La infanta Cristina no sap llatí. De res li ha servit que els seus pares reials li pagassin tant d’estudis per acabar dient davant el jutge Castro que ella no sabia res dels tèrbols negocis del seu marit, Iñaki Urdangarin. I és que ja ho diu un famós proverbi llatí: Quod natura non dat, Salamantica non praestat (“El que la natura no dóna, no ho atorga Salamanca”, en al·lusió a una de les universitats espanyoles més il·lustres als segles XVI i XVII). 

El mateix havia dit Virgili al segle I aC: Non omnia possumus omnes (“No tot ho podem tots”). La frase s’inspirava en un vers de la Ilíada (IV, 325): Numquam simul omnia dii dedere hominibus (“Mai els déus no varen donar-ho tot alhora als éssers humans”). I en la nostra llengua deim: “Qui bèstia va a Roma, bèstia en torna” o “D’on no n’hi ha, no en raja”.

 

Davant la seva suposada ignorància, la infanta també hauria de conèixer una altra expressió llatina que es fa servir molt en l’àmbit judicial: Ignorantia legis neminem excusat (“La ignorància de la llei no excusa ningú”). Una variant seva és: Nemini licet ignorare ius (“Ningú no pot ignorar la llei”). A Cristina les excuses la delaten: Excusatio non petita, accusatio manifesta (“l’excusa no demanada és una acusació manifesta”).

 

La nostra il·lustre representant borbònica deu passar pena que la justícia sigui implacable amb ella i la seva família. I no s’equivoca: Summum ius, summa iniuria, que recull la idea que la llei aplicada en grau extrem, al peu de la lletra, és extrema injustícia atès que sovint s’han de tenir en compte les circumstàncies dels fets o de la persona jutjada. En tot cas, la infanta no es podrà queixar que haguem escoltat la seva defensa sota una altra premissa llatina: Nemo inauditus condemnetur (“Que no es condemni ningú sense ser escoltat”).

Articles del web relacionats:
– Tots som Lucrècia
– Menys llatí i més esport?