Aglaure, la primera víctima de l’Enveja
L’enveja consisteix a desitjar amb mals ulls alguna cosa de l’altre. La paraula està composta pels termes llatins in (preposició que indica “cap a”) i per videre (“veure”). Originàriament, doncs, volia dir “ficar la mirada cap a un lloc”. En les Metamorfosis d’Ovidi (II, 680-832) trobam l’aparició estel·lar de la deessa Invidia. És descrita exactament com els grecs imaginaven Nèmesi, la deessa de la venjança divina i de la gelosia. Aquest és el seu perfil en la traducció de Jordi Parramon:
 
“Pàl·lida té la cara, el cos demacrat fins als ossos,
mai no mira de front, ensenya unes dents cariades,
porta el pit ple de fel i escup verí per la llengua.
Ella no riu si no és amb un dolorós espectacle,
ni frueix de la son perquè greus afanys la desvetllen;
però veu amb mals ulls (i només veient-la s’irrita)
la il·lusió dels humans, i tortura i alhora es tortura
puix que va amb ella el suplicis […]”
 
En l’obra d’Ovidi, Invidia comparteix protagonisme amb Mercuri. Un dia el missatger dels déus (Hermes al món grec) es trobava sobrevolant Atenes. Des de l’aire veié un grup de tres germanes que portaven ofrenes sagrades a la deessa Minerva (Atena). Nomien Aglaure, Pàndrosos i Herse i eren filles de Cècrops. D’elles destacava per la seva bellesa Herse. El jove de peus alats sucumbí als seus encants i de seguida baixà a la terra sense transformar-se. Es dirigí a la casa de les tres donzelles. La primera a veure’l va ser Aglaure.

Mercuri, Herse i Aglaure (Jean-Baptiste Marie Pierre, 1714–1789)
Mercuri, Herse i Aglaure (Jean-Baptiste Marie Pierre, 1714–1789)
 
Mercuri confessà a Aglaure que s’havia enamorat de la seva germana Herse. Ella es comprometé a ajudar-lo a canvi d’una gran quantitat d’or. Des de dalt, observant l’escena, hi havia Minerva, la protectora d’Atenes. No li va agradar gens el comportament avar d’Aglaure. És per això que visità Invidia al seu estatge i li demanà que infectàs amb el seu verí Aglaure.
 
El càstig es va complir. Invidia entrà a l’habitació d’Aglaure. Li va tocar el pit amb la mà i li va omplir el cor d’espines, li exhalà el seu alè i li escampà verí pels pulmons. A continuació li va posar davant una imatge de la seva germana, del bell déu i també la felicitat del seu matrimoni.

Mercuri transforma en pedra Aglaure
Mercuri transforma en pedra Aglaure
 
Irritada per aquestes visions, Aglaure no aturava de gemegar dia rere dia. En rebre la vista de Mercuri, es va asseure davant de la porta de la seva habitació i no el va deixar passar. Finalment el déu obrí la porta. Aglaure es va voler aixecar però ja no podia. Mercuri havia fet que la malaltia s’anàs propagant. Així l’acabà convertint en una pedra ennegrida pels seus mals sentiments.

Aglaure convertida en pedra
Aglaure convertida en pedra

Aquí teniu un article de Josep Maria Espinàssobre l’enveja

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (28/03/2017), reflexion sobre l’enveja.


Articles del web relacionats:
– Quin són els set pecats capitals de l’era moderna?

– Atena o el maldecap de la saviesa
– Dies divins
Nèmesi, venjança divina contra la supèrbia
Mercuri, el fundador de Correus?

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad