A la recerca del Sant Prepuci
Esper que un dia Steven Spielberg continuï la saga d’Indiana Jones amb una pel·lícula que es podria titular A la recerca del Sant Prepuci. És una història que sempre m’ha fascinat. Fa al·lusió a la circumcisió del fill de Déu, que tingué lloc l’1 de gener.

Com a jueu que era, aquella criatura havia de complir amb el precepte de la circumcisió (< circum, “al voltant”, + caedo, “tallar”), que, d’acord amb el costum hebreu, es practicava vuit dies després del naixement -el Nou Testament, però, no diu en cap moment que el natalici es produís un 25 de desembre. L’únic evangelista que parla de la circumcisió, i breument, és Lluc (2.21). Segons el seu relat, aquell dia, l’1 de gener, el fill de Déu també fou batiat com a  Jesús (< Jeshua, “Déu salva” en arameu).

CristCircumcisió de Crist, pintat per Meister der Heiligen Sippe der Ältere (segle XVI)

El ritual de la circumcisió, que el cristianisme no seguí, consistia en l’extirpació total o parcial del prepuci (< prae-, “davant”, + suposadament l’arrel indoeuropea *peu-, “tallar”) que és un replec mucocutani que cobreix el gland (< glans, -ndis, “aglà”) del penis (< pendeo, “penjar”). També es pot parlar d’ablació (< aufero, abstuli, “tallar”) del prepuci. Suposadament es tractava d’un signe de l’aliança que Déu havia fet amb Abraham. Així ho trobam explicat al Gènesi (17:10-14)

“Tots els homes hauran de ser circumcidats. Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres. De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d’haver nascut. […] Així la meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com una aliança perpètua. Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança”.

Una relíquia molt viatjada
La circumcisió, tanmateix, fou una pràctica molt habitual en altres cultures de l’antiguitat. Hi ha qui la interpreta com un ritu de pas a la vida adulta. De fet, en l’actualitat hi ha tribus africanes que circumciden els al·lots quan es fan homes. Aleshores els deixen sols a la selva i només poden tornar a la vida comunal quan la ferida els ha cicatritzat.

En grec prepuci és ποσθἡ, que avui, en medicina, ha donat la paraula postitis (inflamació del prepuci) i balanopostitis (inflamació de la mucosa del gland i del prepuci). La gent que té un prepuci estret pateix de fimosi (< φιμός, “morrió”) i, per això, se’ls sol circumcidar. No sabem si aquest va ser el cas el nin Jesús. Se suposa que aquell tros de pell va ser enterrat i aviat es convertí en una relíquia (< relinquo, “deixar”, “abandonar”).

EgipteRepresentació de circumcisions a l’antic Egipte

Una llegenda diu que, després de la crucifixió de Crist, Sant Joan Baptista (o la Verge Maria) entregà el sanctum præputium a Maria Magdalena. A partir d’aquí la relíquia viatjà d’un lloc a un altre. Durant l’edat mitjana eren nombrosos els monestirs i les esglésies que reivindicaven tenir el Sant Prepuci, entre elles, la catedral de Santiago de Compostela (Galícia).

La commemoració de la Festivitat de la Circumcisió del Senyor se celebrava l’1 de gener. Tractant-se, però, d’un tema incòmode, la seva celebració es tornà impopular. Així, el el 1969 el Concili Vaticà II reformà el seu calendari litúrgic i feu que aquell dia es consagràs a Santa Maria, Mare de Déu -també, però, és l’onomàstica de Sant Manuel o Emmanuel (“Déu és amb nosaltres” en hebreu), que era el nom que donà el profeta Isaïes al Messies.

Curiositats CircumcisioJescucrist Imatge3“La circumcisió“, de Luca Signorelli

Per a més informació, podeu llegir aquest enllaç.

Articles del web relacionats:
– Fal·lus fascinants
– El tabú de la masturbació
– Orgies, crònica d’una mentida
– Penis, un pinzell penjant
– El priapisme del déu titola
– Va existir realment Jesús?
– 25 de desembre, la història d’una estafa
– Jesús i el món pagà
– Els orígens del cristianisme
– Cristians, “guiris” cretins?
– 
Jueus, l’origen d’un estigma
– 
Cristians amb cara de peix
Realment era verge, la Mare de Déu?
La llegenda del Sant Graal

One Comment

Bartomeu Prohens Perelló
gener 7, 2021 11:21 am

Aquests “costums” catòlics pre-conciliars, amb tot el respecte per aquells que encara els trobin significatius, em recorden una frase: El catolicisme és el camí més ràpid des del paganisme al paganisme.
Per aquest motiu necessit guants – com Nietzsche- quan es tracta d’aquestes “coses”. La religiositat popular o catolicisme sociològic és sovint, per no dir gairebé sempre dirigit a l’esperit de la lletra de l’evangeli.
Quan arribem al “prepuci”, tot resulta ja tan extravagant que més val callar.
La circumcisió té sentit en el marc de l’AT, però queda suprimida pel Nou.
El teu text és il·luminador pel que fa als orígens, com sols fer. El que cal és analitzar-los i comparar-los amb situacions actuals, presents, reals. Ara bé, això ja és una tasca lliurada al lector a partir de les teves reflexions, Toni.
Salutacions,
Tomeu

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad