Un dels grans misteris de l’arqueologia romana són unes monedes de contingut sexual conegudes com a spintriae (sprintia, en singular). Moltes avui són exposades en museus com el British Museum o el Hunterian Museum (Glasgow). Una teoria diu que es feien servir per pagar prostitutes. El problema, però, és que no només s’han trobat en lupanars (bordells).

 

Les spintriae fan uns 20  mm de diàmetre i contenen representacions de diferents actes sexuals, ja sigui una fel·lació, una penetració anal o qualsevol altra postura. Per això han estat considerades com el kamasutra numismàtic dels romans.  En qualsevol cas, es tractava de monedes no oficials ni encunyades per l’Estat. El numerari més alt al qual arribaven era el XVI, és a dir, 16 ases, que equivalien a un antic denari de plata.

 

Alguns historiadors opinen que les spintriae només circularen en època de l’emperador Tiberi (14-37 dC), atesa la seva coneguda voracitat sexual. Tampoc, però, es descarta que s’emprassin en altres èpoques. Amb elles s’hauria evitat l’ús de monedes corrents on aparegués l’efígie de l’emperador per tal de no embrutar així la seva imatge. En aquest sentit, l’historiador Suetoni (70-126 dC) relata la història de com un noble romà fou condemnat a mort per haver pagat els serveis d’un bordell amb una moneda on apareixia el rostre de l’emperador.

 

A part de ser un negoci potent, a l’antiga Roma la prostitució s’erigí en tota institució social que ningú no qüestionava. La seva clientela era ben variada, des d’esclaus fins a patricis. No debades, l’esposa no havia de conèixer les alegries del sexe; a ella només li estava encomanada la tasca de la reproducció. Tenint en compte la procedència diversa de les prostitutes, les spintriae podrien haver estat usades també per rompre les barreres idiomàtiques.

 

En el món de la prostitució, la fel·lació era un dels serveis més cars ja que era vista com una pràctica del tot indigna -per ventura, per la falta d’higiene d’alguns clients. A més, era interpretat com una profanació de la boca, el canal de comunicació social per excel·lència. El pitjor, però, era que un home pogués realitzar un cunnilingus a una dona, considerada un ésser inferior que no mereixia ser objecte de plaer.

– Alerta a venerar Venus
– Lisístrata o el poder sexual de les dones
– La controvertida etimologia de puta
– Messalines promíscues
– La felicitat de les fel·lacions
– L’origen de la moneda
– Fal·lus fascinants