Pa i circ, l’origen romà del populisme
Per evadir-nos de tants de problemes quotidians necessitam una mica de pa i circ, una mica de Sálvame, Gran Hermano i algun Barça-Madrid.  A l’antiga Roma les autoritats convertiren els espectacles circenses (de gladiadors) en tota una maniobra distracció dels assumptes de l’Estat. Això seria denunciat al segle I dC pel poeta Juvenal en una de la seva Sàtires X (versos 78-81) amb la famosa expressió panem et circenses (“[el poble demana] pa i circ”). El passatge exacte és aquest, en traducció de Manuel Balasch:

“Ja fa temps —des que no tenim ningú a qui vendre el vot— s’ha perdut l’interès per la política, i aquest poble que concedia comandaments, feixos, legions, tot, ara deixa fer, i només cobeja amb avidesa dues coses: pa i jocs de circ.”Quanta raó!

Quanta raó!
Regalar blat (producte bàsic d’alimentació) i entrades per als espectacles del circ era una manera de tenir el poble content i tranquil, despreocupat de la política. És el mateix que passa avui amb la teleescombraria i els nous espectacles de masses, el futbol, també conegut com “l’opi del poble”.

El “pa i el circ romà” se solia donar en els espectacles que tenien lloc en els amfiteatres, els antecedents de les actuals places de toros i dels estadis de futbol. Es tractava d’un edifici genuïnament romà, encara que el seu nom prové del grec -vol dir “observar”, θεάομαι, “al voltant de”, ἁμφι. L’amfiteatre romà més gran i important que es conserva és el Colisseu, també conegut com l’amfiteatre de Flavi. Agafa el nom d’una estàtua colossal, de grans dimensions, que hi havia al costat del recinte. Tenia una capacitat per a 50.000 espectadors.

Així ens va
Així ens va

 

Evergetisme
El panem et circenses que denunciava Juvenal formava part d’una política coneguda pels historiadors com a evergetisme, paraula derivada del verb grec εύεργετέω (“fer bones accions”). Amb ella determinats magistrats -sobretot edils i pretors- pagaven amb els seus doblers espectacles aparentment de forma desinteressada. Encara que el poble veia en aquests actes una mostra més de la generositat de la jerarquia política, en realitat no tenia cap altra finalitat que l’electoral: guanyar vots per accedir a magistratures superiors.

La caritat mal entesa
La caritat mal entesa
 
L’evergetisme seria l’antecedent de l’actual populisme, que tanta embranzida està agafant. Una manifestació seva també seria la caritat cristiana (< carus, “estimat”), que només es limita a fer donatius, sense atacar l’arrel del problema; així, la persona afectada continua condemnada a la pobresa.

Una altra versió actual del pa i circ romà és la publicitat, la gran aliada del consumisme. No hi ha dia que no se’ns recordi que hem de consumir: per Nadal, Sant Valentí, Carnaval, el Dia del Pare i de la Mare, les vacances de Setmana Santa, el pont de la Constitució… Així, el nou panem et circenses de l’estat del benestar ens permet continuar evadint-nos dels problemes com ja feien els nostres avantpassats romans. Nihil novum sub sole.

Termes de Caracal·la
Un gran emperador populista va ser Caracal·la. El 216, prop de Roma, inaugurà les famoses termes que porten el seu nom -en realitat, però, es digueren termes Antoninianes ja que l’emperador Marc Aureli Antoní mai no va ser conegut en vida com a Caracal·la. Aquelles termes eren un autèntic complex d’oci, precursor dels actuals centres comercials.

El recinte, de tretze hectàrees, incloïa no només banys públics i gimnasos, sinó també una gran biblioteca -de textos grecs i llatins-, sales per a la conversa, un teatre i establiments per menjar. I tot era pagat per l’Estat. Per això els romans hi acudien en massa. Només les termes de Dioclecià, obertes gairebé un segle més tard, foren més grans.

Una novel·la relacionada amb el pa i circ dels romans és “Un món feliç” (1930), d’Aldous Huxley. Aquí teniu informació sobre el llibre.

dictadura perfecta

 A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (14/09/2018) reflexion sobre els populismes:

 

Amb motiu del Dia Mundial de la Filosofia (tercer dijous de novembre), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (22/11/2016), reflexion sobre “Per què és important pensar?”

Per a més informació, també podeu escoltar l’àudio del programa “En guàrdia” d’Enric Calpena, de Catalunya Ràdio, dedicat a l’oci a l’antiga Roma. 

Aquí teniu un article de Miquel Payeras titulat “El primer populista”. Es refereix a Tiberi Semproni Grac.

I aquest article es titula “Seducir al pueblo”.

Articles del web relacionats: 
– Gladiadors, la història d’una manipulació
– Les arrels clàssiques dels Jocs Olímpics
– Quan victòria s’escrivia amb ene de Nike
– Una mica d’hedonisme, per favor!
– Etimologies clàssiques del futbol
– Els fills bords de Warhol
Ideologies a l’antiga Roma, populares i optimates
El circ és per als carros i no per als pallassos!

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad