Per què tots els camins duen a Roma?

Un dels emblemes urbanístics de l’imperi romà fou l’extensa xarxa de calçades que construí per tot el seu vast territori. Com succeeix actualment, aquestes vies comptaven amb un indicadors en forma de columnetes de pedra. S’anomenaven mil·liaris perquè apareixien cada mil passes (milia passum) o milla romana (1.480 m). Tenien més de dos metres d’altura, mig metre de diàmetre i un pes d’unes dues tones. Assenyalaven la distància existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma. També, però, tenien una funció propagandística ja que solien portar el nom i títols de l’emperador que havia ordenat construir aquella via.

Estructura d'una calçada romana
Estructura d’una calçada romana

En total, l’imperi romà arribà a disposar de 150.000 kilòmetres de carreteres empedrades o viae. Des dels indrets més remots, centenars de vies secundàries desembocaven en les vint calçades principals que conduïen a Roma. D’aquí hauria nascut la famosa expressió “tots els camins duen a Roma”.

Primer mapa de carreteres
L’extensa xarxa viària de l’Imperi Romà, d’est a oest, quedà plasmada en la Tabula Peutingeriana. És un pergamí de més de sis metres de llarg que fou trobat al segle XV en una biblioteca de la ciutat alemanya de Worms. Aquest primitiu mapa (< mappa, “mocador”) de carreteres es va dividir en dotze seccions, de les quals es va perdre la primera, la que comprenia la península Ibèrica, gran part de les illes Britàniques i la costa marroquina.

El caput mundi, Roma, va créixer al costat de la via Salària, que anava des d’Òstia –el famós port romà-, on hi havia sal, fins a l’altre extrem de la mar Adriàtica. Els soldats que guardaven aquesta ruta eren remunerats amb una ració de sal coneguda com a salarium, d’on ve, segons algunes fonts, la nostra paraula salari.

Via romae

Amb tot, la primera via important la va promoure el 312 aC el censor Api Claudi el Cec. D’aquí ve el seu nom: Via Àpia. Unia Roma amb Càpua, al sud. Aquesta regina viarum (“reina de les vies”) es va construir per facilitar l’enviament de legions que havien de sufocar les revoltes del poble samnita, que acabava de ser conquerit. Les vies tenien estacions on els correus canviaven els cavalls i també hi havia allotjaments on descansaven els viatgers.

L’any 20 aC l’emperador August, conegut per la seva política constructora, féu erigir al fòrum de Roma, al costat del temple de Saturn, el “mil·liari d’or” o milliarium aureum. En aquest cas, era un columna de marbre de més d’un metre d’altura, folrada amb làmines de bronze daurat. Emulava el quilòmetre zero. Portava gravats els noms de les principals ciutats i la distància que les separava de la capital. El seu simbolisme quedà especialment remarcat quan Constantí el Gran va batejar aquest monument com a umbilicus Romae, el “melic de Roma”. 

Carreteres hispanes

A Hispània fou força transitada la Via Platea, que anava d’Asturica Augusta (Astorga, a Castella Lleó) fins a Emerita Augusta (Mèrida, a Extremadura). Va ser a partir de l’edat mitjana que se l’anomenà Via de la Plata, no perquè hi circulés plata, sinó per una evolució fonètica del terme àrab balath, que significa “camí empedrat” –també, però, es creu que la paraula podria venir del llatí delapidata, amb idèntic significat.

 

Via Augusta
Via Augusta

Una altra via hispana important fou la Via Augusta, l’embrió de l’actual projecte del Corredor Mediterrani. Es tracta d’una ruta anterior a la conquesta romana que fou reformada per l’emperador Cèsar August -d’aquí el seu nom. Recorria la costa mediterrània d’Hispània i anava des dels Pirineus fins a Cadis. A partir del segle VI aC fou coneguda com a Via Heraclea, ja que acabava a les mítiques Columnes d’Hèrcules –altres el conegueren com el camí d’Anníbal. Al segle I aC aquesta via acolliria l’arc de triomf més important d’Hispània, l’arc de Barà, situat a la Roda de Berà, a uns 20 kilòmetres al nord de la ciutat de Tarragona.

Europa o Euroma?
Europa o Euroma?

Aquí teniu un article que parla sobre el viatge a l’antiga Roma.
En el programa “El condensador de Fluzo” es parla sobre els transport a l’antiga Roma. I en aquest altre parla de grans rutes d‘Europa.

Aquí teniu informació sobre les cinc calçades romanes més importants d’Hispània. I aquest altre enllaç també ofereix informació sobre les calçades romanes a Hispània.

Aquí trobareu més informació sobre les calçades romanes. I aquí també.

En aquest article teniu més informació sobre el corredor Mediterrani a l’època romana.

I voleu conèixer més sobre l’extens territori que cosiren les vies romanes, no us podeu perdre aquest documental de la divulgatoria britànica Mary Beard:

Articles del web relacionats:
– Vies que ens desvien

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad