Avui una quimera és una creació imaginària de l’esperit que ens creim que és possible, quan en realitat no ho és. Originàriament, però, el nom (χίμαιρα, “cabreta”) al·ludia a un monstre mitològic que vomitava flames. Es tractava d’una mescla de lleó, cabra i drac, filla de l’escurçó Equidna i del gegant Tifó. Era, per tant, germana de la famosa “family monster” formada pel ca Cèrber, l’Hidra de Lerna, l’Esfinx i el Lleó de Nemea.
A partir del Renaixement, el caràcter tan fabulós d’aquest híbrid va fer que una quimera adquirís el significat actual sinònim d’utopia o entelèquia. Per fer realitat, per tant, els nostres somnis, cal domar les quimeres. Bel·lerofont sí que ho va aconseguir.
Bel·lerofont i Pegàs
Segons la llegenda, Bel·lerofont era un atractiu príncep de Corint que matà un tirà local anomenat “Bel·lero” -d’aquí que el seu nom, en grec, signifiqui “assassí de Bel·lero”. Aleshores s’exilià a la cort de Pretos, rei d’Argos. Antea, l’esposa del monarca, s’enamorà bojament d’ell, però l’hoste la ignorà del tot. Davant aquest menyspreu, Antea decidí venjar-se’n. Així, va contar al seu marit que aquell jove príncep li havia fet proposicions deshonestes.
Bel·lerofont matant la Quimera
En sentir aquella calúmnia, Pretos s’encengué, però les lleis d’hospitalitat no li permetien matar el seu hoste. Llavors va demanar a Bel·lerofont que portàs en nom seu una carta al seu sogre Iòbates, rei de Lícia. La missiva estava segellada i el jove no tenia ni idea del seu contingut: deia que Bel·lerofont era un adúlter perillós i li pregava que el matàs.
Bel·lerofont i Pegàs
En obrir la carta, Iòbates es negà a executar l’ordre. Se li acudí, però, un pla: enviaria el jove a matar la monstruosa Quimera, que tenia assolat el seu reialme. La jugada, amb tot, li sortí malament, perquè Bel·lerofont aconseguí desfer-se d’ella amb l’ajuda del cavall alat Pegàs, de Perseu, que havia trobat un dia bevent a la font de Pirene, a Corint. Aquesta història, per tant, s’assembla bastant a la llegenda de Sant Jordi i el drac -alguns, però, la vinculen més amb la de Perseu.
Quimera d’Arezzo
La millor representació de la Quimera ens l’ofereix una escultura de bronze de la ciutat italiana d’Arezzo, de 80 cm d’altura. Procedeix de la cultura etrusca i data del segle IV aC. A pesar que la figura és un híbrid de diferent animals, en realitat representa un ca amb la mandíbula oberta. En ser descoberta el 1533, es va convertir en símbol del nacionalisme toscà. En un primer moment va ser exposada en la col·lecció de Cosme I de Médici i avui es pot contemplar al Museo Archeologico Nazionale de Florència.
En dialecte alguerès, “posar-se en quimera” vol dir “enganar-se” o “equivocar-se”. En el nostre llenguatge popular, la paraula també s’empra com a sinònim de mania, animadversió (“Li tenc quimera”) o d’ànsia (“No passis quimera pel teu fill, que va pel bon camí”). També trobam l’expressió quimerada, que vol dir enrabiada. Foren famoses les quimerades del tennista John McEnrooe:
En l’àmbit de la ictiologia, una quimera és un peix condricti, al qual també pertanyen els taurons i les rajades. Se la coneix com a Chimaera monstruosa, de manera que el seu aspecte recorda bastant la figura mitològica. Pot arribar als dos metres de llargària.
El peix quimera
En botànica, una quimera és una planta que presenta dues o més característiques genètiques diferents, originada per empelt o per mutacions espontànies. En genètica, el mateix terme també s’empra per a al·ludir a individus híbrids, fruit de dues espècies diferents. Curiosament híbrid ve de la paraula grega ὕβρις (“supèrbia”). Per tant, etimològicament parlant, un híbrid és una aberració, un atemptat contra la naturalesa.
La mare de la Quimera, Equidna (Ἕχιδνα, “escurçó”), avui també és molt present en el món animal. De ser un monstre devorador d’homes, amb cos de dona i coa de serp, ha passat a al·ludir a un mamífer primitiu australià amb un musell allargat en forma de bec, sense dents i amb una llengua allargada i retràctil. Els equidnes, juntament amb els ornitorincs i els zaglossus, són els únics supervivents de l’ordre Monotremata (mamífers que ponen ous).
Equidna avui
Aquí teniu una quimera portuguesa:
Aquí teniu la Quimera de Fúria de Titans:
Aquí teniu La quimera de l’or (The Gold Rush), la pel·ícula muda de Charles Chaplin del 1925.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Configurar y más información
No Comments