Torre de Babel (Pieter Bruegel)
Extracte del reportatge publicat el maig 2007 a la revista Sàpiens (Núm. 55), amb l’assessorament del catedràtic de Lingüística General de l’UB, Jesús Tuson.
Actualment es calcula que es parlen al món unes sis mil llengües, en dos-cents cinquanta estats diferents. El perquè de tanta diversitat lingüística es un misteri que s’intentà desxifrar a partir del segle XVIII. Fou aleshores quan sorgiren els primers estudiosos que s’atreviren a qüestionar la teoria bíblica de la Torre de Babel. Havia arribat el moment de seguir el rastre, amb mètodes científics, d’una hipotètica llengua mare, de la qual derivessin totes les altres.
El misteri arranca amb la Bíblia. Després d’haver conferit l’univers, Déu va encarregar a l’home la tasca d’anomenar cadascun dels animals que hi havia sobre la terra. I quina va ser aleshores la llengua que emprà Adam? Quan, en temps remots, sorgí aquesta pregunta els pares de l’Església ho van tenir clar: era l’hebreu ja que aquesta era la llengua en què estava escrit l’Antic Testament. L’hebreu, doncs, havia de ser la llengua que tothom parlava molt abans de l’episodi de la Torre de Babel, quan “en tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules”. La supèrbia, amb tot, acabaria amb aquest monolingüisme.
Segons el relat bíblic, després del diluvi universal, els descendents de Noè reberen ordres divines de repoblar la terra. Cansats, però, de donar tombs, no trigaren a establir-se en un sol lloc on poder aixecar una torre que arribés fins al cel. El Senyor, molt enfadat, va prendre una determinació dràstica per castigar tanta d’insolència: dispersà els homes pertot, fent-los portar a cadascun d’ells una llengua diferent. Des d’aleshores la confusió de les llengües seria el destí propi de la humanitat. No debades, segons l’Antic Testament, Babel en hebreu vol dir “confusió”. Aquesta etimologia, però, no és correcte. En l’actualitat no hi ha dubtes sobre la identificació de la Babel bíblica amb la Babilònia mesopotàmica (actual Iraq). La torre guardaria paral·lelismes amb els zigurats, monuments religiosos d’estructura escalonada característics d’aquesta ciutat. Babel vendria del nom original de la ciutat, Babilu, que significa “La porta divina”.
Cal no oblidar una frase del filòsof George Steiner: “Cada vegada que mor una llengua, desapareix un món”.
Famílies lingüístiques del món
Aquí teniu un altre mapa interessant sobre les llengües del món en funció del seu nombre de parlants:
Aquesta és la classificació de les llengües amb més parlants:
- Xinès mandarí: 845 milions de parlants
- Espanyol: 332 milions de parlants
- Anglès: 322 milions de parlants
- Àrab: 206 milions de parlants
- Bengalí (Àsia meridional): 189 milions de parlants
- Hindi (Índia): 182 milions de parlants
- Portuguès: 170 milions de parlants
- Rus: 170 milions de parlants
- Japonès: 125 milions de parlants
- Alemany: 98 milions de parlants
- Indoirànic: el sànscrit, l’hindú, les llengües de la Índia, la llengua de l’ètnia gitana, l’avèstic i el persa.
- Tocari i anatòlic (hitita), ja extingits
- Armeni
- Albanès
- Grec: el grec modern o neohel·lènic és la llengua indoeuropea més antiga parlada avui dia.
- Itàlic o romànic: castellà, català, francès, gallec, italià, occidtà portuguès, romanès, retoromànic, sard.
- Eslau: el rus, l’ucraïnès, el polonès, el txec, l’eslovac, l’eslovè, el búlgar, el serbi i el croata.
- Bàltic: el lituà i el letó.
- Germànic: l’islandès, el noruec, el suec, el danès, l’anglès, el neerlandès i l’alemany.
- Cèltic: l’irlandès, el gaèlic o escocès, el gal·lès i el bretó.
Aquí teniu més informació sobre l’indoeuropeu.
Aquí teniu informació sobre les grans llengües.
Aquí teniu informació sobre les 18 famílies lingüístiques que hi ha al món.
És curiós, amb 225 llengües autòctones, Europa és el continent amb menys diversitat lingüística:
I recordau aquests dies per celebrar “el monument més gran a la intel·ligència humana” que són les llengües, en paraules del gran lingüista Sapir:
– Dia 26 de setembre és el dia europeu de les llengües
– Dia 21 de febrer és el dia internacional de la llengua mare. Aquí teniu una article del filòleg Joan Melià sobre aquest tema publicat a l’ “Ara Balears: El silenci de les llengües.
Mapa del segon idioma més parlant en cada paísMapa del segon idioma més parlant en cada país
Aquí teniu la història de Wichita, un idioma amerindi de Nord-amèrica amb un únic parlant:
Aquí teniu informació del nushu, una antiga llengua de la Xina només parlada per dones.
Aquí teniu deu belles paraules japoneses que no tenim en el nostre idioma.
