L’Atlàntida, la pàtria ària perduda

abril 30, 2019
0 comentaris

Equip de les SS al Tibet

Els nazis sempre varen estar obsessionats amb l’Atlàntida, el famós continent perdut que albergava una societat perfecta -suposadament estigué situat més enllà de les columnes d’Hèrcules, a l’estret de Gibraltar. Heinrich Himmler, cap de les SS i director del departament d’Herència Ancestral Alemanya (la Ahnenerbe), creia que els aris alemanys, “el poble elegit”, eren descendents dels atlants, considerats una “raça superior”. Al seu parer, el atlants supervivents del cataclisme s’havien refugiat en cavernes subterrànies de l’Himàlaia.

Amb aquesta idea al cap, Himmler organitzà una expedició científica al Tibet, que fou classificada com a absolutament secreta. Al capdavant hi posà el zoòleg Ernst Schäfer. Els expedicionaris alemanys prengueren mida als cranis de nombrosos tibetans per demostrar que eren els últims senyors aris. Així quedà enregistrat en el famós documental El secret del Tibet (1942).

conocer historia expedicion hitler tibet xlsemanal 4

L'antropòleg Bruno Beger pren mides al crani d'una tibetana

Des de l’Índia, els serveis secrets del Regne Unit estigueren molt pendents d’aquella expedició. Els britànics sospitaven que l’objectiu dels alemanys era un altre: l’espionatge. Amb tot, avui també hi ha historiadors que afirmen que, en realitat, els nazis estaven explorant unes regions que anaven a ser de gran interès per al Tercer Reich i Japó una vegada guanyada la guerra.

La recerca de la raça ària al sostre del món resultà ser un fracàs absolut mai no confessat. No s’arribà a cap conclusió sòlida. L’esclat de la II Guerra Mundial al 1939 avortà altres expedicions ambicioses de la Ahnenerbe per localitzar la mítica Atlàntida. Hi havia previst un viatge a Tiahuanaco (Bolívia) i a les illes Canàries.

L’origen del mite

El mite de l’Atlàntida ens ha arribat de la mà de Plató (segle IV aC). Apareix en els seus diàlegs Timeu i Crítias. El continent agafa el nom d’Atles, el primogènit dels deu fills que Neptú, el déu de la mar, tingué amb la mortal Clito -aquest Atles, per tant, no té res a veure amb el tità condemnat per Zeus a aguantar la volta celeste.

Segons relata Plató, des de l’estret de Gibraltar els habitants de l’Atlàntida aconseguiren sotmetre gran part dels països mediterranis. Amb tot, la seva expansió cap a l’Est fou aturada pel poble hel·lè, liderat per Atenes. Aquell acte de supèrbia no agradà gens als déus. Zeus provocà un violent terratrèmol i un diluvi extraordinari que enfonsà la terra d’aquella classe guerrera.

atlantida2

Plató ens descriu l’Atlàntida com una esplanada fèrtil, envoltada de muntanyes majestuoses on hi havia llogarets molt rics. Estava regada per abundants i inesgotables rius i fonts, alguns d’aigua calenta, per on anaven a lloure animals tant salvatges com domèstics. La llacuna interior del gegantí continent estava dividida per tres canals concèntrics, comunicats entre si per ponts i en contacte a la mar. Al centre hi havia l’acròpoli, on es trobava el fastuós temple dedicat a Posidó. El seu port no parava de rebre visites de navegants vinguts de tota la Mediterrània.

L’Atlàntida era vista com una espècie de paradís on la terra proporcionava tots els béns que l’home necessitava. Enmig de tanta opulència, els seus habitant vivien feliços sota un govern just. Al diàleg Crítiasse’ns diu: “Els seus pensaments eren d’acord amb la veritat i eren del tot generosos; es mostraven plens de moderació i de saviesa en totes les eventualitats, i igualment en les seves mútues relacions. Per això, mirant amb menyspreu tot allò que no és la virtut, tenien en poca estima els béns present i consideraven naturalment com una càrrega l’or, les riqueses i els avantatges de la fortuna [...]”.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre l'expedició nazi al Tibet.

Articles del web relacionats:
- Titànic, la maledicció d'un nom
- Meduses que petrifiquen
- Utopies al món clàssic
- L'Atlàntida andalusa?
- Atles que sostenen el món
- Racisme, l'origen d'un estigma

Etiquetat com

L'antropòleg Bruno Beger pren mides al crani d'una tibetana

Deixa un comentari