Besades per a tothom
El 13 d’abril és el Dia Internacional de la besada. És un bon moment per reflexionar sobre l’etimologia i la tradició literària d’aquest gest ple d’amor. A l’antiga Roma besar-se en públic de manera efusiva estava mal vist; era considerat un acte que atemptava contra la moral. Aquests gestos de passió estaven reservats a la intimitat de la casa. Així doncs, a la Ciutat Eterna hauria estat difícil captar la famosa foto de Robert Doisneau on es veuen dos amants besant-se apassionadament al centre de París, enmig de la indiferència de tothom.

El bes (Robert Doisneau)
El bes (Robert Doisneau)
Una altra besada mítica
Foto per a la revista “Life” Alfred Eisenstaedt: mariner George Mendonsa que va fer el petó a una infermera a Times Square de Nova York (14 d’agost del 1945). El mariner estava eufòric perquè aquell dia se celebrava el final de la Segona Guerra Mundial. Aquesto foto, però, podria ser un cas d’agressió sexual. Així ho apunta aquest article.
beso eternidad
Escena de la pel·lícula “D’aquí  l’eternitat”
 

Igual que nosaltres, els romans coneixien diferents tipus de besades:

  • Osculum: és el bes amb els llavis tancats, no passional. És un diminutiu de la paraula llatina os, oris (“boca”). Essent el més cast de tots, l’osculum es feia en presència de terceres persones o en les cerimònies. Era l’únic bes permès a una dona en públic. Es creu que el costum de besar les mans als poderosos com a gest de submissió es va importar d’Orient en temps de Neró (segle I dC).
  • Savium: és l’autèntic bes passional, eròtic, amb llengua. Deriva de suavis (“suau”), que en anglès donà sweet (“dolç”).
  • Basium: en un primer moment, igual que savium, designava una besada eròtica; després, però, al·ludí a una besada afectuosa, el que es fa a la parella o als fills. Dels tres tipus de besos, aquest és l’únic que ens ha sobreviscut –de fet, les nostres paraules bes o besada deriven d’ella; petó, en canvi, té un origen expressiu.

Besades Roma

 

 
Besades de control d’alcoholèmia
Els romans feien servir les besades amb les seves dones com a control d’alcoholèmia. No debades, beure era vist com l’avantsala de l’adulteri, ja que una dona beguda podia perdre el control i cometre fàcilment una infidelitat. De fet, per això, les dones tenien prohibit beure vi a no ser que fos per prescripció mèdica. Per perseguir-les encara més es fixà l’ius osculi (“dret de besada”).

En el llit: el bes (Toulouse-Lautrec)
En el llit: el bes (Toulouse-Lautrec)
 
Amb aquesta norma la dona estava obligada a fer cada dia una besada al seu marit, el qual comprovava així que no havia begut. Si donava positiu, el càstig era una pallissa, el rebuig o fins i tot la mort.  L’historiador Valeri Màxim (segle I dC) justificava aquest càstig de la següent manera: “Qualsevol dona que estigui àvida de vi tanca la porta a la virtut i l’obre a tots els vicis”. Amb el pas del temps, tanmateix, les prohibicions es relaxaren i les dones pogueren gaudir també dels plaers de Bacus. 
Els amants, de René Magritte
Els amants, de René Magritte

El ius osculi tenia un inconvenient: podia contagiar algunes malalties. Una d’elles, l’herpes labial, va ser molt virulenta a l’època de l’emperador Tiberi (14-37 dC). Aleshores, per tallar la seva propagació, l’emperador decidí prohibir el ius osculi. Després, a poc a poc, aquest costum ja perdé força.

 erosParella besant-se (Eros i Psique, 320-360 d.C. Mosaic de la Villa del Casale)

El bes de delicatessen
Del món oriental, a través dels romans, també ens ha arribat el gest que feim  per expressar l’admiració per un bon plat. Antigament es tractava, però, d’una pràctica que quedava reduïda dins l’àmbit religiós i tenia un significat ben diferent de l’actual. Amb freqüència, els fidels que volien mostrar el seu amor envers una divinitat no podien acostar-se a l’objecte sagrat, o bé perquè físicament els era inaccessible o bé perquè els estava prohibit. Aleshores desenvoluparen una besada a distància. Consistia a apropar als llavis els cinc dits de la mà tancada, fer el gest de fer una besada i tornar a obrir la mà de seguida. Els romans en deien iacere oscula o iacere basia (“llançar besades”).

El bes de delicatessen
El bes de delicatessen
 
Fora de l’àmbit religiós, aquest gest d’adoració es transformà en un gest de lloança davant el plaer estètic, sovint dirigit a una dona. Ara, però, el reproduïm davant d’una exquisidesa culinària però també quan ens persignem en entrar en un església. No debades, el gest de la senyal de la creu cristiana acaba amb una besada a la mà.

'El petó furtiu' (1787), de Jean-Honoré Fragonard. Ermitage, Sant Petesburg, Rússia.
‘El petó furtiu’ (1787), de Jean-Honoré Fragonard. Ermitage, Sant Petesburg, Rússia.
 
El bes al moribund
El “bes al moribund” és un altre tipus de besada que també ens ha arribat fora, però, del seu àmbit originari. A l’antiga Roma era comú que l’amant o un familiar del moribund el besés a la boca per rebre l’ànima de la persona que deixava aquest món. Encara avui dia el significat de la besada com a camí per “traspassar” quelcom de persona a persona és ben viu. Així quedà constatat el 2003 en un àmbit tan aliè a la mort com fou la cerimònia dels premis de música de l’MTV. Aleshores la premsa coincidí a interpretar el bes de la cantant Madonna a la també cantant Britney Spears com el traspàs de poders: Spears s’havia convertit en la nova reina del pop.

 

En el món dels morts també es parla de la “Mors Osculi” o la besada de la mort. En aquest article en trobareu més informació.

Escultura del cementeri de Poble Nou
Escultura del cementeri de Poble Nou
El poema sobre besades més famós de la literatura llatina fou el que dedicà el poeta satíric Catul (segle I aC) a la seva amant Lèsbia. Aquí teniu la seva versió original (Catul, V) amb traducció de J.I. Ciruelo i J. Juan):
 
Viuamus mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis!
Soles occidere et redire possunt;
nobis cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.

Da mi basia mille, deinde centum
Dein mille altera dein secunda centum
Deinde usque altera mille deinde centum!
Dein, cum milia multa fecerimus
Conturbabimus illa ne sciamus,
Aut ne quis malus invidere possit
Cum tantum sciat esse basiorum.
 
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després ,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.
 

Catul i Lèsbia
Catul i Lèsbia
 
Aquí teniu un vídeo de “This is art” sobre el misteriós bes d’una escultura de Rodin:

Aquí teniu un article de l’antropòleg Roger Costa que explica des de quan ens besam.

Aquest altre article explica per què ens besam.

En el programa “El condensador de Fluzo” es parla sobre la iconografia de les besades i el cor.

Aquí teniu un article ben interessant de Mònica Planas titulat “La crisi del petó”.

Aquí teniu un reportatge que parla del països on besar-se en públic està mal vist.

També és interessant aquest article del diari Ara (17/03/2017) de Sílvia Soler. Es titula “Fem-nos petons”.

Aquí teniu un article del filòleg Gabriel Bibiloni que parla sobre el verb petonejar.

Aquí teniu un article que parla sobre les besades a l’antiga Roma.

Aquí teniu més imatges de besades i amor. En aquest article trobareu altre besades històriques.

Aquí teniu la famosa escena de “Cinema Paradiso” de les besades censurades.

Per inspirar-nos tenim la cançó de Prince, Kiss (“besa’m”):

I per acabar aquí teniu una classificació de les millors besades de pel·lícula:

I per acabar, el gran “Bésame mucho”, de Sara Montiel:

Articles del web relacionats:
– Valent Sant Valentí
 La vulgarització de l’amor platònic
 Matrimoni amb amor?
– Estimar té un preu
– Morir d’amor
– L’enamorament, un estat d’imbecil·litat transitòria

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad