Banner Top

Llibres sibil·lins, el full de ruta de Roma

Sibil·la de Cumes (Capella Sixtina, Miquel Àngel) Sibil·la de Cumes (Capella Sixtina, Miquel Àngel)
Els romans eren molt previsors. Davant d’un problema d’Estat, sempre pogueren consultar un manual bastant útil, els famosos llibres sibil·lins. La història d'aquest full de ruta arranca a finals del segle VI aC amb el darrer rei, Tarquini el Superb, que, tal i com indica el seu sobrenom, no va gaudir de molt bona fama.

1280px Antro della Sibilla 4

Cova de la sibil·la de Cumes

Un dia el monarca va rebre la visita de la sibil·la de Cumes, la mateixa que a l’Eneida acompanya Eneas a l’inframón. Tot i que tenia el seu oracle a Cumes (colònia grega situada prop de la badia de Nàpols), era natural de la localitat jònia d’Eritrea, a les costes de l’actual Turquia. Apol·lo s’havia enamorat d’ella i li prometé concedir-li el que volgués a canvi que no tornàs a la seva pàtria. La sibil·la li demanà viure tant d’anys com granets d’arena pogués agafar amb una mà. S’oblidà, però, de demanar-li l’eterna joventut. És així com, amb el pas del temps, es consumí tant que, com si es tractàs d’un canari, l’hagueren de tancar en una garjola que penjaren del temple d’Apol·lo a Cumes.

Giovanni Domenico Cerrini Apollo and the Cumaean Sibyl 2 Apol·lo i la sibil·la de Cumes (Giovanni Domenico Cerrini)

 
La supèrbia de Tarquini
Abans de consumir-se, la vella sibil·la de Cumes es presentà davant Tarquini el Superb amb els seus nou llibres profètics. Els hi oferí per un preu molt elevat. El monarca es rigué d’ella i es negà a pagar-los-hi. La pitonissa, airada, va cremar tres llibres i li va demanar la mateixa quantitat pels sis que quedaven. El sobirà s’hi tornà a negar i ella en va cremar tres més.
 
Aleshores, Tarquini, encuriosit pel contingut d’aquells llibres, va pagar pels tres que restaven el mateix preu que la sibil·la li havia demanat al principi per tots nou. Aquests tres llibres foren guardats al temple de Júpiter, situat al Capitoli, i custodiats per un col·legi sacerdotal propi, els decemviri sacris faciundis. La revelació del seu contingut estava penat amb la mort. Per poder consultar els llibres sibil·lins, calia el permís del Senat. La seva consulta, però, s’havia de mantenir en secret. Això atorgava als sacerdots un ampli marge per adequar les profecies al que més els convenia a ells i a l’Estat romà.

Sibila1612916860Tarquini el Superb i la sibil·la de Cumes

 
Les recomanacions que s’extreien de la lectura dels llibres sibil·lins feien referència sobretot a rituals, sacrificis i cerimònies que Roma havia de realitzar per congratular-se amb els seus déus. Foren consultats més d’un cop. Neró, per exemple, arran de l’incendi del 64, va recórrer a ells per trobar una resposta que salvàs aquells que ho havien perdut tot.
 
Al segle I aC, els llibre sibil·lins patiren un incendi important. Aleshores foren reemplaçats per uns altres basats en diferents oracles de fonts llatines, gregues i orientals. Aquesta segona versió dels llibres sibil·lins exerciren una gran influència en la religió romana fins a finals del segle IV dC, quan tornaren a ser destruïts, coincidint amb l’enfonsament de l’Imperi.

Amb motiu del cant de la sibil·la, aquí teniu la meva intervenció al programa "Balears fa ciència" d'IB3 Ràdio (07/12/2013) per parlar sobre etimologies sibil·lines:

Articles del web relacionats:
El cant de la sibil·la
L'oracle de Delfos
Bellesa apol·línia
- La superstició està "per damunt" la raó
- Realment existeix l'infern?

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px