Aquí teniu una infografia sobre les “grans llengües del món”.
Aquí teniu un enllaç interessant sobre la situació de les llengües d’Europa.
Sabies que el 4% de la humanitat parla el 96% de les llengües del món? Ho explica Carme Junyent en aquest article titulat La mort de les llengües.
Aquí teniu un reportatge titulat “Per què moren les llengües?”
Tampoc no us podeu perdre aquest extraordinari homenatge a la nostra torre de Babel.
Aquest article es titula “Barcelona, la ciutat on conviuen més de 300 llengües”.
Pensam com parlam? La resposta la té la científica cognitiva Lera Boroditsky:
Aquí teniu una entrevista a Davyth Hicks, defensor de la igualtat de totes les llengües d’Europa.
Aquí teniu un vídeo sobre les llengües índígenes amenaçades d’Amèrica Llatina.
Aquí teniu un joc sobre les llengües del món.
Aquí teniu un vídeo sobre la llengua indoeuropea:
Si voleu saber com mor una llengua, heu de llegir aquest article de Carles de Rosselló titulat Els últims parlants.
En aquest enllaç trobareu paraules false friends en diferents llengües. I en aquest altre enllaç hi ha paraules japoneses intraduïbles.
Sabíeu que durant la Segona Guerra Mundial l’euskera va ser emprat com a llenguatge secret per a les trobes nord-americanes? Aquí en teniu la història.
Aquí teniu una entrevista al lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera. Aquesta altra també és interessant.
Aquí teniu la història de Luca Lampariello, que parla onze idiomes. I aquest al·lot, arran d’un accident, un dia es va despertar parlant nomès xinèx mandarí. És la síndrome de l’idioma estranger. Increïble!
No hem d’oblidar que la llengua de signes també és una llengua. Aquí teniu un còmic en forma de vídeo de Margalida Jofre, una jove d’Andratx sorda que, a principis del segle XX, va ser la primera persona a Espanya que va visibilitzar el seu col·lectiu:
No us podeu perdre aquesta cançó: “Llengües”:
En aquesta entrevista a Catalunya Ràdio Jesús Tuson posa seny al pretès conflicte lingüístic entre el català i el castellà:
Aquest capítol del programa “Saca la lengua” (TVE) està dedicat a paraules que adoptam d’altres llengües.
Aquí teniu un estudi de la UIB sobre les llengües que es parlen a les Balears fruit de la immigració. Aquest altre parla del mateix.
Aquí teniu un article sobre les arrels indoeuropees que comparteixen l’anglès i el castellà.
Aquí teniu trucs per ser poliglotes.
Aquí teniu un article de Carme Junyet titulat “La mort de les llengües”.
Aquí teniu l’enllaç de la secció “Do de llengües”, de Catalunya Ràdio, dedicada a les llengües del món.
En aquest enllaç trobareu mapes de les arrels etimològiques de diferents llengües d’Europa.
Aquí teniu un article de Jaume Corbera titulat “Darwinisme lingüístic”.
Aquest article parla sobre com el cervell detecta l’entonació de la parla.
Aquí teniu una entrevista a Noam Chomsky, un dels grans teòrics del llenguatge. Aquest altra entrevista també és interessant. És a Davyth Hicks, defensor de la igualtat de totes les llengües d’Europa.
I fins i tot hi ha una pàgina web ben curiosa: “La tienda de las palabra olvidadas“.
Sabíeu que l’anglès no és la llengua oficial dels Estats Units. Aquest enllaç ho explica.
Aquest àudio parla sobre les onomatopeies en diferents llengües del món.
Aquí teniu tota una lliçó de lingüística de Jesús Tuson, l’encarregat d’assessorar-me aquest reportatge.
Aquí teniu un documental sobre el programa “Quèquicom” de TV3 dedicat a la torre de Babel.
Aquí teniu una intervenció de la lingüista Carme Junyent:
Aquí teniu el vídeo de la xerrada “La meravellosa història de les llengües del món” que vaig fer a la sala de plens del Consell de Mallorca (19/03/2019):
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (27/09/2016), parl sobre l’origen de les llengües:
Aquí teniu una entrevista al filòleg Juan Carlos Moreno Cabrera, que parla sobre l’imperialisme lingüístic espanyol:
Altres enllaços del web:
– La solidaritat de les llengües
– La llengua dels nins salvatges
– El grec, el pa nostre de cada dia
– Menys llatí i més esport
– “Traduttore traditore”
– Glossolàlia, un do diví molt preuat
– Lingua franca, el primer esperanto
– Emparaular el món
– Mediterrani, un mar de llengües
– Romàntics, no em vengueu amb romanços!
– Apologia de la paraula
– Al principi existia la paraula
–Mots que es xiuxiuegen
–L’ABC de l’alfabet: un viatge als orígens de les nostres lletres
– El glamur de les lletres
– Paraules voladores
Aquñi teniu el documental de TV3 titulat “El regal de les llengües”.
No us podeu perdre aquest documental sobre la situació actual de les llengües del món:
No Comments