En temps de la “postveritat”, el president nord-americà Donald Trump prefereix matar el missatger, és a dir, prefereix culpar els periodistes que donen males notícies en lloc d’assumir-ne la seva pròpia responsabilitat. Aquesta expressió es va començar a gestar a l’antiguitat.

L’historiador grec Plutarc (segles I-II dC), en una de les seves Vides paral·leles, ens parla del militar romà Lucul·le i de les seves guerres a Àsia Menor contra Mitridates del Pont al segle I aC. Segons el relat de l’historiador, el rei armeni Tigranes el Gran, aliat i gendre de Mitridates, s’enfadà molt quan un missatger el va avisar de l’arribada de Lucul·le. Per no sentir aquella mala notícia, el monarca optà per tallar el cap a l’emissari.

L’expressió “matar el missatger” queda molt ben reflectida en la pel·lícula 300, que parla de la batalla de les Termòpiles, que va suposar la primera derrota dels grecs contra els perses en el transcurs de les Guerres Mèdiques. És el moment en què Leònides, rei d’Esparta, rep un missatger del rei Xerxes, el qual li demana la submissió de les polis gregues. Davant aquella provocació, Leònides el llança a un pou. Avui Trump segueix la mateixa consigna dels dèspotes de l’antiguitat. Haurem de veure, però, fins quan podrà mantenir aquesta estratègia tan infantil.