Banner Top

Escèptics a l'expectativa

Els escèptics sempre estan a l’expectativa. Si no, que ho demanin al grec Pirró d’Elis (360-275 aC), el pare de l’escepticisme, paraula que prové del verb σκέπτομαι (“examinar atentament”, “observar”). Pirró considerava que, a pesar de la nostra capacitat d’observació i d'indagació, ni els sentits ni la raó ens poden subministrar un coneixement vertader. Això féu afirmar a aquest filòsof d’època hel·lenística que el millor és abstenir-se d’emetre judicis. Atès que no sabem res amb certesa, Pirró, que no ens ha deixat gairebé cap escrit, també defensava que tot ens ha de ser indiferent i que, per tant, cap opinió ha de pertorbar el nostre ànim. Avui escèptic és sinònim d’incrèdul, desconfiat.

Els escèptics tenien el següent lema: Nihil sciri potest, ne id ipsum quidem (“Res es pot saber, ni tan sols això mateix”). La doctrina de Pirró s’emmarca dins el conjunt de corrents filosòfics d’un fort accent pràctic que sorgiren en època hel·lenística. És el cas de l’epicureisme i de l’estoïcisme. A diferencia d’aquestes, però, l'escepticisme descarta el coneixement com a mitjà per assolir la felicitat. Així, només qui no té res a discutir és feliç en no veure's implicat en l'agitació que suposen les idees i opinions en continu canvi.

Paraules per observar
Σκέπτομαι, l’arrel d’escepticisme, deriva alhora de σκοπέω, mot d’idèntic significat que ha donat una família ben nombrosa: horòscop (+ ὡρα, “divisió”, “ocasió”), periscopi (+ περι, “al voltant de”), endoscòpia (ἔνδον, “dintre”), microscopi (+ μικρος, “petit”), telescopi (+ τῆλε, “lluny”), bisbe (< επίσκοπος, “qui veu des de dalt”), calidoscopi (+ καλός, “bell”) o estetoscopi (+ στῆθος, “pit”; també conegut entre els metges com a fonendoscopi < φωνή, “so”). Altres verbs grecs relacionats amb σκοπέω són θεάομαι (“contemplar”), d’on deriva teatre, i θεωρέω (“observar”), que ha donat paraules com teoria (pensament especulatiu) o teorema.

 

L'escepticisme segons Oscar Wilde
L'escepticisme segons Oscar Wilde


L’equivalent llatí de σκέπτομαι és specio, spexi, spectum, d’on tenim també un bon grapat de derivats: espill (en castellà, “espejo”), expectativa, prospectiva (ciència que estudia el futur per comprendre'l i influir-lo), sospita (+ sub, “sota”, és a dir, “sota observació”), suspicaç (sinònim de desconfiat), espècie (categoria que agrupa individus amb el mateix aspecte), espècimen, espectre, espectacle, respecte, introspecció, perspectiva, retrospectiva, inspeccionar, prospecte (+ pro, “examinar prèviament una cosa”), perspicaç o perspicu (+ per, “a través de”, és a dir, que travessa amb la mirada, o, dit altrament, persona molt aguda i intel·ligent), especular, auspici, despectiu o conspicu (+ con-, que indica “globalment”, de manera que una persona conspícua és “visible globalment”, és a dir, “insigne”, “important”).

Una mica d'hedonisme, per favor!

Els pensadors més apocalíptics no es cansen de recordar-nos que vivim en una societat hedonista, massa interessada en el plaer (ἡδονή) immediat, material, superficial. Hi va haver un temps, però, en què l’hedonisme estava ben vist. Va ser al segle IV aC quan molts filòsofs tractaren el tema del plaer identificat amb el bé com a fi últim o com a guia de la nostra acció moral.
 
Tanmateix, el gran corrent hedonista de l’antiguitat seria el que va liderar Epicur (341-270 aC) -el seu nom significa l’ ”auxiliador”; prové d’ επι, “sobre” i κουρος, “company”, “jove”. Natural de l’illa grega de Samos, seva és l’afirmació “El plaer és el principi i el fi de la vida feliç”. Epicur, però, no entenia el plaer com a plaer material i immediat, sinó com a plaer estable lluny de qualsevol dolor i temor. Des de la seva òptica, només plaers com el saber o l’amistat proporcionen la vertadera felicitat, coneguda com a ataràxia o tranquil·litat d’esperit –la paraula és composta per la preposició grega α, “sense” + ταραχή, “pertorbació”; equivaldria, salvant les distàncies, al concepte budista de nirvana. Curiosament, els epicuris, a diferència dels estoics, consideraven que dedicar-se a la política no reportava cap plaer.

Epicur
Epicur
 
Per a Epicur, l’autèntic plaer només s’assoleix amb l’autarquia, el ple domini d’un mateix, dels propis desitjos i impulsos. El filòsof grec, però, no entén aquesta autarquia com un estat de completa insensibilitat, com preconitzaven els estoics. Era més aviat l’eliminació dels obstacles que impedeixen la felicitat: els temors, les penes i els dolors. 

Epicur resumí la seva filosofia amb moltes sentències com les següents:

  • “Tingui’s present només el quadrifàrmac: el déu no s’ha de témer; la mort és insensible; el bé és fàcil de procurar; el mal, fàcil de suportar”.
  • “No és possible viure de manera plaent sense viure de manera honesta, prudent i justa. I no és possible de viure de manera honesta, prudent i justa sense viure de manera plaent. Qui no assumeix això, no viu feliç”.
  • “De tots els béns que ens proporciona la saviesa per a la felicitat de la vida, el més gran amb diferència és l’assoliment de l’amistat”

Tanmateix, en el seu moment aquesta manera d’entendre la vida no fou ben vista. Així alguns postulats de l’epicureisme foren tergiversats pel cristianisme i el seu pare espiritual fou acusat de llibertí.

La felicitat epicúria en la constitució nord-americana
A Roma Lucreci (94 aC-55 aC) recolliria part de la filosofia epicúria en el seu poema De rerum natura (“De la natura de les coses”). De la mà també de l’atomista grec Demòcrit (460-370 aC), aquesta obra defensa una visió científica i agnòstica del món. En diverses ocasions Epicur és elogiat com a salvador de la humanitat. No debades, havia demostrat que els déus viuen fora del nostre món i no s'immisceixen en els afers humans.
 
La felicitat segons Mafalda
La felicitat segons Mafalda


De rerum natura
, redescoberta al segle XV, va ser una de les principals fonts del gir cultural del Renaixement. Influí molt en genis com Sandro Botticelli o Leonardo da Vinci. A més, l’obra de Lucreci va jugar un paper molt destacat en la Constitució dels Estats Units. El 1787 Thomas Jefferson hi va fer introduir el deure del Govern americà de proporcionar no només seguretat i llibertat als ciutadans, sinó també ajudar-los en la “recerca de la felicitat”, una idea autènticament epicúria.

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (21/06/2019) reflexion sobre l'hedonisme a partir d'Epicur i de la novel·la "Un món feliç" d'Aldous Huxley:



En aquest article de Ramon Alcoberro trobareu més informació sobre Epicur.

Aquí teniu un article de Rafael Argullol sobre Lucreci. Es titula "El poeta que volia vèncer la por". I, del mateix autor, teniu un altre article: "Del plaer i del dolor".

Us recoman aquest article d'Ignasi Aragay titulat "Es pot tenir èxit si s'actua èticament?"


Articles del web relacionats:
Estoics per resignació
- Hedonisme cognitiu Carpe diem

Aquí teniu les meves reflexions sobre la felicitat al programa Gabinet de crisi d'IB3 Ràdio (17/03/2015) amb motiu del Dia Internacional de la Felicitat (20 de març).

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px