Al segle XIX, després del boom pictogràfic de la femme fatale, l’esteticisme anglès apostà per recuperar la figura de la dona com a objecte de desig. Abunden les representacions de les dones dormines. No debades, en el seu imaginari, el que els homes volen és una dona que dormi mentre ells no hi són i que, en tornar, desperti amb una besada seva.
Les dones del Pròxim Orient també varen ser representades amb una forta càrrega eròtica. Les preferides eren les odalisques, les concubines dels harems turcs.
Aquí teniu un reportatge initeressant titulat “La rebel·lió de la dona aparador”.
Aquí trobareu informació sobre el tòpic literari “Descriptio puellae“, que consisteix en la idealització de la dona. Està relacionat amb aquest altre: religio amoris.
Articles del web relacionats:
– Belleses amb gràcia
– Tragèdies femenines
No Comments