Així com funciona la justícia, fan ganes d’enviar-la a fer punyetes. I mai millor dit. Les punyetes són els punys de les camises dels advocats, magistrats i jutges, fetes amb brodats i puntetes. Són una autèntica obra d’art, ja que antigament la seva confecció portava molta de feina i es duia a terme en llocs apartats. D’aquí vendria, per tant, l’origen de l’expressió Vés a fer punyetes per dir-li a algú que deixi de molestar. És com si l’enviàssim a un lloc apartat perquè s’entretingui amb qualsevol cosa.

 

Amb tot, el diccionari Alcover-Moll ens recorda que “originàriament la locució ‘fer-se la punyeta’ significava ‘masturbar-se’.” Precisament, en portuguès l’expressió fazer punheta vol dir «vés a masturbar–te». En català, avui la paraula punyeta la feim servir sobretot per referir-nos a una cosa que molesta, que no té cap utilitat.

 

El puny de la punyeta és present en el verb llatí pugno, que significa “lluitar” i que alhora prové de l’arrel indoeuropea *peug- (“colpejar”).  No debades, lluitam amb els punys. És un ètim amb una nodrida família de derivats: pugna (sinònim de lluita), impugnar (que implica “lluitar” contra una decisió considerada injusta), propugnar (defensar amb els “punys”), repugnar (sentir fàstic), compungir, púgil, inexpugnable (inconquistable), punyent o punyeter.