Grecs a la Mediterrània

Extracte del reportatge publicat el setembre de 2013 a la revista Sàpiens (Núm. 133) amb l’assessorament d’Arturo Pérez.

Abans d’esdevenir el Mare Nostrum romà, el Mediterrani fou grec en gran part. A partir del segle VIII aC,  l’excedent demogràfic i les tensions civils obligaren els grecs a disputar als fenicis la seva hegemonia marítima. Fou així com bastiren el seu particular pont de mar blava, embrió de moltes ciutats de la nostra conca. 
 
Els grecs sempre foren un poble mariner. La seva abrupta orografia balcànica els empenyé a mirar cap a la mar, per a la qual arribaren a emprar fins a tres paraules: thálassa, póntos i pélagos. La segona, tanmateix, seria la que més s’ajustaria a la seva vocació nàutica. Atès que originàriament póntos significava camí, la mar que banyava les costes de l’Hèl·lade aviat fou vista com un autèntic pont –accepció que adquirí en llatí- per on poder fer camí a la recerca de nous dominis. Per establir aquests primers “ponts” fou necessari endinsar-se en el pélagos (“mar endins”). I el pélagos més proper que tingueren els grecs fou el mar Egeu, que batejaren com a arxipèlag (“el mar principal”). Tractant-se d’un mar ple d’illes, amb el temps la paraula adoptaria el significat actual de conjunt d’illes.
 
Els habitants de Creta foren els primers a senyorejar les aigües del mar Egeu. Integrants de la cultura minoica, des del tercer mil·lenni aC s’havien erigit en la civilització més pròspera de la Mediterrània. Durant segles infongueren por amb el seu poder marítim, conegut com a talassocràcia. En cas d’un atac exterior, els diferents pobles de l’illa deixaven aparcades les seves diferències internes per sumar forces. D’aquí sorgiria el concepte de sincretisme (“amb Creta”) com a sinònim de fusió de corrents heterogenis. Aquestes rivalitats foren molt habituals en un territori com el grec dividit per illes i per muntanyes. Així es reflectí al segle VIII aC amb l’aparició de les primeres polis. I és que, a pesar de saber-se dipositàries d’una mateixa llengua i cultura, cada polis esdevingué una vertadera “ciutat-estat”, amb les seves pròpies institucions administratives, legislatives i religioses –algunes, fins i tot, comptaren amb moneda pròpia.
 
Les polis naixeren amb mal peu. Moltes es trobaven situades en territoris poc fèrtils i de dimensions reduïdes, de manera que no pogueren absorbir el creixement demogràfic. A això calgué sumar-hi la concentració de les terres en mans de l’aristocràcia, la classe minoritària dominant. La necessitat, doncs, obligà el gruix de la població a aliar-se amb els vaixells per buscar nous horitzons. La seva familiaritat amb la mar féu que per a l’acció de gestionar una polis s’acabés emprant el verb kubernáo (“pilotar una nau”). La paraula ens arribaria a través de llatí com a “governar”. El seu significat s’explicaria pel fet que en l’antiguitat triomfà la metàfora, encara vigent, que un Estat és com una “nau” que s’ha de saber pilotar –actualment la terminologia grega s’ha recuperat en paraules com cibernauta o cibernètica.

Aquí teniu un article del National Geographic que parla sobre l’expansió marítima dels grecs. En aquest altre reportatge de la revista “Historia y vida” trobareu més informació del tema.

Aquí teniu un reportatge meu sobre Pep Beltrán, el primer caçatresors de Balears.

Aquest enllaç parla del vaixell grec enfonsat a Cala Sant Vicenç.

En aquest enllaç trobareu informació sobre Ses Aiguades (Alcúdia), la cova subaquàtica amb restes arqueològiques més importants d’Europa (amb moltes àmfores).

I aquest article parla sobre un important derelicte trobat a Cabrera.

Aquí teniu un enllaç de mapes sobre les colonitzacions gregues a la Mediterrània.

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (02/05/2017), reflexion sobre l’Odissea i la Mediterrània.

Aquí teniu informació sobre una àmfora trobada a Eivissa:

Aquí teniu la meva intervenció al programa “Balears fa ciència” d’IB3 Ràdio (03/05/2014) per parlar sobre les etimologies de la mar.

I aquí teniu un programa de “Desafío extremo”  de l’intrèpid Jesús Calleja dedicat al patrimoni subaquàtic de Mallorca.

Entrades del web relacionades:
– Un pont de mar blava
– El seductor cant de sirenes
 La xusma, a galeres!
– Mediterrani, un mar de llengües
– Realment Ulisses tenia una síndrome?
– 
Sobre mentors i cicerones
– P
enèlope no tenia cap síndrome!
– Immigrants entre Escil·la i Caribdis
– Les meduses de la indiferència
– El rapte d’Europa

 

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad