Banner Top

Ideologies a l’antiga Roma: populares i optimates

Germans Gracs, els primers revolucionaris Germans Gracs, els primers revolucionaris

A finals del segle II aC, en plena República, els polítics romans es dividiren, segons la terminologia encunyada per Ciceró, en dues tendències ideològiques: populares (defensors dels interessos de les classes populars) i optimates (defensors dels privilegis de la classe aristocràtica). Això fa ocórrer després de les reformes agràries empreses pels Gracs, dos joves germans idealistes de la classe alta, considerats els primers revolucionaris de l'antiga Roma. El 133 aC el primer d’ells, Tiberi Semproni Grac, tribú de la plebs, va promulgar lex Calpurnia, que concedia terres als ciutadans més humils per compensar-los de tants anys de guerres i fams.

La notícia va ser acollida amb eufòria als carrers de Roma. Els senadors, però, no feien més que remugar. No havien estat consultats sobre una iniciativa que, tanmateix, no haurien aprovat. No debades, aquella casta no tenia cap interès a resoldre els problemes del poble i ni de bon tros a cedir part de les seves terres.

tiberius gracchus death

Assassinat de Tiberi Grac

Coneixent aquests recels, l’altre tribú de la plebs, Marc Octavi, amic de Tiberi, va imposar el seu veto a la llei. Tiberi va intentar fins al darrer moment fer-li canviar d’opinió. Com que no hi va manera, finalment el destituí en una assemblea composta per pagesos empobrits.

Tement que aquella llei agrària fos revocada, el mateix 133 aC Tiberi Grac es va presentar de bell nou al càrrec de tribú de la plebs, cosa insòlita fins llavors. El Senat, irritat, ordenà el seu assassinat el mateix dia de les eleccions. Al cap de deu anys, Gai, germà del difunt Grac, també va ser elegit tribú de la plebs. Ho fou durant dos mandats, en els quals va aconseguir disminuir el poder de l’oligarquia senatorial. Igual, però, que passà amb el seu germà, també se’l tragueren d’enmig.

La mare dels dos germans Gracs, Cornèlia, no s’està de vestir de dol, però el Senat, però, implacable, li va ordenar que se’l tragués. Considerava que aquells dos màrtirs de la democràcia republicana no mereixien cap mostra de condol. Arran d’aquells fets les tensions entre rics (optimates) i pobres (populares) anaren a més.

Death of Gaius Gracchus

Assassinat de Gai Grac

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (02/11/2018) reflexion sobre la mort de les ideologies:

Articles del web relacionats:
-
 La casta i el 15M a l'antiga Roma
La República és cosa de tots
- Dretes ensinistradores?
La contraproduent superioritat moral de l'esquerra
Què són els populismes?
Pa i circ, l'origen romà del populisme
Digau-li feixisme, no populisme
Atenes, la primera democràcia
Democràcia obsoleta
Despostisme il·lustrat
Ideologies volàtils
L'esquerra i l'optimisme

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px