Els alienígenes terrícoles de Tebes
Cadme i Minerva (pintura de Jacob Jordaens)

Cadme i Minerva (pintura de Jacob Jordaens)

En la mitologia grega trobam un episodi de ciència ficció protagonitzat per alienígenes terrícoles. Tot començà quan la princesa fenícia Europa fou raptada per Zeus. Aleshores el pare d’aquella bella donzella, Agènor, envià a la seva recerca els seus altres tres fills, Cadme, Fènix i Cilix. Els digué que no tornassin sense ella. La seva mare Telefassa els volgué acompanyar. Com que la missió resultà infructuosa, decidiren establir-se en diversos llocs: Fènix a Fenícia; Cílix no gaire lluny de Fenícia, en una regió que s’anomenà Cilícia; i Cadme i la seva mare es quedaren a Tràcia.

En morir Telefassa, Cadme acudí a consultar l’oracle de Delfos. Aquest li contestà que abandonàs la recerca de la seva germana i que fundàs una ciutat. Per fer-ho, havia d’agafar una vaca com a guia. Allà on caigués extenuada seria el lloc triat. I el lloc triat fou Tebes, a Beòcia -el motiu de l’animal que fa de guia és comú en molts mites de fundacions.

cadmo 3

Cadme, fundant Tebes

En complir-se l’oracle, Cadme va voler oferir la vaca en sacrifici a Atena. Així envià alguns dels seus acompanyats a treure aigua de la font d’Ares, que estava custodiada per un drac. Aquest, però, matà la majoria dels enviats. Cadme, enfurismat, matà el rèptil i, per consell d’Atena, en sembrà les dents. Fet això, sorgiren de terra homes armats anomenats esparts (“sembrats” en grec). Així descriu l’escena Ovidi en les seves Metamorfosis en traducció de Jordi Parramon:

“I era increïble: llavors, començant-se a moure els terrossos
varen sortir dels solcs, primer, unes puntes de llança,
i elms de vistosos plomalls tot seguit, que uns caps protegien,
pits i espatlles cresqueren després, i uns braços amb armes,
fins que sorgiren del camp uns homes coberts amb rodelles”.

 

Aquelles criatures prodigioses es començaren a matar els uns als altres. Aleshores Cadme els tirà pedres i elles, creient cadascú que havien estat llançades per l’altre, iniciaren una baralla. Només se’n salvaren cinc, que fundaren amb Cadme Tebes i es convertiren així en els avantpassats de les famílies més il·lustres d’aquesta ciutat. 

Per expiar el crim del drac, Cadme serví Ares sense parar durant vuit mesos. Complida la penitència, l’heroi arribà a ser rei de Tebes gràcies a la protecció d’Atena, i Zeus li donà per muller Harmonia, filla d’Afrodita i Ares.

En la mitologia grega Tebes és una ciutat molt important. És la pàtria d’Edip i dels Epígons, dels nascuts (γίγνομαι) després (επί). Eren els descendents directes dels Set Caps que participaren en la primera expedició contra Tebes. Mentre la primera campanya va acabar en fracàs, la segona, empresa pels mateixos Epígons, va donar com a resultat la presa de la ciutat. Avui un epígon és una persona que segueix les petjades d’un altre, especialment en matèria d’arts, filosofia o ciències. 

Cadmo

Cadme s’enfronta al drac (ceràmica del segle IV aC)

Articles del web relacionats:
L’oracle de Delfos
Europa, la de “mirada ampla”
L’origen terrós de l’home

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad