La concepció hebrea de l’ “ungit” prové d’una antiga creença segons la qual untar una persona amb oli atorgava qualitats extraordinàries. En un principi, el terme només s’utilitzava per a càrrecs com a sacerdots o reis. Amb el temps, però, es restringí al redemptor i restaurador de la nació jueva, encarnat en la figura de Jesús. Els seus seguidors, per tant, no trigaren a ser coneguts com a cristians. El nom propi de Jesucrist fou fruit de la lectura de les cartes de Pau, qui amb freqüència utilitza l’expressió “Jesús messies” (Ιησούς Χριστός). Χριστός donaria els noms propis de Cristòfor (“el portador de Crist”) i Cristina.
El verb χρίειν (“ungir”) també va servir per donar nom al crismó, el símbol cristià existent abans de la creu. És fruit de la la superposició de Χ i Ρ, les dues primeres lletres de Χριστός.
Un altre derivat de χρίειν és crisma. És una barreja d’oli i bàlsam emprat en alguns sagraments com el baptisme i la confirmació o en l’ordenació de sacerdots i bisbes. Com que el crisma s’ungeix al cap, no és estrany que en el llenguatge popular “la crisma” passàs a designar el cap. Antigament, els anglosaxons anomenaren Cristes maesse (literalment, “festa de Crist”) la festivitat de la nativitat de Crist, fixada arbitràriament per l’Església el dia 25 de desembre. Això explica que avui en anglès Nadal sigui Christmas.
Els cristians també varen donar nom al cretinisme, una malaltia que provoca deformitats. El terme fou encunyat a mitjan segle XVIII per metges francesos en al·lusió als cristians (chretiens) de la regió suïssa de Valais que patien aquesta malaltia. Atès el lamentable aspecte que presentaven, segurament els habitants de la zona es referien als cristians amb la piadosa expressió de “pobres cristians” (pauvres chretiens), que en la pronunciació franco-provençal sonava com a cretins. D’aquí que, amb el temps, cretí passàs a ser sinònim d’estúpid, neci.
Làmina representant casos de cretinisme
Aquí teniu un article del dermatòleg Xavier Sierra sobre el cretinisme, la malaltia.
Articles del web relacionats:
– Cristians amb cara de peix
– Per què som cristians?
– Jueus, l’origen d’un estigma
– Esvàstiques al món clàssic
– Via Guiri, un viatge al fetge turístic de Mallorca
No Comments