Encara avui hi ha massa Filoctetes. En la seva obra homònima, Sòfocles ens dóna detalls de la tragèdia d’aquest heroi grec. Abans de morir, Hèracles li havia concedit el seu arc i les seves fletxes. Al cap d’uns anys, amb aquestes armes, Filoctetes partí a lluitar a Troia. Abans d’arribar a destí, l’expedició s’aturà a Tènedos, una illa molt propera a Troia. Allà, durant la celebració d’un sacrifici, l’heroi grec fou mossegat al peu por una serp.

La ferida s’anà infectant cada vegada més. No hi havia cap remei que la curàs. Mentrestant, Filoctetes no parava de bramar de dolor. El seus companys es cansaren de sentir-lo i Odisseu (Ulisses) decidí abandonar-lo a una altra illa, Lemnos. Aïllat del món, aquell repudiat s’afrontà a la seva pròpia supervivència i a la seva imminent mort. S’avançava així al Robinson Crusoe de Daniel Defoe (1719).

Deu anys després, Filoctetes, de ser repudiat, fou aclamat pels seus. Un oracle havia pronosticat als grecs que només guanyarien els troians si comptaven amb l’arc i les fletxes d’Hèracles, que estaven en possessió del “marginat” de Lemnos. Aleshores Odisseu decidí anar-lo a cercar. 

En aquest bloc del dermatòleg Xavier Sierra teniu la interpretació mèdica de la ferida de Filoctetes. Aquesta és la segona part.