Sobre l’autor
Vaig néixer a Mallorca i vaig estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona (UB) amb l’objectiu d’entendre el present a partir del passat. Després vaig poder satisfer les meves ànsies comunicatives estudiant Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).  
 

En acabar la carrera, durant quatre anys vaig exercir el periodisme actiu a ‘Última Hora Punto Radio’. La meva gran decepció va ser descobrir que el món mediàtic, massa contaminat per la política, és una farsa. Aleshores em vaig decantar per la docència. Ara faig de periodista del món clàssic a l’IES Inca (Mallorca), seguint la màxima d’Horaci prodesse et delectareque es podria traduir com “ensenyar delectant”. Així, pretenc ensenyar entretenint i animant els alumnes a enfilar-se a les espatlles dels gegants de la nostra cultura, sense vertigen. També, però, som fan d’una altra cita atribuïda a Ciceró: Si vis discere, doce (“Si vols aprendre, ensenya“), o, dit d’una altra manera, Qui docet, discit (“Qui ensenya, aprèn”).

Intent, per tant, divulgar de la manera més amena possible unes matèries, el llatí i el grec, que tenen la mala fama de ser “llengües mortes”. Com a esquer faig servir l’etimologia, que m’ajuda a relacionar el món actual amb l’antiguitat clàssica. De fet, un alumne meu em va ajudar a posar nom a la meva obsessió per l’origen de les paraules: l’etimocefalàlgiaAltres patologies que m’han ajudat a batiar els meus alumnes són soforèxia, fam (ὀρέξις) de saviesa (σοφία), i apanmatiestrès, estrès per no poder-ho saber tot. Aquesta és una paraula híbrida, composta per les arrels gregues ἀ- (alfa privativa), παν (“tot”), μανθάνω (“aprendre”) i el verb llatí stringĕre (“estrènyer’).

 

Col·laboracions periodístiques

Llibres:

Altres col·laboracions

  • Elaboració del dossier Alemanys actius a les Illes Balears durant el règim feixista de Hitler. Direcció General de Memòria Democràtica, Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, del Govern de les Illes Balears (2023).

  • Elaboració del material didàctic de dues obres clàssiques per al Teatre Principal de Palma, Clitemnestra i Els Ocells (2020).
  • Coordinació per al Consell de Mallorca d’una sèrie de xerrades amb la presència dels cineastes Laura Gost i Jaume Carrió (Premis Goya pel curtmetratge “Woody and Woody”), dels periodistes Antoni Bassas, Josep Ramoneda i dels psiquiatres Oriol Lafau i Aina Fernández, especialistes en el suïcidi (2018).
  • Elaboració de píndoles sobre etimologia per a l’empresa de restauració catalana Viena (2017-18).
  • “Via Guiri, un viatge al fetge turístic de Mallorca”   (2020). Amb el periodista Felip Palou i els historiador Tomeu Canceles i Gabriel  Vives, vàrem enjergar una ruta per Magaluf, on oferíem una reflexió crítica sobre l’evolució del turisme de masses a casa nostra. Aquí teniu la crònica que ens feu el programa “Els dematins”, d’IB3 TV.
  • “Via Corrupta: la ruta de la rampa” (2015).  Amb el periodista Felip Palou i l’humorista Xavi Canyelles, vàrem posar en marxa una ruta dramatitzada pels carrers de Palma relacionats amb la corrupció d’aquests darrers anys. Jo m’he encarregava principalment de relacionar la corrupció actual amb la de l’antiga Roma. 

 

Defensa de les llengües clàssiques:

Premis

  • Premi “Miquel Duran i Saurina 2019” de comunicació de l’Obra Cultural Balear d’Inca.
  • Premi de periodisme d’investigació de la fundació Fundeso (2001). Aquest premi em va permetre, durant mig any, fer unes pràctiques en un mitjà de comunicació de Xile.

