Banner Top

Qui no estima els pamflets?

Pamflet Pamflet
Continuam amb les nostres etimologies revolucionàries que inciten a la rebel·lió, és a dir, a la guerra (bellum). Després de parlar dels pasquins, avui toca referir-nos a una espècie de sinònim seu, el pamflet. Aquesta paraula està sorprenentment relacionada amb la de pàmfil. Es tracta d’un nom propi molt habitual segles enrere. El més conegut fou Pánfilo de Narváez, conqueridor espanyol que al segle XVI esdevingué governador de Florida.

Amb tot, hem de retrocedir més segles enrere per topar amb l’arrel de la fantàstica història etimològica que ens ocupa. A partir del segle XII es popularitzà per Europa una novel·la titulada Pamphilus, el protagonista de la qual era un bonàs, de manera que feia honor a l’etimologia del seu nom de ressonàncies gregues (παν, “tot” + φίλος, “amic”). Es tractava d’una obra curta i de contingut burlesc. Per analogia semàntica, l’anglès emprà el seu diminutiu, pamflet, per donar nom a un escrit breu difamatori. Avui no fa falta ser un pàmfil per escriure pamflets.

I si volem fer encara més visible el nostre malestar, convé no descartar sortir al carrer amb pancartes (παν, “tot” + χάρτης, “full”) a la mà. És així com ens hem de manifestar (manus, “mà” + suposadament ferre (“portar”, “mostrar”). Aquesta paraula, per tant, literalment vol dir “ensenyar les mans” per ventura com a senyal d’innocència o com a senyal de la idea de “no tenir res que ocultar”. De fet, quan manifestam alguna cosa ho donam a conèixer públicament -en anglès en diuen demostration. I que quedi clar que quan ens manifestam i feim vaga no vol dir que estiguem ociosos (vacare). Això ho deixam per a les vacances.



Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px