Banner Top

La docta ignorància

Article publicat a l'Ara Balears (25/11/2016)

L’efecte Trump ja és aquí. José Ramón Bauzá ha tornat a la terra que el va defenestrar. Reapareix amb l’ego extraviat després de no haver pogut ser ministre de Rajoy. No es treu del cap el que ha passat als Estats Units. Enarborant la bandera de l’anticatalanisme, ara el farmacèutic de Marratxí assegura que té la fórmula màgica per reconquerir el Consolat de Mar el 2019. Per desgràcia, l’amenaça de la docta ignorància torna a fer acte de presència en unes illes de memòria massa fràgil. En la passada legislatura el nostre senador senil del Círculo Balear ja va presumir de la seva malaptesa. Si Trump nega el canvi climàtic, Bauzá nega la unitat de la llengua catalana. Sens dubte, la banalitat és la gran epidèmia de l’era moderna.

El Senat, destí dels grans doctes ignorants
El Senat, destí dels grans doctes ignorants
 
La docta ignorància va ser una expressió encunyada al segle XV pel teòleg alemany Nicolau de Cusa. La paradoxa era un cant a la humilitat acadèmica, a saber-nos petits davant de l’univers infinit de coneixements del món. Ara, però, personatges com Trump o Bauzá han revertit el sentit originari de la docta ignorància. Amants de certeses absolutes, ells ja formen part de la casta dels “analfabèsties”, gent que braveja sense complexos de la seva incultura. Sovint, però, hi ha més mala fe que no pas incultura. El drama és quan aquests individus arriben al poder amb discursos del tot demagògics, és a dir, tergiversats, però efectius a l’hora de captar vots pusil·lànimes. Al segle IV aC Aristòtil ho tenia clar: “La demagògia és la forma corrupta o degenerada de la democràcia. El demagog és un adulador del poble”.

Paraula de Pío Baroja
Paraula de Pío Baroja
 
La barbàrie de la ignorància no coneix límits. S’aprofita de les ments mandroses. En l’actual cultura del fast food impera la llei del mínim esforç, de conseqüències terribles. Per moments, la nostàlgia ens tempta amb aforismes dels grans clàssics: Χαλεπὰ τὰ καλά (“Les coses belles són difícils”) o Per aspera ad astra (“A través de les dificultats als estels”). Avui l’única certesa la trobam en els mercats. Descartes al·lucinaria. Del Cogito ergo sum (“Pens, per tant existesc”)  hem passat al “Consumesc, per tant existesc”.

La docta ignorància
La docta ignorància
 
Mancats de memòria, el presentisme actual ens té anul·lat l’esperit crític. N’és un bon reflex el nostre sistema educatiu: set reformes en quaranta anys de democràcia. L’actual LOMQE és la culminació de tanta ineptitud institucional que condemna a la indigència intel·lectual les futures generacions. La mediocritat, que rebutja l’autocrítica, pot fer que, durant un instant, trontolli una cultura de segles. I, mentrestant, els referents mediàtics que triomfen són Belén Esteban i companyia. L’excel·lència no té cap reconeixement i és aixafada per mediocres que es retroalimenten. Estam tan avesats a la mediocritat que hem acabat per acceptar-la com l’estat natural de les coses.
 
La docta ignorància pot resultar esquizofrènica. Lamentam la mort de la darrera víctima per violència de gènere, però donam audiència a programes de televisió que fan apologia del masclisme. L’Estat espanyol persegueix les estelades, però no actua contra el vicepresident de la Fundación Francisco Franco, que acaba de dir que El Caudillo “només afusellà 23.000 persones i no va ser caprici”. Quaranta-un anys després de la mort del dictador el seu llegat és més viu que mai.

Paraula d'Erasme de Rotterdam
Paraula d'Erasme de Rotterdam
 
Aquest panorama tan desolador preocupa molt el gran pensador polonès Zygmunt Bauman. En el seu darrer llibre, Ceguera moral, el pare de la societat líquida recorre a un altre terme d’arrel grega per definir millor el nostre progressiu deteriorament moral.  És “adiàfora”. Al·ludeix a la indiferència amb què observam comportaments humans del tot deplorables. Així, al ulls d’una ciutadania passiva i alienada pel consumisme, la corrupció, la mentida i la grolleria acaben convertint-se en el mal menor de la política. L’anestèsia se serveix amb un lacònic “i, tanmateix”. En una societat sense ètica els doctes ignorants tenen l’èxit garantit. Bé ho saben Trump, José Ramón Bauzá i tota la seva colla d’aduladors.
 
Perseguida per la justícia, l’exbatlessa de València Rita ja ha passat a millor vida amb un sentit homenatge al Congrés de Diputats en forma de minut de silenci. Ningú ja no es recorda de quan la fallera major es reia de les víctimes de l’accident del metro de València ocorregut el 2006. Obrim els ulls! No haurem sortit de la crisi fins que no haguem acabat amb tanta indecència.

Cal tenir en compte les paraules de John Stuart Mill (1806-1873): “És millor ser una persona insatisfeta que un porc satisfet”.

Igual d’assenyades són les paraules de Joan Fuster (1922-1992): “No faces de la teua ignorància un argument”.

Per acabar, és molt recomanable aquest article titulat: "La recerca de la satisfacció insatisfeta"

I aquest altre article parla sobre "l'empoderament dels idiotes".

Gran
Gran "meme"

 

Fal·làcies
Fal·làcies

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (08/11/2016), reflexion sobre l'estupidesa humana:



Articles del web relacionats:
- El poder de la fal·làcia
Mediocres sota la síndrome de Procust
Quan la mediocritat estava ben vista
Compte amb els estúpids!
Els fills bords de Warhol
Per aspera ad astra
L'era líquida
Paraules amb coneixement

Contra el desànim: Per aspera ad astra

En temps on predomina la llei del mínim esforç convé invocar l’esperit de sacrifici dels clàssics. Per aspera ad astra (“A través de les dificultats als estels”), deien els romans. És a dir, el camí cap a l’èxit és ple de dificultats. Altres variants de l’aforisme serien Per ardua ad astra o Ad sidera per aspera -la seva versió grega seria Χαλεπὰ τὰ καλά (“Les coses belles són difícils”). En català deim “Qui vol peix que es mulli”, i en castellà, “Quien algo quiere algo le cuesta”, “Cada sendero tiene su atolladero” o “Quien la persigue la consigue”.

 

La realitat sobre l'esperit de sacrifici actual
La realitat sobre l'esperit de sacrifici actual

 

 
Ja sabem per la Bíblia que el destí de l’home és treballar. “Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front”, digué Déu a Adam en expulsar-lo del paradís. Aquest enaltiment del treball també és recollit en un altre llatinisme cèlebre extret de les Geòrgiques de Virgili: Labor omnia vincit improbus (“El treball pertinaç pot amb tot”) -avui és la divisa de molts col·legis de fusters  i ebenistes. A l’Eneida Virgili insisteix en la força de la voluntat: Possunt quia posse videntur (“Poden perquè els sembla poder”). Voler, per tant, és poder.

Al seu llibre Ex Ponto, Ovidi (segle I aC) també ens convida a perseverar amb el següent vers: Gutta cavat lapidem non vi, sed saepe cadendo (“La gota forada la làpida, no per la força, sinó constantment”). La mateixa idea és recollida a Ars amandi (Llibre I): Quid magis est saxo durum, quid mollius unda? Dura tamen molli saxa cavantur aqua (“Què és més dura que la pedra, què és més dèbil que l’aigua? Tanmateix, la dura pedra és erosionada per l’aigua dèbil”).

En tota acció, cal, per tant, combatre la peresa i la resignació, els nostres principals enemics. Un nou proverbi ens interpel·la: “No hi ha major dificultat que la pròpia voluntat”.

 

Escut de Kansas
Escut de Kansas
 
No hi ha dubte que el camí cap als estels és ple de dificultats. Així, no ha d’estranyar que la NASA triàs el lema Per aspera ad astra per a les missions de l’Apol·lo a la Lluna. Avui aquest llatinisme també és el lema de l’estat de Kansas, als Estats Units.

L'educació segons Aristòtil
L'educació segons Aristòtil

I per acabar aquí teniu una cita del poeta alemany Bertolt Brecht (1898-1956):

“Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N'hi ha d'altres que lluiten un any i són millors. Hi ha els qui lluiten molts anys i són molt bons. Però també hi ha els qui lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles”.


I aquí teniu una altra màxima llatina extreta de “Cartes morals a Lucili”: Vivere militare est (“Viure és lluitar”).

Aquí teniu el divulgador científic Carl Sagan reflexionant sobre el lema Per aspera ad astra:



Aquesta cançó dels Catarres, "L'Odissea", parla molt bé de l'esperit de superació a la vida:



Articles del web relacionats:
Treballar és una tortura
Gasos caòtics
-
 Desitjos siderals
- Resignau-vos!

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px