Ut pictura poesis
La poesia és com una pintura. O si ho volem dir en llatí: Ut pictura poesis. Així resa un dels famosos tòpics d’Horaci (segle I aC), de producció prolífica -seves són també les frases aurea mediocritas, carpe diem o beatus ille. El poeta romà va formular aquesta sentència, un dels pilar del Renaixement, a la seva Art Poètica basant-se en el concepte aristotèlic de mimesi o imitació de la natura com a finalitat general de l’art. Per ventura va agafar la idea del grec Simònides de Ceos, que al segle VI aC va dir: “la poesia és pintura que parla i la pintura, poesia muda”. En qualsevol cas, no hi ha dubte que pintura i poesia tenen en comú l’experiència estètica, el plaer experimentat per l’espectador davant una obra sublim.

Els poetes, com els escriptors, també han d’estar abonats a la perseverança. Novament, un altre llatinisme ens ho recorda: Nulla dies sine linea (“Cap dia sense una línia”). És un proverbi atribuït a Plini el Vell (23-79 dC), autor d’Història Natural, una de les primeres enciclopèdies de l’antiguitat. Féu servir aquesta frase per explicar la vida d’Apel·les de Colofó (segle IV aC), el més important dels pintors grecs clàssics, que no deixava passar cap dia sense dibuixar, encara que fos una sola línia. Aquesta anècdota recorda com d’important és per a una artista la disciplina, la constància. 

poetaEl poeta pobre (Carl Spitzweg, 1839)

Tanmateix, el sentit actual de nulla dies sine linea és molt més ampli. Es pot aplicar a qualsevol activitat que requereix constància. És a dir, “no es pot perdre cap dia”. Al segle I dC l’historiador Suetoni ens parla que ja l’emperador Tit Flavi Vespasià estava obsessionat a no perdre el temps. Al final d’una jornada en la qual no havia pogut fer cap favor als seus amics, hauria pronunciat: Amici, diem perdidi (“Amics, he perdut el dia”).

Aquests són els requisits que, segons Faulkner, ha de tenir tot escriptor: “Un escriptor necessita tres coses: l’experiència, l’observació i la imaginació”.

La millor manera de celebrar el 21 de març, dia Mundial de la poesia, és llegir la rima XXI de Gustavo Adolfo Bécquer, titulada “¿Qué es poesia?”

¿Qué es poesía?, dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Que es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía… eres tú.

 

Damià Huguet (Campos, 1946-1996) també té uns grans versos sobre l’ofici de poeta:

Per això mateix m’he fet fuster
de les lletres.
Obrer de la paraula.
Home de llenyam que treballa a escarada els taulons de la viva gramàtica
d’escriure foc, futur, passió,
amb el sexe que escarneix bestiars
i romp futurs. Esmús d’ulls, xerec i tot.

 

Aquí teniu un article del filòsof Xavier Antich titulat “Nulla dies sine linea”.

Aquí teniu una classe de poesia de la mà de Roberto Benigni, a la pel·lícula “El tigre i la neu”:

 
I aquí teniu la canço de Paco Ibañez “La poesía es un arma cargada de futuro”:

 

I aquí teniu la gran cançó d’Aguaviva “Poetas andaluces”:

Articles del web relacionats:
– No moriré del tot
– Quan la mediocritat estava ben vista
 Carpe diem
Butades i l’origen de la pintura i l’escultura
– 
Al principi existia la paraula
– Bob Dylan, el nou Homer
Mots que es xiuxiuegen
L’ABC de l’alfabet: un viatge als orígens de les nostres lletres
– 
El glamur de les lletres
Apologia de la paraula
Paraules letals
– 
Paraules adulterades
– Paraules alades
 Muses inspiradores
– Les metàfores de la vida
– Per aspera ad astra
Tots som Homer!

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad