies clàssiques. El de la dona, un cercle damunt d’una creu, representa Venus, deessa de la feminitat i la fertilitat –també se l’anomena “el mirall de Venus” per tenir forma d’espill de mà.
 
En totes les civilitzacions antigues és present el culte a una deessa de l’amor com la Venus romana (Afrodita grega): Inanna en la mitologia sumèria, Ishtar en la mesopotàmica, Hathor en l’egípcia o Turan en l’etrusca. En astrologia, Venus és considerat un planeta del tot femení: suau, maternal i propens a l’alegria i a la música. En el món de l’alquímia, el símbol de Venus fou associat amb el coure.

Mart i Venus units per l'Amor (Veronés, c. 1580). Nova York, Metropolitan Museum
Mart i Venus units per l'Amor (Veronés, c. 1580). Nova York, Metropolitan Museum
 
El símbol del gènere masculí al·ludeix a Mart (Ares grec), el déu de guerra, la virilitat i la fertilitat. Es tracta d’un cercle amb un pal inclinat 45 graus i amb una llança que en sobresurt –el cercle remetria a l’escut del déu i la llança a un fal·lus. Mart s’identificà amb el planeta vermellós, amb la força i, en general, amb tot allò que tradicionalment relacionam amb l’àmbit masculí. Astrològicament regia qualitats com ara la voluntat, l’energia i la sexualitat agressiva. En el món de l’alquímia, el símbol de Mart fou associat amb el ferro.

Venus i Mart (Sandro Botticelli)
Venus i Mart (Sandro Botticelli)
 
Curiosament, els símbols emprats per la biologia per representar el sexe femení i masculí també els trobam presents en l’astrologia clàssica:

Símbols de l'astrologia clàssica
Símbols de l'astrologia clàssica

En biologia, el cromosoma sexual femení és representat per la lletra X, i el masculí per la Y. Així, la combinació de dos cromosomes XX donen una nina; XY, un nin. Aquesta terminologia fou encunyada el 1905 pels genetistes nord-americans Edmund Beecher Wilson i Nettie Stevens.
 
Amants enxampats
Afrodita i Ares varen protagonitzar l’adulteri més cèlebre de la mitologia grega -Homer el relatà en el cant VIII de l’Odissea. Afrodita estava casat amb Hefest (Vulcà), el déu de la metal·lúrgia. La deessa de l’amor i de la bellesa, però, no s’acabava de trobar a gust amb la companyia del menys agraciat de totes les divinitats olímpiques. És per això que no trigà a caure en els braços del viril Ares, el qual contractà Alectrió perquè li fes de sentinella. Aquest, però, es va adormir.

Mart, Venus i Cupido (Tiziano 1530 Kunsthistorisches Museum)
Mart, Venus i Cupido (Tiziano 1530 Kunsthistorisches Museum)


Hèlios, el Sol que tot ho veu, va ser el primer a assabentar-se d’aquella infidelitat i no s’està d’informar-ne Hefest. Aquest, enfurismat, va ordir un pla per venjar-se'n. Va fabricar una xarxa irrompible, la va col·locar sobre el llit conjugal i va fingir que se n'anava a Lemnos.

La farga de Vulcà, Velázquez, 1630, Museo del Prado, Madrid. Apol·lo, el Sol, explica a Hefest l'adulteri d'Afrodita amb Ares, davant l'estupefacció dels ciclops.
La farga de Vulcà, Velázquez, 1630, Museo del Prado, Madrid. Apol·lo, el Sol, explica a Hefest l'adulteri d'Afrodita amb Ares, davant l'estupefacció dels ciclops.
 
Ares aprofità l’ocasió per córrer al palau d'Hefest per estar amb Afrodita. En el moment en què tots dos es varen posar al llit, la xarxa els va caure al damunt i els va deixar immobilitzats. Tot seguit va tornar Hefest, avisat per Hèlios, i a grans crits va fer venir els altres déus, que varen contemplar l'espectacle esclatats de riure. En realitat, però, hi havia un punt d'enveja per qui compartia el llit amb la bella Afrodita. En represàlia, Ares convertí el seu guardià dormilega Alectrió en gall (ὁ αλέκτωρ, ορος). Així, aquest ocell, per esmenar el seu error, mai s’oblida d’anunciar amb el seu cant l’aparició del Sol.

Després de fer-se pregar molt i de prometre una compensació econòmica, Hefest va accedir a amollar les seves preses. Tots dos amants varen sortir corrents, avergonyits, i varen ocultar-se per separat durant una bona temporada. Segons algunes versions, d’Ares i Afrodita naixerien Harmonia, Eros (Cupido) i els bessons Fobos (“Por”) i Deimos (“Terror”) –avui els dos satèl·lits de Mart agafen el nom de la seva bessonada, que esdevingué la seva escorta més fidel.
 
Mart i Venus sorpresos per Hèlios i Vulcà (Hendrick de Clerck, 1570-1629)
Mart i Venus sorpresos per Hèlios i Vulcà (Hendrick de Clerck, 1570-1629)

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (21/03/2017), reflexion sobre la següent pregunta: "Està sobrevalorat el sexe?"


Articles del web relacionats:
Qui gaudeix més del sexe?
Cupido concupiscent
Mart, el déu de les arts marcials






Discursos etimològics sobre la por

Originàriament, una cosa formidable era una cosa que feia por. No debades, aquest adjectiu deriva del llatí formido (“terror”, “temor”). Les pors poden ser el nostre pitjor enemic. Al món grec, Fobos, fill d'Ares, déu de la guerra, era l'encarregat d'infondre por (φοβος) al camp de batalla. Ara, però, la por s'ha traslladat a tots els àmbits de la nostra vida. Avui impera l'eleuterofòbia, la por a la llibertat (ἐλευθερία), i ladecidofòbia, la por a prendre decisions.

Però hem de ser valents i combatre la metatesiofòbia, la por als canvis (< μετα, "més enllà, + τίθημι, "col·locar), l'al·lodoxafòbia, la por a confrontar opinions (δοξα) diferents (αλλος), i la catagelofòbia, la por a fer el rídícul, a què es riguin (καταγελάω) de nosaltres, o la kakorrharfiofòbia, la por al fracàs. En aquest sentit convé tenir presents les paraules del president nord-americà Franklin D. Roosevelt (1933-45):"En la vida hi ha quelcom pitjor que el fracàs: no haver intentar res". O les del dramaturg alemany Bertold Brecht (1898-1956): "Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut!"

Ara més que mai hem d'evitar la glosofòbia, la por a parlar (γλῶσσα, "llengua"), la onirofòbia, la por a somiar (ὄνειρος), encara que sigui desperts, i la politofòbia, la por a la política, és a dir, als assumptes de la nostra ciutat (πολις). Cal, doncs, no ser abduïts per la hipengiofòbia, por a ser responsable (ὑπέγγυος, ον). Εns hem d'enfadar i, per tant, no deixar-nos dur per la colerofòbia (χόλος, la "bilis" de la còlera).

Hem de tenir la nostra ment oberta i evitar la cainofòbia, la por a les novetats (καινός), així com també la centofòbia, la por a les idees noves. També ens hem de treure de sobre l'epistemiofòbia, la por al coneixement (ἐπιστήμη), la frenofòbia, la por a pensar (φρονέω), laideofòbia, la por a les idees (ειδέω, "veure") i la sofofòbia, la por a aprendre (σοφία, "saviesa"). En aquesta lluita no ens hem de cansar i, per tant, ens hem d'allunyar de la copofòbia (κοπος, "fatiga").

Sobre la felicitat i la mort
Anem ara a coses més trivials. Avui no podem viure sense el mòbil, de manera que tots tenim nomofòbia, paraula que ve l'expressió anglesa "no-mobile-phone phobia". Els qui passen pena de ser feliços pateixen la querofòbia (χαιρω, "alegrar-se"). Tenen tan assumida la idea cristiana que la vida és una vall de llàgrimes que se senten culpables de passar-s'ho bé. La gent massa perfecta corre el risc de tenir l'atelofòbia (ἀτελής, "imperfecte"), por patològica a ser imperfecte. I els que no estan contents amb les imperfeccions del seu cos pateixen dismorfofòbia, que conté el prefix δυς-, que indica dificultat, i el mot μορφή, “forma”.

 

Por (Nelson Mandela)
Por (Nelson Mandela)

 

El culte a la joventut fa que n'hi hagi molts que tenguin autèntic pànic a arribar a les velleses, de manera que estan incubant la gerascofòbia (γῆρας, "vell"), que no s'ha de confondre amb la gerontofòbia, l'aversió a les persones majors. Tanmateix, per molta por que tenguin a la vellúria i al pas del pas del temps (cronofòbia), en definitiva, a la mort (tanotofòbia< θανατος, "mort"), prest o tard els arribarà la Parca i només hauran de pregar no sucumbir a la tafofòbia (τάφος, "tomba"), és a dir, a la por a ser enterrats vius en cas de patir una mort transitòria, la catalèpsia (κατα, "per avall" + λαμβανω, "agafar"). Aquesta por fins i tot els pot fer tenir amaxofòbia, la por als vehicles (ἅμαξα, "carro"), sobretot a conduir-los o a circular amb ells.

Amb tantes fòbies no es tracta de perdre el cap, de manera que el que sí convé és tenir maniofòbia (μανια, "bogeria"), dementeofòbia o psicopatofòbia. Tem, però, haver infòs en vosaltres l'hel·lenofòbia, la por als termes grecs, o la Hipopotomonstrosesquipedaliofobia, la por a les paraules llargues. Ja em perdonareu.

Aquí teniu un capítol del programa "This is art" de TV3 dedicat a la por.

Aquí teniu la meva intervenció del Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (22/09/2017). Reflexion sobre el poder de la por en les nostres vides.


Si voleu saber més sobre la por, heu de llegir aquest magnífic article del suplement Presència. Aquí teniu un altre llistat de fòbies.

Per cert, si voleu perdre la por aquí teniu un fantàstic vídeo del programa "Bricolatge emocional" de Gaspar Hernández.

Aquí teniu un article interessant de Diana López sobre la por. Aquest altre article també parla de la por. 

Aquí teniu les cinc pors més habituals entre els humans.

Aquí teniu un article titulat "Por de la por".

No us podeu perdre aquesta peça del programa "Món 3/24" dedicada a la por mundial.

També és interessant aquest altre vídeo del programa "Amb filosofia":



I aquí teniu unes reflexions d'Eduardo Galeano sobre la por:



Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px