En l’actualitat, molts productes de consum massiu es dissenyen seguint el número auri, ja que resulten més agradables i còmodes. És el cas de les targetes de crèdit o les capses de cigarros.
Al segle V aC l’artista Policlet seria l’autor del llibre Cànon, avui perdut. En aquesta obra, influenciat per Pitàgoras, va fixar l’ideal de bellesa grec, segons el qual l’altura total d’una figura havia de ser el seu cap multiplicat per set –al segle IV aC un altre artista grec, Lisip, ampliaria aquesta mesura a vuit. Tradicionalment es creu que Policlet va plasmar el seu cànon en el famós Dorífor (“portador de la llança”), un atleta nu amb una llança a la mà, que roman tranquil a la vegada que inicia un moviment potencial amb la cama esquerra.
El cànon de bellesa grega no només es va aplicar en l’escultura, sinó també en l’arquitectura. Ja en l’època arcaica s’havien creat els principals ordres arquitectònics: dòric –de formes senzilles, amb capitell en forma de coixí-, jònic –amb les seves característiques dues volutes del capitell- i corinti –una variant del jònic, més ric i ornamentat amb fulles d’acant, que després seria el que més utilitzarien els romans.
Els entesos asseguren que la bellesa depèn com a mínim de tres coses: moment història, la intenció de l’artista i el nostre estat d’ànim. D’acord amb aquest darrer factor, no falten els qui diuen que la bellesa és subjectiva. Qualsevol cosa, però, pot ser considerada art i a vegades més que admiració produeix vergonya aliena. Un altre debat que suscita l’art és la seva raó de ser. Hi ha qui diu que l’art ens salva de la desolació de la mort. Aquesta reflexió estaria en sintonia amb l’horror vacui.
Stendhal digué que “la bellesa és una promesa de felicitat”. Cadascú, però, té una idea de bellesa d’acord amb l’època i les circumstàncies que li ha tocat viure.
El periodista musical i esportiu Ramón Trecet té una frase boníssima sobre la bellesa: “Buscad la belleza, que es lo único que vale la pena en este asqueroso mundo”.
Aquí teniu un documental que parla sobre l’evolució del nostre rostre.
En tot cas, el millor poema dedicat a la bellesa és del manacorí Miquel Àngel Riera. Així en parla al seu poemari Llibre de Benaventurances:
Benaventurat aquell que un jorn lliurà la vida
al compromís vitenc de cercar la bellesa
fent palanca pel món, resseguint-li el misteri,
amb formes, sons, paraules, línies, gestos,
i, un jorn, ja sense ungles, de tant gratar fondo,
s’acara amb desesper a la collita d’ombres,
únic guany obtengut. Però és enterc i prova
de seguir provant més fins que, ja al límit,
es palpa el cos, es troba vell i pensa,
quan mira els resultats i no la hi torba: “Almanco
fóra bell no haver nat.” Però existeix, i calla.
També ho fóra morir, però no gosa.
I, cop en sec, ja al cim del desencant, s’adona
que la bellesa és allí, just de cercar-la.
Aquest reportatge del blog “Històries d’Europa” també parla dels cànons de bellesa a l’antiga Grècia.
Aquest altre parla sobre l’origen clàssic dels concursos de bellesa.
Aquí teniu la fantàstica història de Goethe i el crani del pintor del Renaixement Rafel, hereu de la kalokagathía grega. La seva autora és Rosa Sala Rose.
Aquí teniu un reportatge sobre l’evolució dels cànons de bellesa al llarg de la història.
Aquest capítol del programa “Saca la lengua” (TVE) parla sobre paraules relacionades amb la bellesa.
Aquí teniu un article interessant d’Irene Vallejo sobre la invenció de la bellesa
I aquí teniu un documental sobre l’art eròtic.
Per entendre millor el sentit de la bellesa i del número auri us recoman encaridament aquest fantàstic vídeo del programa “Òpera en texans”. De veres, és sublim!!!
Aquí teniu el documental “La belleza del cuerpo. Arte y pensamiento en la Antigua Grecia”:
Per extasiar-vos amb la bellesa aquí teniu el fantàtisc vídeo “Beauty” de Rino Stefano Tabliafierr:
Aquí teniu una cançó de Luís Eduardo Aute titulada “La belleza”:
Per conèixer amb més profunditat el número auri, aquí teniu un altre vídeo .
I si voleu conèixer paraules relacionades amb la bellesa, aquí teniu un vídeo del programa “Saca la lengua”de TVE.
I aquí teniu les reflexions sobre l’art de la col·leccionista Soledad Lorenzo:
Articles del web relacionats:
– El mite de la bellesa
– Friné, la bellesa feta dona
– Belleses amb gràcies
– Butades i l’origen de la pintura i l’escultura
No Comments