Mites grecs, una llavor immortal

 

Avui la mitologia grega és ben present en el nostre vocabulari amb expressions com la “caixa de Pandora”, “sentir cants de sirena”, “caure en braços de Morfeu”, “la poma de la Discòrdia”, “el taló d’Aquil·les”, “ser un Adonis”, “ser una amazona” o “viure una odissea”. Els nostres signes del zodíac també fan al·lusió a éssers mitològics: Àries (toisó d’or que hagué d’aconseguir Jàson), Taure (toro en què es convertí Zeus per raptar Europa), Bessons (Càstor i Pòl·lux) o Lleó (el lleó de Nemea que matà Hèracles).
 

Sens dubte, els mites grecs, juntament amb els bíblics, són els que ens resulten més familiars. Ja han perdut la seva vinculació religiosa, però continuen essent vàlids com a univers de ficció, com a argument d’obres literàries i plàstiques i com a vehicle per a expressar emocions i pensaments d’una manera més subtil. El 1818, per exemple, Mary Shelley s’inspirà en la figura de Prometeu, el creador de la humanitat, per a la seva novel·la Frankenstein. La psicologia també ha tirat de molts de mites per batejar dolències com la síndrome d’Ulisses o el complex d’Èdip.

 

La conferència s’ofereix des del CACIM (Catàleg d’Activitats Culturals del Consell de Mallorca). La trobarau al final d’aquest document en l’epígraf “Xerrades sobre tradició clàssica”.

 

 

Conferència impartida a:

 

Articles del web relacionats:

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad