La vida és passió i mort. Bé ho plasmà Sigmund Freud (1856-1939), el pare de la psicoanàlisi, en la seva teoria de les pulsions, que estableix una visió dualista de la motivació humana. Segons aquesta visió, la libido, vista com a pulsió de vida o Eros, està interconnectada a una pulsió de sentit contrari del tot destructiva i agressiva, la mort o Thànatos. Així doncs, Eros i Thànatos són les dues forces que determinen l’evolució de la vida personal i l’evolució de la vida de les societats. D’aquesta manera, hi hauria persones que, emportades per Eros, són més propenses a fer el Bé; d’altres en canvi, abduïdes per Thánatos, fan el Mal o sembren la discòrdia.

 

En la mitologia grega, Eros, Cupido al món romà, representa l’amor irracional o l’irrefrenable instint sexual. Amb el temps, però, personificà l’amor ideal. El seu antagonista, Thànatos (θάνατος, Mors llatí), encarna la mort no violenta. És el germà bessó d’Hipnos (ὑπνος), el déu de la son (d’on tenim hipnosi). La mort violenta, en canvi, era del domini de les seves germanes amants de la sang, les Keres, habituals en el camp de batalla.

Thànatos és representat com un geni alat que provoca la mort suaument. Amb el seu germà Hipnos discutia cada nit qui s’emportava a qui. Ell, però, executava les ordres de les Moires (les Parques llatines), encarregades de dictaminar el futur de la humanitat. El Hipnos, en canvi, també provocava cada nit una petita mort en forma de son entre les seves “víctimes”. A la Ilíada (XVI, 450-458, 670-675, 682), Homer ens parla de la missió que compartien ambdós germans. Zeus els crida perquè retirin del camp de batalla de Troia el cadàver del seu fill Sarpedó, mort per Pàtrocle. A continuació, li donin sepultura.

 

Una tradició tardana identificà Thànatos amb el sinistre personatge de la dalla. Aquest déu també el tenim present en paraules com tanatori (la cambra on es vetlen els morts) o tanatofòbia, la por malaltissa a la mort; està relacionada amb la necrofòbia, la por a les coses mortes (νεκρός).

Les persones que pateixen de tanatofòbia arriben a tenir seriosos problemes en la seva vida quotidiana. Fins i tot poden evitar sortir al carrer, assistir a un funeral o parlar de la mort. Solen ser hipocondríaques, degut a la por que tenen a contraure una malaltia que els provoqui la mort. D’altra banda, la tanatologia és el conjunt de coneixements relatius a la mort, especialment des del punt de vista medicolegal.