• La vau, digamma (Ϝ) o stigma (ϛ) per al 6.
• La koppa (ϙ) per al 90.
• La sampi (Ϡ) per al 900. 

	Núm.	Cardinal	Ordinal
1	α´	εἷς, μία, ἕν	πρῶτος, η, ον
2	β´	δύω	δεύτερος, α, ον
3	γ´	τρεῖς, τρία	τρίτος, η, ον
4	δ´	τέτταρες, τέτταρα	τέταρτος, η, ον
5	ε´	πέντε (penta-)	πέμπτος, η, ον
6	ς´	ἕξ (hexa-)	ἕκτος, η, ον
7	ζ´	ἑπτά (hepta-)	ἕβδομος, η, ον
8	η´	ὀκτώ (octa-)	ὄγδοος, η, ον
9	θ´	ἐννεα (enea-)	ἔνατος, η, ον
10	ι´	δέκα (deca-)	δέκατος, η, ον
11	ια´	ἕνδεκα (endeca-)	ἑνδέκατος
12	ιβ´	δώδεκα (dodecà-)	δωδέκατος
13	ιγ´	τρεῖς καὶ δέκα	τρικσαιδέκατος
14	ιδ´	τέτταρες καὶ δέκα	τετταρεσκαιδέκατος
15	ιε´	πεντεκαίδεκα	πεντεκαιδέκατος
16	ις´	ἑκκαίδεκα	ἑκκαιδέκατος
17	ιζ´	ἑπτακαιδέκα	ἑπτακαιδέκατος
18	ιη´	ὀκτωκαίδεκα	ὀκτωκαιδέκατος
19	ιθ´	ἐννεακαίδεκα	ἐννεακαιδέκατος
20	κ´	εἴκοσι	εἰκοστός
30	λ´	τριάκοντα	τριακοστός
40	μ´	τετταράκοντα	τετταρακοστός
50	ν´	πεντήκοντα	πεντηκοστός
60	ξ´	ἑξήκοντα	ἑξηκοστός
70	ο´	ἑβδομήκοντα	ἑβδομηκοστός
80	π´	ὀγδοήκοντα	ὀγδοηκοστός
90	ϙ	ἐνενήκοντα	ἐνενεκοστός
100	ρ´	ἑκατόν (hecto-)	ἑκατοστός
200	σ´	διακόσιοι, αι, α	διακοσιοστός
300	τ´	τριακόσιοι, αι, α	τριακοσιοστός
400	υ´	τετρακόσιοι, αι, α	τετρακοσιοστός
500	φ´	πεντακόσιοι, αι, α	πεντακοσιοστός
600	χ´	ἑξακόσιοι, αι, α	ἑξακοσιοστός
700	ψ´	ἑπτακόσιοι, αι, α	ἑπτακοσιοστός
800	ω´	ὀκτακόσιοι, αι, α	ὀκτακοσιοστός
900	Ϡ	ἐνακόσιοι, αι, α	ἐνακοσιοστός
1000	,α	χίλιοι, αι, α (kilo-)	χιλιοστός
10000	,ι	μύριοι, αι, α	μυριοστός

Per diferenciar els nombres de les lletres es feia servir un accent agut. El sistema de numeració jònic seguia el principi de sumar els signes, escrits ordenats de major a menor, per a obtenir un nombre total. Per exemple:

Per representar els nombres del 1.000 al 999.999 es tornaven a emprar les mateixes lletres de les unitats, desenes i centenes, afegint-hi una coma invertida com a senyal distintiva. Així β’ val 2, però ͵β val 2000. Per exemple:

Altres curiositats:

• La lletra M separada d’una altra lletra per un punt (la miríada, avui sinònim de nombrós) representava el producte d’aquest nombre per 10.000, és a dir, M . 
• δ equivalia a 40.000. 

En grec modern s’utilitzen les lletres majúsculescom a ordinals, per exemple, Φίλιππος Β’ equival a Felip II; en canvi, per als nombres cardinalses fan servir els nombres aràbics.

Nombres romans
El sistema de numeració romà és additiu, de base 10 amb base auxiliar 5 i no té zero. Compta només amb set xifres:

I = 1 V = 5 X = 10 L = 50 
C = 100 D = 500 M = 1000

Els nombres s’escrivien mitjançant la suma d’aquests valors, i es repetia el mateix signe fins a quatre vegades (en època romana, fins a tres). Tota xifra col·locada a l’esquerra d’un valor superior restava. Exemples:

IV = 5 – 1 = 4                                              XIX = 10 + (10 – 1) = 10 + 9 = 19
CD = 500 – 100 = 400                                MIM = 1000 + (1000 – 1) = 1999 
MMII = 1000 + 1000 +1 + 1 = 2002            XLIII = 50 – 10 + 3 = 43 

Una barra horitzontal damunt la xifra indica milers; dues, milions, i així successivament:
___________
DCCCXXVIICCCVI = 827.306

Aquí teniu un enllaç interessant que parla sobre nombres i civilitzacions clàssiques.

Aquest vídeo parla sobre el sistema de numeració romana.

Aquí teniu la meva intervenció al programa “Balears fa ciència” d‘IB3 Ràdio per parlar sobre l’origen dels nombres. El punt de partida és la publicació a la revista “Historia y vida” d’un reportatge que em varen publicar el juliol de 2012 amb el títol “La guerra de los números” (Núm. 532):

Articles del web relacionats:
– Hipàtia, la primera màrtir del feminisme
– Els matemàtics són els millors aprenents
– La guerra dels nombres
– Eureka!
– Etimologies primàries
– Numerologia, la cara oculta dels nombres