Joans, Joseps, Peres i ases…

Reportatge publicat el maig de 2012 al suplement “Presència”  (Núm. 2.098) del diari El Punt/Avui.

 

Tot i els antecedents romans, a Catalunya l’ús dels cognoms es començà a generalitzar a partir del segle IX amb el feudalisme. El ventall d’afegitons al nom propi fou infinit, des d’oficis fins a malnoms. Al segle XIX la llei espanyola de registre civil imposà el doble cognom. Fruit d’aquesta època encara hi ha molts cognoms catalans castellanitzats. 
 
Sense nom no som ningú. Comencem a ser individus a partir de l’assignació d’aquesta mena de tatuatge sonor. Alguns pobles de l’antiguitat preferiren optar-ne per més d’un. A la Grècia clàssica, el pare de la filosofia es deia Sòcrates Pèlida d’Alopece. En aquest cas, el primer nom era heretat de l’avi patern; el segon, del pare; i el tercer al·ludia al municipi de naixement. En altres cultures, en canvi, era més habitual emprar el nom del pare precedit d’una partícula que significava “fill de…”: entre els jueus predominava “bar” (Barrabàs > Bar- Rabàs); i entre els àrabs, “Ben” o “Ibn” (Alè Ben Mustafà o Mahamed Ibn Idris).
 
Els romans arribaren a fer servir fins a quatre noms. Alguns d’ells responien a la màxima supersticiosa llatina nomen omen (“el nom és un presagi”). El primer era el praenomen, que funcionava de nom propi. Generalment, el primogènit rebia el mateix que el del seu pare. N’hi solia haver una vintena, entre ells, Publius (“popular”), Marcus (“propi del déu Mart”) o Tiberius (“propi del riu Tíber”). A partir del cinquè fill el praenomen era un número ordinal que indicava l’ordre del naixement. Així, hi hagué Quintus, Sextus, Septimius, Octavius

 

Mapa dels llinatges més comuns a Europa
Mapa dels llinatges més comuns a Europa

Per continuar llegint cliclau aquí.

 Les següents il·lustracions són fetes per la periodista Aina Ginard Bauzà. són molt interessants.

llinatges

 

Llinatges Menorca

Llinatges Pitiüses

gentilicis

Aquí teniu un article d’Antoni Riera que parla sobre els malnoms.

Articles del web relacionats:
– Noms per antonomàsia

En aquest enllaç d’Onofre Vaquer trobareu l’etimologia dels llinatges mallorquins més habituals.

A Islàndia els pares no poden posar qualsevol nom als seus fills. Ho explica aquest interessant article de Gemma Saura.

En aquest enllaç trobareu articles relacionats amb l’onomàstica.

Aquí teniu un article de Màrius Serra titulat “El nom fa la cosa”.

Aquí teniu un article titulat “Noms de nadons per a pares indecisos”. Aquest altre article també és interessant.

Aquí trobareu més informació sobre els llinatges d’Europa.

Aquest capítol del programa “Téntol” d’IB3 està dedicat als llinatges:

Aquest altre capítol de “Téntol” està dedicat als noms propis.

Aquest capítol del programa “Saca la lengua” (TVE) parla sobre el llenguatge dels noms i dels llinatges.

I aquí trobareu informació sobre com han canviat els noms a Espanya.

Aquesta notícia de TV3 parla de com el cognom patern deixa definitivament de tenir preferència.

Aquí teniu un vídeo que parla sobre el curiós poble de Huerta del Rey, a Burgos. És el poble del món amb els noms més estranys:

I aquests són els anuncis per a Aquarius que varen gravar:

 

Aquí teniu un llistat de malnoms de Menorca:

I aquí teniu la meva intervenció al programa “Balears fa ciència” d’IB3 Ràdio (23/06/2012) per parlar sobre l’origen dels noms i cognoms catalans.


No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad