L’origen cristià de les ensaïmades i dels croissants
Les ensaïmades i els croissants comparteixen un rerefons cristià. La paraula ensaïmada al·ludeix a un dels ingredients estrella d’aquest dolç mallorquí: el saïm, que prové del llatí sagina (“greix”). Sobre el seu origen hi ha una hipòtesi que el vincula amb la rodancha, un pastís tradicional de l’any nou jueu, que se celebra a l’inici de la tardor. La massa de totes dues postres es treballa de forma semblant i finalment s’enrodilla en espiral com a símbol del camí ascendent a la divinitat. Com passa amb altres productes jueus, el porc, en aquest cas el saïm, degué ser una forma amb què els jueus conversos intentaren “cristianitzar” l’ensaïmada per demostrar davant tothom que havien assimilat del tot la fe catòlica.

El croissant, en canvi, conté un altra història etimològica ben curiosa que arranca el 1683, quan l’imperi otomà va voler envair l’imperi d’Àustria-Hongria, que en aquells moments era la porta d’entrada a Europa. Viena va resistir un setge llarguíssim, però finalment els otomans varen acabar derrotats. Per celebrar-ho, el gremi de pastissers de la ciutat volgué celebrar la victòria cristiana amb un pastís de pasta de full fet amb forma de mitja lluna, l’ensenya dels turcs -en alemany es digué Hörnchen (“cornet” en al·lusió a les seves dues banyes petites”). Així, cada vegada que un vienès es menjàs una d’aquelles pastes seria com si s’estigués cruspint aquell enemic d’infaust record. El pastís aviat passà a mans dels  francesos, grans amants de la rebosteria, els quals el rebatiaren com a “[mitja] lluna creixent”, o, més exactament, [lune] croissant, que a nosaltres ens arribà simplificat com a croissant.

 

Bandera turca
Bandera turca

 

Pels que sou ateus o agnòstics, en lloc d’ensaïmada o croissant, sempre us podeu cruspir una bona napolitana. Amb tot, no està de tot clar que aquest dolç, generalment farcit de crema o de xocolata, provengui de la ciutat italiana de Nàpols. En altres idiomes es coneix com a pain au chocolat, la qual cosa indicaria seu origen francès. En canvi, als Estats Units, Austràlia o Brasil se li diu “croissant de xocolata”.

Napolitana
Napolitana
 

Aquí teniu un article d’Andreu Manresa titulat “L’ànima de l’ensaïmada”.

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad