Banner Top

Com escrivien els nombres els grecs i els romans?

Com escrivien els nombres els grecs i els romans? Nombres grecs
El sistema de notació grec es basava en l’alfabet. Cada lletra representava un valor numèric. Un sistema d’aquest tipus requereix 27 lletres: nou per als sencers més petits que 10, nou per als múltiples de 10 més petits que 100 i nou per als múltiples de 100 més petits que 1.000. L’alfabet grec, però, només tenia 24 lletres, de manera que, a l’hora de comptar, n’hagué d’afegir tres més. Les tres lletres arcaiques que es reincorporaren amb finalitats numèriques foren les següents:



Núm.

Cardinal

Ordinal

1

α´

εἷς, μία, ἕν

πρῶτος, η, ον

2

β´

δύω

δεύτερος, α, ον

3

γ´

τρεῖς, τρία

τρίτος, η, ον

4

δ´

τέτταρες, τέτταρα

τέταρτος, η, ον

5

ε´

πέντε (penta-)

πέμπτος, η, ον

6

ς´

ἕξ (hexa-)

ἕκτος, η, ον

7

ζ´

ἑπτά (hepta-)

ἕβδομος, η, ον

8

η´

ὀκτώ (octa-)

ὄγδοος, η, ον

9

θ´

ἐννεα (enea-)

ἔνατος, η, ον

10

ι´

δέκα (deca-)

δέκατος, η, ον

11

ια´

ἕνδεκα (endeca-)

ἑνδέκατος

12

ιβ´

δώδεκα (dodecà-)

δωδέκατος

13

ιγ´

τρεῖς καὶ δέκα

τρικσαιδέκατος

14

ιδ´

τέτταρες καὶ δέκα

τετταρεσκαιδέκατος

15

ιε´

πεντεκαίδεκα

πεντεκαιδέκατος

16

ις´

ἑκκαίδεκα

ἑκκαιδέκατος

17

ιζ´

ἑπτακαιδέκα

ἑπτακαιδέκατος

18

ιη´

ὀκτωκαίδεκα

ὀκτωκαιδέκατος

19

ιθ´

ἐννεακαίδεκα

ἐννεακαιδέκατος

20

κ´

εἴκοσι

εἰκοστός

30

λ´

τριάκοντα

τριακοστός

40

μ´

τετταράκοντα

τετταρακοστός

50

ν´

πεντήκοντα

πεντηκοστός

60

ξ´

ἑξήκοντα

ἑξηκοστός

70

ο´

ἑβδομήκοντα

ἑβδομηκοστός

80

π´

ὀγδοήκοντα

ὀγδοηκοστός

90

ϙ

ἐνενήκοντα

ἐνενεκοστός

100

ρ´

ἑκατόν (hecto-)

ἑκατοστός

200

σ´

διακόσιοι, αι, α

διακοσιοστός

300

τ´

τριακόσιοι, αι, α

τριακοσιοστός

400

υ´

τετρακόσιοι, αι, α

τετρακοσιοστός

500

φ´

πεντακόσιοι, αι, α

πεντακοσιοστός

600

χ´

ἑξακόσιοι, αι, α

ἑξακοσιοστός

700

ψ´

ἑπτακόσιοι, αι, α

ἑπτακοσιοστός

800

ω´

ὀκτακόσιοι, αι, α

ὀκτακοσιοστός

900

Ϡ

ἐνακόσιοι, αι, α

ἐνακοσιοστός

1000



χίλιοι, αι, α (kilo-)

χιλιοστός

10000



μύριοι, αι, α

μυριοστός


Per diferenciar els nombres de les lletres es feia servir un accent agut. El sistema de numeració jònic seguia el principi de sumar els signes, escrits ordenats de major a menor, per a obtenir un nombre total. Per exemple:

241 es representava amb σμα’ (200 + 40 + 1)


Per representar els nombres del 1.000 al 999.999 es tornaven a emprar les mateixes lletres de les unitats, desenes i centenes, afegint-hi una coma invertida com a senyal distintiva. Així β’ val 2, però ͵β val 2000. Per exemple:

el 2004 es representava com βδ´ (2000 + 4)


Altres curiositats:
  • La lletra M separada d’una altra lletra per un punt (la miríada, avui sinònim de nombrós) representava el producte d’aquest nombre per 10.000, és a dir, M . 
  • δ equivalia a 40.000. 

En grec modern s’utilitzen les lletres majúsculescom a ordinals, per exemple, Φίλιππος Β’ equival a Felip II; en canvi, per als nombres cardinalses fan servir els nombres aràbics.

Nombres romans
El sistema de numeració romà és additiu, de base 10 amb base auxiliar 5 i no té zero. Compta només amb set xifres:

I = 1 V = 5 X = 10 L = 50 
C = 100 D = 500 M = 1000

numerosromanos



Els nombres s’escrivien mitjançant la suma d’aquests valors, i es repetia el mateix signe fins a quatre vegades (en època romana, fins a tres). Tota xifra col·locada a l’esquerra d’un valor superior restava. Exemples:

IV = 5 – 1 = 4 XIX = 10 + (10 – 1) = 10 + 9 = 19
CD = 500 – 100 = 400 MIM = 1000 + (1000 – 1) = 1999 
MMII = 1000 + 1000 +1 + 1 = 2002 XLIII = 50 – 10 + 3 = 43 

Una barra horitzontal damunt la xifra indica milers; dues, milions, i així successivament:
___________
DCCCXXVIICCCVI = 827.306




Núm.

Cardinal

Ordinal

1

I

unus, a, um

primus, a, um

2

II

duo, duae, duo

secundus, a, um

3

III

tres, tria

tertius, a, um

4

IV

quattuor

quartus, a, um

5

V

quinque

quintus, a, um

6

VI

sex

sextus, a, um

7

VII

septem

septimus, a, um

8

VIII

octo

octavus, a, um

9

IX

novem

nonus, a, um

10

X

decem

decimus, a, um

11

XI

undecim

undecimus, a, um

12

XII

duodecim

duodecimus, a, um

13

XIII

tredecim

tertius decimus, a, um

14

XIV

quattuordecim

quartus decimus, a, um

15

XV

quindecim

quintus decimus, a, um

16

XVI

sedecim

sextus decimus, a, um

17

XVII

septendecim

septimus decimus, a, um

18

XVIII

duodeviginti

duodevicesimus, a, um

19

XIX

undeviginti

undevicesimus, a, um

20

XX

viginti

vicesimus, a, um

30

XXX

triginta

tricesimus

40

XL

quadraginta

quadragesimus, a, um

50

L

quinquaginta

quinquagesimus, a, um

60

LX

sexaginta

sexagimus, a, um

70

LXX

septuaginta

septuagesimus, a, um

80

LXXX

octoginta

octogesimus, a, um

90

XC

nonaginta

nonagesimus, a, um

100

C

centum

centesimus

200

CC

ducenti, ae, a

ducentesimus, a, um

300

CCC

trecenti, ae, -a

trecentesimus, a, um

400

CD

quadringenti, ae, a

quadringentesimus, a, um

500

D

quingenti, ae, a

quingentesimus, a, um

600

DC

sescenti, ae, a

sescentesimus, a, um

700

DCC

septingenti, ae, a

septingentesimus, a, um

800

DCCC

octingenti, ae, a

octingentesimus, a, um

900

CM

nongenti, ae, a

nongentesimus, a, um

1000

MX

mille

millesimus

10000

  decem milia

decies millessimus

 Aquí teniu un enllaç interessant que parla sobre nombres i civilitzacions clàssiques.

Aquí teniu la meva intervenció al programa "Balears fa ciència" d'IB3 Ràdio per parlar sobre l'origen dels nombres. El punt de partida és la publicació a la revista "Historia y vida" d'un reportatge que em varen publicar el juliol de 2012 amb el títol "La guerra de los números" (Núm. 532):

 

Articles del web relacionats:
Hipàtia, la primera màrtir del feminisme
Els matemàtics són els millors aprenents
La guerra dels nombres
Eureka!
- Etimologies primàries
- Numerologia, la cara oculta dels nombres

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px