Banner Top

Espartans comunistes?

Esparta no només serví de mirall per al nazisme, sinó també per al comunisme, que adoptà com a pare fundacional el legislador Licurg. Tal com descriu l’historiador Plutarc, l’antiga capital de Lacònia no coneixia la propietat privada. L’Estat repartia per igual la terra entre els ὁμοιοι (“iguals”) o espartans de ple dret –les dones quedaven fora d’aquesta categoria. D’altra banda, els ὁμοιοι havien de vestir amb sobrietat i modèstia, sense signes externs de distinció, de manera que no fos possible diferenciar els més rics de la resta del seus conciutadans.
 
Un altre detall que confirmaria l’esperit “col·lectivista” d’Esparta era la institució de la συσσίτια. Es tractava de sopars en comunitat que feien els ὁμοιοι a partir dels vint anys. Segons l’historiador Polibi, els banquets es caracteritzaven per la seva frugalitat amb la clara intenció de fer moderats els homes i evitar manifestacions de supèrbia. En època contemporània Esparta fou tot un símbol per als països comunistes. I no només, però, pel seu esperit col·lectivista, sinó també pel seu esperit de lluita. Prova d’això és que donà el nom a l’Sparta de Praga, un club de futbol txec fundat el 1893 -no confondre amb altres equips que es diuen Spartk en honor al gladiador romà Espàrtac.

Aquí teniu més informació sobre Esparta i el comunisme.

Us deix amb la gran banda sonora de Novecento, tot un regal per als sentits:


Articles del web relacionats:
Esparta, el mirall del nazisme

Esparta, el mirall del nazisme

La revista d'història Clío, en el seu darrer número de juliol (165) m'acaba de publicar el reportatge "Esparta, el espejo del nazismo". Hi parl sobre la forta influència que tengué el mite d'Esparta en el Tercer Reich. Aquí en teniu un petit tast. El trobareu en els quioscs.

La ideologia del nazisme tingué un fort rerefons clàssic. Hitler, àvid lector, s’inspirà en el model d’Esparta. L’eugenèsia, una disciplina fèrria i l’entrega absoluta a la pàtria acabaren per atorgar a aquesta polis l’hegemonia de l’antiga Grècia. En ple segle XX, Alemanya estava disposada a seguir el mateix camí per esdevenir la nova potència mundial. 

El 1933, en assumir la presidència de l’Estat, Hitler només tenia una idea al cap: recuperar la “glòria nacional” perduda després de la Primera Guerra Mundial, convertint Alemanya en la nova Esparta del segle XX. Per al Führer la capital de l’antiga regió de Lacònia havia estat el primer estat Nacional Socialista, el zenit de la cultura grega que tant admirava: “Quan se’ns pregunti qui són els nostres avantpassats, hem de respondre: ‘Els grecs’ ”.

Aquesta sorprenent vinculació d’Alemanya amb el món clàssic no fou casual. A l’Europa de principis del segle XX l’antiga Grècia ja s’erigia com el bressol de la civilització occidental. A més, era indiscutible la seva connexió amb la raça ària, dipositària de l’indoeuropeu, la llengua mare de la majoria de les llengües del Vell Continent. La recerca d’aquesta raça tan aclamada pel nazisme s’havia iniciat al segle XVIII per la Il·lustració. L’esperit anticlerical d’aleshores havia estat reticent a acceptar el relat bíblic, segons el qual totes les races humanes (semites, camites i jafètiques) haurien descendit de Noè i, per tant, serien d’ascendència jueva. Així doncs, es preferí desplaçar l’origen dels homes de l’Orient Mitjà a l’Índia. Ja a principis del segle XIX el filòsof alemany Schlegel havia apostat pel terme ari per designar aquesta primera estirp humana –segons alguns, en sànscrit (l’antiga llengua sagrada de l’Índia) el terme significa “noble”.


Per ampliar la informació podeu consultar un llibre extraordinari de la germanòfila Rosa Sala Rose: Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo (Acantilado, Barcelona 2003).

Aquest reportatge està relacionat amb un altre que em publicaren a la revista Historia y Vida titulat El fascismo y la antigua Roma. (Núm 512, novembre de 2010)

Aquest àudio d' "En guàrdia" de Catalunya Ràdio està dedicat als "nazis i l'antiguitat".

En aquest vídeo de "La noche temática de la 2" trobareu més informació sobre els Jocs Olímpics nazis de 1936.

Aquí teniu més informació sobre la Lebensborn, la fàbrica de nins nazis.



Aquí teniu la meva intervenció sobre aquest tema al programa "Luces en la oscuridad" (14/01/2016) de Gestiona Radio.

 
No uns podeu perdre aquest documental titulat "Els fills de Hitler".
 
  • Publicat a Clío
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px