Reportatge publicat el maig de 2012 al suplement “Presència” (Núm. 2.002) del diari El Punt/Avui.
Cada nit de Nadal a les esglésies de Mallorca i l’Alguer ressona l’apocalíptic cant de la sibil·la. Aquest cant, que es representà a tot Europa durant l’Edat Mitjana, enfonsa les seves arrels en les profetesses de l’antiguitat clàssica. El seu ressorgiment vingué de la mà del cristianisme, que l’adaptà al seu credo. D’aquesta manera, la sibil·la es convertí en l’anunciadora del Judici Final.
El futur sempre espanta. I si fem cas al cant de la Sibil·la, encara més. Ens hem de preparar pel pitjor: Ans del Judici l’Anticrist vindrà/ i a tot lo món turment darà, se farà com Déu servir,/ i qui no el crega farà morir… Als mals dirà molt agrament: -Anau, maleïts, en el turment!/ anau-vos-ne en el foc etern amb vòstron príncep de l’infern! Els que s’han portat bé, en canvi, poden estar tranquils: Als bons dirà –Fills meus, veniu!/ benaurats posseïu/ el regne que us he aparellat/ des que lo món va esser creat! Des de l’Edat Mitjana i de manera ininterrompuda, a les esglésies de Mallorca i l’Alguer (Sardenya) cada nit de 24 de desembre estrofes com aquestes recorden als mortals el dia del Judici Final. Resulta paradoxal que un missatge tan catastrofista surti de la innocent veu d’un nen o nena d’uns dotze anys que, sense saber-ho, se sent dipositari del poder endevinatori de les profetesses de l’antiguitat clàssica. I és que el cant de la Sibil·la és un dels exemples més clars de l’apropiació d’una figura pagana per part de l’Església.
A l’antiguitat preclàssica s’atribuïa a la dona el do de la fertilitat no només humana sinó també agrària, donat que era ella qui tenia cura de l’hort familiar. En aquest context, algunes dones arribaren a adquirir coneixements bastant precisos dels fenòmens agraris, lligats als cicles solars i lunars. La repetició periòdica d’aquests cicles, en uns ritmes que només elles sabien, va fer que se’ls atribuís un poder d’endevinació sobrenatural. En el món grec aquest poder endevinatori quedà personificat en la figura de les sibil·les, éssers misteriosos i semidivins que vivien en boscos profunds o cavernes. Els primers escriptors grecs només parlen d’una sibil·la, suposadament la coneguda com a Heròfila, que profetitzà la guerra de Troia. Amb el temps, però, n’anaren sorgint d’altres, sempre amb el seu nom de procedència -al segle I, Varró va fer un catàleg de deu sibil·les gairebé oficials: líbia, dèlfica, cimèria, eritrea, sàmia, cumea, helespòntica, frígia, triburtina i pèrsica.
Per continuar llegint cliclau aquí:
– Sibil·la 1
– Sibil·la 2
– Sibil·la 3
Aquí teniu informació sobre les diferents sibil·les de Miquel Àngel a la Capella Sixtina.
Aquí teniu un article de Bartomeu Obrador que parla sobre la lletra original del cant de la sibil·la.
Aquest vídeo del programa “Pinzellades d’art” analitza l’obra del Judici Final de Miquel Àngel, de la Capella Sixtina:
Articles del web relacionats
– La pèrfida sibil·la
– Els orígens del cristianisme
– Esperant l’Apocalipsi
– L’oracle de Delfos
– Pare Noel o el triomf del màrqueting
Aquí teniu un material didàctic molt sobre sobre el cant de la sibil·la.
No us podeu pedre el capítol 10 del programa “Aire” d’IB3 Televisió dedicat al cant de la sibil·la.
Amb motiu del cant de la sibil·la, aquí teniu la meva intervenció al programa “Balears fa ciència” d’IB3 Ràdio (07/12/2013) per parlar sobre etimologies sibil·lines.
I aquí teniu el cant de la sibil·la interpretat pel gran mestre Jordi Savall:
No Comments