Referents
No puc sentir-me més identificat amb aquests versos del poeta menorquí Ponç Pons: Vici secret, passió mortal,/ estic fet de paraules (“Dillatari”, ed. Quadrens Crema, 2005). També però m’identific amb el vers de J.V.Foix: “M’exalta el nou i m’enamora el vell” (Sol, i de dol, 1947)

Igualment compartesc les paraules que va pronunciar el 2015 el gran filòleg Joan Veny i Clar (Campos, 1932) en rebre el 47è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2015):

“Em plau reiterar que sóc un enamorat de les paraules. Xalo amb el dring dels fonemes, em fascina la força potent d’un significat, em meravella la frondositat de geosinònims entorn d’un concepte, em fa respecte un arcaisme cobert per l’òxid dels segles, m’entristeix el desús, la mort d’una paraula, m’anima com a senyal de vida el naixement de noves unitats, especialment quan són productes genuïns, de la creativitat dels nostres parlants, però m’emociona especialment conèixer l’origen d’un mot.”

Joan Veny també té clar com d’emocionant és la ciència de l’etimologia: “Arribar a les arrels d’un mot i resseguir-ne les seves mutacions formals i semàntiques és de les grans emocions que pot experimentar un lingüista empeltat de diacronista”.

També em qued amb una cita del dramaturg irlandès Samuel Beckett (1906-1989): “Les paraules són tot el que tenim”.

A l’hora de definir el meu estat d’ànim, prenc unes paraules del filòsof italià Antonio Gramsci (1891-1937): “Sóc pessimista per intel·ligència, però optimista per voluntat”.

 

Aquí teniu una sèrie d’entrevistes radiofòniques que m’han fet:

 

I aquí teniu entrevistes que m’han fet a la premsa:

Acabaré aquesta presentació amb un poema de Borges, que parla del plaer de descobrir una etimologia en aquest poema titulat “Los justos”:

Un hombre que cultiva su jardín, como quería Voltaire. 
El que agradece que en la tierra haya música. 
El que descubre con placer una etimología. 
Dos empleados que en un café del Sur juegan un silencioso ajedrez. 
El ceramista que premedita un color y una forma. 
El tipógrafo que compone bien esta página, que tal vez no le agrada. 
Una mujer y un hombre que leen los tercetos finales de cierto canto. 
El que acaricia a un animal dormido. 
El que justifica o quiere justificar un mal que le han hecho. 
El que agradece que en la tierra haya Stevenson. 
El que prefiere que los otros tengan razón. 
Esas personas, que se ignoran, están salvando el mundo.

 

En la meva tasca docent també tenc present aquest poema de Bertolt Brecht titulat “Mestre, aprèn!” (traducció de Feliu Formosa):

No diguis massa sovint que tens raó, mestre!
Deixa que ho reconeguin els deixebles!
No violentis massa la veritat: 
No ho tolera. 
Escolta quan parles! 

Aquí teniu el llistat de conferències que em dedic a impartir:

Aquí teniu la lliçó sobre “Mitologia per a profans” que vaig fer a l’Associació Cultural de Porreres (28/11/2020):

 

 

Aquí teniu el vídeo de la xerrada “La meravellosa història de les llengües del món” que vaig fer a la sala de plens del Consell de Mallorca (19/03/2019):

 

 

I aquí teniu la xerrada “Mediterrani, un mar de paraules” (a partir del minut set), que vaig impartir al Museu Marítim de Mallorca (16/04/2021):

 

 

Aquí teniu la conferència íntegra que vaig fer a l’OCB de Manacor (19/12/2016) sobre les arrels paganes de les festes de Nadal:

 

 

Aquí teniu una altra conferència meva. Va ser a l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor (11/01/2018). Hi vaig parlar sobre “Dimonis, del món clàssic a l’actualitat”:

 

 

En aquesta altra xerrada parl sobre “Amor i sexe al món clàssic” (25/11/2019):

 

One Comment

Eva Monzón
abril 13, 2015 5:33 pm

Que bo el terme d'”etimocefalàlgia”! La podries proposar al web http://www.exonario.blogspot.com!

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad