Banner Top

Per què l’òliba és el símbol de la filosofia?

Òliba, símbol de filosofia Òliba, símbol de filosofia
Va ser el filòsof alemany Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831) qui va popularitzar l’òliba com a símbol de la filosofia. En la mitologia grega aquest rapinyaire nocturn ja estava associat amb Atena (Minerva romana), la deessa de la saviesa i de la raó que va néixer del cap de Zeus. Un dels seus epítets és prou revelador: γλαυκῶπις, és a dir, “la d’ulls (ὤψ) d’òliba (γλαύξ)”.
 
ôliba, associada a la saviesa
ôliba, associada a la saviesa

Amb el mite de l’òliba de Minerva, Hegel assegurava que la filosofia no s’ha d’entendre com una prescriptora de la vida. No debades, és una disciplina que només assoleix el coneixement dels fenòmens després que aquests s’hagin produït. Així doncs, la filosofia sempre arriba massa tard per donar una explicació de com ha de ser el món; és com l’òliba de Minerva, que només emprèn el vol quan el dia ha caigut.
 
En el pròleg del seu llibre “Filosofia del dret”, l’autor alemany parla de l’òliba de Minerva de la següent manera:

"És insensat creure que alguna filosofia es pot anticipar al món present. Quan diu una paraula sobre la teoria que explica com ha de ser el món, la filosofia sempre arriba massa tard: com pensar sobre el món, sorgeix en el temps, després que la realitat ha complert el seu procés de formació i es troba realitzada. Quan la filosofia pinta al clarobscur un aspecte de la vida, ja envellit i en la penombra, no pot ser rejovenit, sinó tan sols reconegut: l'òliba de Minerva inicia el seu vol en caure el crepuscle ".

En realitat, en el text alemany, Hegel fa servir la paraula Eule, que significa “mussol”. En les traduccions, però, s’optà -no sabem per què- pel terme òliba, que, a diferència de l’altre rapinyaire, té la cara més rodona i blanca.


Tetradracma amb òliba
Tetradracma amb òliba
 
L’òliba té un simbolisme diferent en altres cultures. Al Japó, és considerada portadora de fam i pestes, i a la Xina i alguns països sud-americans se la relaciona amb el tro i amb el seu déu. Al Paraguai, en canvi, l'òliba és símbol de bona sort i bona fortuna, de poder i protecció. Tot això ens indica que som els humans els que atribuïm bondat o maldat als animals. Ells, per tant, de la sort, no en saben res.
 
Si Hegel observà la filosofia amb ulls de mussol o d’òliba, el prussià Karl Marx (1818-1883), en canvi, la presentà com un gall, el despertar del qual anuncia un nou dia. El gall, però, de Marx és francès i anuncia la revolució del proletariat. Segons el teòric del capitalisme, ja n’hi havia prou de pensar el món. El que tocava aleshores era transformar-lo, superant les injustícies i les desigualtats.

Aquí teniu una intervenció del filòsof Miquel Àngel Ballester que parla sobre aquesta qüestió al seu programa radiofònic "L'Àgora de can Alcover", d'Ona Mediterrània.

Aquí teniu una entrevista a la filòsofa Marina Garcés. Diu que filosofar sempre ha estat un acte subversiu.

Amb motiu del Dia Mundial de la Filosofia (tercer dijous de novembre), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (22/11/2016), reflexion sobre "Per què és important pensar?"



Articles del web relacionats:

- Sapere aude?
- Paraules amb coneixement
- Atena o el maldecap de la saviesa

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px