La primera dona científica es va haver de disfressar d’home per fer realitat el seu somni. Es deia Agnòdice (Ἀγνοδίκη) i va viure a Atenes al segle IV aC. Segons relata Higí a les seves Faules (segle IV aC), es tractava d’una dona de caràcter i determinació. Es proposà ser ginecòloga en veure la gran quantitat de companyes seves que patien en el part. El problema, però, és que aquella professió només estava reservada als ciutadans masculins. Així, Agnòdice es tallà els cabells, es vestí d’home i marxà a Alexandria a estudiar amb Heròfil, el gran anatomista de l’època.

Després de formar-se, la jove metgessa tornà a la seva ciutat natal, on obrí el seu propi consultori ginecològic. Continuà fent-se passar per home. Aviat es convertí en una professional molt respectada. Això, però, no agradà gens als seus col·legues, que veien com cada cop tenien menys clientes. Envejosos, no dubtaren d’acusar-la d’intent de violació a algunes de les seves pacients.

Davant aquella injustícia, Agnòdice es va veure obligada a revelar la seva vertadera identitat sexual. Aleshores un tribunal la condemnà a pena de mort per exercir un professió totalment prohibida a les dones -curiosament, en grec Agnódice vol dir “la casta davant la justícia”.

Afortunadament, les seves pacients es mobilitzaren i varen retreure als jutges que condemnassin la persona que les havia sanat. Així s’aconseguí l’absolució de la primera ginecòloga de la història. A més, gràcies a aquella pressió popular, es canviaren les lleis perquè les dones poguessin exercir la medicina.

Articles del web relacionats:
– Hipàtia, la primera màrtir del feminisme
– Pandora, les arrels gregues de la misogínia
– Friné, la bellesa feta dona
– Aspàsia, la dona més independent de l’antiga Grècia
– Hipòcrates, el pare de la medicina
– Paraules que curen