La mort de la conversa




Aquí teniu una reflexions del poeta canadenc William Henry: “El qui no vol raonar és un fanàtic, el qui no sap raonar és un boig i el qui no s’atreveix a raonar és un esclau”.
Aquí teniu una entrevista a Francesc Torralba sobre el seu llibre "L'art de saber escoltar".
També és molt interessant el llibre "Conversación,Cómo el diálogo puede transformar tu vida", de Theodore Zeldin.
Aquí teniu un vídeo de la conferència Benedetta Craveri a la Fundació Joan March de Madrid. I aquí teniu una còpia del seu llibre.
A l'hora de conversar hem de tenir en compte el llenguatge no verbal de les diferents cultures.
Aqui teniu l'entrevista d'Antoni Bassas a Benedetta Craveri per al diari Ara.
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (20/10/2017), reflexion sobre l'art del diàleg:
Aquest article d'Irene Vallejo també parla sobre la mort de la conversa:

Aquí teniu una sèrie d'imatges del fotògraf Babycakes Romero que parlen sobre la mort de la conversa
Aquí teniu un interessant article de Mònica Planas sobre l'origen de l'espectacle mediàtic dels tertulians. Aquí teniu la segona part d'aquest article.
Molt interessant és aquest documentat "Filosofia a la presó" a partir del mètode maièutic de Sòcrates:
Aquí teniu una xerrada TEDd'Álvaro González-Alorda sobre el poder de la conversació
Articles del web relacionats:
- Tertulians en catarsi
- Al principi existia la paraula
- Mots que es xiuxiuegen
- Paraules voladores
- Emparaular el món
- Esclaus de l' "horror vacui"
1 comentari
-
Bartomeu Prohens Perelló Diumenge, 13 Agost 2017 08:38 Enllaç del comentari
El text està molt ben escrit, i el contingut és bo, com semprè, i pedagògic en el sentit més pur. El problema del món actual, emperò, és la causa de l'empobriment de l'art de la conversa, que podem veure a la televisió i repetit a youtube. Quin és, emperò, aquest problema? No serà que la tecnologia - "xarxes socials", has escrit- ha difumitat els límits del món, de manera que les fronteres entre "coses i objectes, proper i llunyà, privat i públic, guerra i pau" (Michel Haar, Heidegger and the essence of man) queden cada cop més borroses. Ara mateix, la diferència entre cosa i objecte és cosa de filòsofs, però les altres distincions són més fàcils de reconèixer. Vivim en un món on "proper i llunyà" pateixen d'una ambigüitat mai no coneguda, com "privat i públic". Internet i els mòbils són fenòmens de la tecnologia que difumina aquestes diferències bàsiques. "Guerra i pau"! Vivim en pau, o estam en guerra? De fet estam en guerra, però la gent no ho veu o no ho vol veure. O si vols, vivim en una situació on "la guerra és la pau, i la pau és la guerra" (Orwell, no?)
Quina relació té tot això amb la conversa? Que si no reconeixem les fronteres, perquè estan desdibuixades, si no sabem veure què és privat i què és públic, què és proper i què llunyà, la conversa esdevé baralla sofística o xerrameca intrascendent. No sé si em donaràs la raó.
Tomeu