A part de Gimnèsies, els grecs també es referien al nostre arxipèlag com a Choirádes, derivat de χοιράς (“escull”), atès que era un lloc ple d’esculls, molt perillosos per a les embarcacions. Els fills d’Homer batiaren cadascuna de les nostres illes amb un terme compost pel sufix -oussa. Així, Formentera era coneguda com a Ofioussa (“terra de les serps”), que, juntament amb Eivissa, constituïren  les Pitiüses (“terra del pins”, πίτυς); Mallorca com a Κromioussa (“terra de les cebes”); i Menorca com a Meloussa (terra del “bestiar”) -el seu nom fenici era Nura.

Quint Cecili Metel

Moneda amb l’efígie de Quint Cecili Metel

Restes de Pollentia (Alcúdia)

És significativa la ubicació estratègica d’ambdues ciutats vora el mar, dominant les dues badies de l’illa. Aquesta ubicació responia a la necessitat de mantenir la seguretat en la comunicació marítima entre la península Ibèrica i Itàlia.

A Mallorca, però, també hi hagué altres nuclis urbans. Plini ens parla de Bocchoris. Situada vora el port de Pollença, és una població que ja existia abans de l’arribada dels romans i que tingué l’estatut de federada. L’historiador romà cita igualment dos nuclis més, dels quals encara no s’ha trobat cap vestigi: Guium (possiblement prop de Ses Salines) i Tucis (hipotèticament situada entre Petra i Manacor). 

Segons Tit Livi, Maó agafà el nom de Mago, el germà d’Anníbal, que es desplaçà fins a l’illa per reclutar foners durant la Segona Guerra Púnica al segle III aC -amb tot, una altra teoria apunta que, en realitat, el topònim significa, en llengua semítica, “protecció”, “escut”. Iamno també prendria el nom d’un general cartaginès (Hannó), encara que, en llengua semítica, pot significar igualment “ponent”. Plini cita una tercera ciutat romana al centre de Menorca: Sanisera. Aquesta estaria situada al lloc que avui ocupa Alaior.

El perquè d’aquest tracte de favor és un misteri. Roma només el solia tenir amb els seus aliats. Difícilment s’entendria que aquesta condició es concedís a una ciutat que havia lluitat al costat de l’enemic, a no ser que s’hagués acabat canviant de bàndol, com va fer Gader (Cadis). Però com que cap indici permet pensar tal cosa, també podria ser que, al final del conflicte, s’hagués produït una rendició incondicional d’Eivissa. Als punicoebusitans segurament no els quedà cap altra alternativa, si no volien ser militarment exterminats com els passà als seus veïnats mallorquins i menorquins.

Deú Bes

Adoptat del panteó egipci, Bes es convertí en un dels déus principals dels primers fenicis que s’establiren a Eivissa. La seva cara apareixia en la majoria de les monedes que a partir del segle IV aC s’encunyaren a l’illa.

Deessa Tanit

No va ser fins l’època romana que el topònim de Balears es va fer extensiu a tot l’arxipèlag. Tanmateix, els romans també varen distingir entre Baliaris maior i Baliaris minor, que posteriorment donarien lloc a Maiorica (“major”) i Minorica (“menor”). Pel que fa a les Pitiüses, Eivissa mantingué el seu nom de la dominació púnica, Ibusim (“l’illa dels adoradors de Bes”, l’equivalent al Dionís grec, el déu del vi i la festa). En canvi, l’apel·latiu grec d’Ofioussa va ser substituït pel de Frumentum, en al·lusió al blat que hi hauria a l’illa –una altra teoria diu que l’illa, igual que la península de Formentor, agafa el nom de promontorium (“promontori”).

Les necròpolis de Son Real

Relegatio ad insulam

Algunes d’aquestes “estrelles” que acabaren els seus dies a les nostres illes foren: l’orador Vociè Montà, acusat d’injúries contra Tiberi; l’orador i polític Rufus, acusat de cobrar per fer d’advocat (això no era permès a Roma), en temps de Neró; Victor, bisbe de Tunna (Àfrica), en temps de Justinià, per desobediència a les prescripcions de l’emperador.

Bibliografia recomanada:
Quetglas, P.J. (eds) Mallorca i el món clàssic. Barcelona: 133-151.
Font, A. (1991) Condenas Criminales en las Baleares Romanas.
Bosch, Amengual i Batle, J. (1986) Baleares Bizantinas, lugar de destierro?

Aquest article parla sobre les ciutats romanes de Catalunya.

Aquí teniu informació sobre un llibre de l’arqueòleg Bartomeu Vallori sobre la Palma romana. Aquest altre reportatge de Francesc Rotger també és interessant. Parla d’altres possibles ubicacions de la Palma romana.

Sobre la Menorca romana, aquí teniu un reportatge d’Andreu Torres titulat “L’insula minor“. I aquest es titula “El llegat romà as Mercadal”.

Aquest article parla sobre la romanització de Balears.

No us podeu perdre aquest llibre de  Es titula “La cova de l’últim Gimneta”. És una novel·la històrica amb els foners balears com a protagonistes.

Aquí teniu la meva intervenció a la secció “Carretònim” del programa “Gabinet de crisi” d’IB3 Ràdio (27/10/2015). En aquesta ocasió ressegueix la petjada romana en els carrers de les Balears en noms com Palma, Cecili Metel, Foners, Magó (que donà nom a Maó), Anníbal, Tagomagoi Lucius Oculacius Rectius:

Aquest vídeo parla sobre la romanització d’Hispània:

Articles del web relacionats:

• Era mallorquí Anníbal, el cabdill cartaginès?
• El múscul foner. 
• Foners, els soldats d’elit de l’antiguitat
• Eivissa, l’illa de l’excepció
• Compte amb els púnics!
• Carthago delenda est!
• Topònims, entre la realitat i la ficció
• Etimologies cíviques
• Guium, el mirall de la corrupció
• Cornelius Atticus, el primer esportista conegut a Mallorca

I aquí teniu dos articles del periodista Pere Antoni Pons publicats al setmanari El Temps:

• La joia de la corona
• L’Insula MaiorL’Insula Maior