Banner Top

Hortènsia, la veu cantant del feminisme a l’antiga Roma

Ciceró és considerat el gran orador de l’antiga Roma. Hi hagué, però, una dona que li féu ombra en aquest art: Hortènsia. Aquesta docta puella (“jove docta”) va viure al segle I aC. Destacà no només per la seva eloqüència, sinó també pels seus coneixements sobre jurisprudència. Tanmateix mai no es va poder dedicar a l’advocacia perquè a la seva època les dones tenien prohibit les activitats polítiques i jurídiques.
 
Hortènsia era filla de Quint Hortensi, contemporani de Ciceró i un dels seus gran rivals. De petita,  estudià retòrica a partir dels discursos del seu pare i de prominents oradors grecs. Ben aviat els seus serveis foren requerits per a la causa feminista.

Grup de matrones
Grup de matrones

El 42 aC, durant el Segon Triumvirat, l’Estat necessitava doblers per culpa de la guerra. Aleshores els triumvirs (Octavià, Marc Antoni i Lèpid) aprovaren un impost que afectava les 1400 matrones patrícies, les dones riques de Roma. Això desencadenà una revolta femenina similar a la que es produí el 215 aC amb motiu de la Lex Oppia, que limitava el luxe femení.
 
Les dones afectades per aquell gravamen comptaren amb el suport de les parents femenines dels triumvirs: la germana d’ Octavi i la mare de Marc Antoni. En canvi, la dona de Marc Antoni, Fúlvia, els donà l’esquena. Hortènsia no dubtà a dur la veu cantant de la causa. Al fòrum, féu un discurs del tot apassionat on recriminava als governants que fessin pagar a les dones quan en realitat elles no tenien cap paper destacat a la República. Aquí teniu un petit fragment de les seves paraules recollides al Bellum Civile (IV, 33), d’Apià, historiador grec del segle II dC:
 
“Per què paguem tributs si no compartim la responsabilitat en els càrrecs, els honors, els comandaments militars ni, en suma, en el govern, pel qual lluiteu entre vosaltres mateixos amb resultats tan nocius? Deiu “perquè és temps de guerra” I quan no hi ha hagut guerra? Quan s’han imposat tributs a les dones, la naturalesa de les quals les aparta de tots els homes?

Maquillatge d'una matrona (Juan Giménez Martín. Segle XIX. Congrés dels Diputats, Madrid)
Maquillatge d'una matrona (Juan Giménez Martín. Segle XIX. Congrés dels Diputats, Madrid)
 
L’audàcia d’Hortènsia irrità els triumvirs, que no estaven acostumats que una dona els cantàs les quaranta. Immediatament ordenaren als lictors que expulsassin tota aquella torba del fòrum. L’aldarull, però, que es produí ho impedí. Les dones havien guanyat. Així, al dia següent, es publicà un edicte que els va satisfer molt més. Es reduïa el nombre de patrícies que havien d’aportar part de la seva fortuna; de 1400 es passà a 400. Per compensar el dèficit, es creà un tribut similar que afectava tots els homes, ciutadans o estrangers, amb un cert nivell adquisitiu.

Amb motiu del Dia Mundial de la Dona (8 de març), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (09/03/2018), reflexion sobre el feminisme a partir de la cita de Simone de Beauvoir: “No es neix dona, s'arriba a ser-ho”:





Aquest article parla sobre la figura de la matrona romana.

Aquest article parla sobre l'arquetip d'esposa romana.

Articles del web relacionats:
- La primera manifestació femenina de la història
Lisístrata o el xantatge sexual femení
Consoladors contra la histèria
Etimologies misògines
Feministes "femmes fatales"
- L'ofuscació del feminisme
Lilith, la primera dona rebel
- La guerra de sexes
Helena, l'adúltera més famosa
L'etern mal uterí
-
 Tragèdies femenines
Les noves amazones

La primera manifestació femenina de la història

Al món Roma, les dones sempre vivien sota la tutela del paterfamilias. Considerades unes eternes menors d’edat, la seva situació de submissió s’agreujà el 215 aC. Aleshores el caput mundi patia els estralls derivats de la Segona Guerra Púnica. La crisi econòmica s’havia apoderat de la ciutat i la plebs amenaçava de rebel·lar-se.
 
Davant aquesta situació, el Senat aprovà una llei que tocava de prop el gènere femení de l’aristocràcia romana: la Lex Oppia, dita així en honor al seu impulsor, el tribú de la plebs Gai Oppi. La norma prohibia a les dones fer ostentació pública de les seves riqueses. Entre d’altres coses, no se’ls permetia utilitzar joies d’una certa quantitat d’or, vestir teles d'alt cost i de diferents colors o utilitzar carruatges a Roma i a altres ciutats excepte per anar a celebracions religioses.

Joies romanes
Joies romanes
 
La Lex Oppia tenia diversos objectius. Per una banda, en temps de penúries econòmiques per culpa de la guerra, exigia a tots els ciutadans el mateix nivell  d’austeritat; per l’altra, permetia a una depauperada Res Publica confiscar els béns de les dones que incomplissin la norma.
 
Tanmateix, el 195 aC, la situació es revertí. Després de derrotar els cartaginesos, els generals victoriosos retornaren a les seves llars amb uns abundants botins de guerra que repercutiren en les arques de l’Estat. Atès que la Lex Oppia ja no tenia sentit, dos tribuns de la plebs demanaren la seva derogació. El conjunt del Senat, però, s’hi resistí.
 
Al·legat misogin
Aleshores desenes de dones romanes es llançaren al carrer per fer canviar de parer als senadors més reticents. Entre ells hi havia Cató el Vell, que criticà durament la resta de companys de ser incapaços de controlar les seves mullers. Aquest és el discurs, del tot misogin, que pronuncià segons la versió de l’historiador Tit Livi (Ab urbe condita XXXIV, 1, 2-3):

“Ciutadans de Roma, si cadascú de nosaltres hagués après a conservar els seus drets i la seva dignitat de marit sobre la seva pròpia muller, hauríem tingut menys problemes amb les dones en el seu conjunt. Ara, la nostra llibertat, derrocada a casa per la insubordinació femenina, és aixafada i trepitjada fins i tot aquí, en el fòrum. I com que no hem estat capaços de controlar-les individualment, ara ens atemoreixen totes de cop [...]”


El misogin Cató el Vell
El misogin Cató el Vell
 
Amb tot, la frase més contundent contra les dones de Cató el Vell fou aquesta: Extemplo simul pares esse coeperint, superiores erunt (“Tan aviat comencin a ser iguals, seran superiors”). Finalment, el senador de ment obtusa s’hagué d’empassar les seves pròpies paraules. La Lex Oppia fou derogada i les dones de l’aristocràcia romana pogueren tornar a exhibir les seves joies. Segons alguns historiadors, aquella fou la primera manifestació femenina de la història, un exemple de transgressió de les normes imposades per la societat patriarcal romana. Tanmateix, a pesar d’aquella victòria, la jurisdicció romana continuà ignorant la dona en molts altres aspectes de la seva vida.

Elogi a la dona
Elogi a la dona

Aquí teniu un llistat de cançons feministes per al dia Internacional de la Dona (8 de març).

Aquí teniu una breu història sobre el paper de la dona al llarg de la història.

Amb motiu del Dia Internacional contra la violència de gènere (25 de novembre), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (06/12/2016), reflexion sobre la història de la misogínia:



Aquí teniu un vídeo de 23 dones que canviaren el món:



Articles del web relacionats:
- Hortènsia, la veu cantant del feminisme a l'antiga Roma
Lisístrata o el xantatge sexual femení
Consoladors contra la histèria
Etimologies misògines
Feministes "femmes fatales"
- L'ofuscació del feminisme
Lilith, la primera dona rebel
- La guerra de sexes
Helena, l'adúltera més famosa
L'etern mal uterí
-
 Tragèdies femenines
Les noves amazones
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px