Paraules sense fronteres
Etimologia de matalàs

Etimologia de matalàsTotes les llengües s’alimenten d’altres llengües de la següent manera:

 
Substrat. És la influència que una llengua substituïda per una altra exerceix sobre la llengua invasora. En el cas del català, serien les llengües preromàniques, és a dir, les llengües que es parlaven a casa nostra abans de l’arribada dels romans.
  • Paraules celtes: blat, banya, maduixa, brossa, galta, camí, braga, carro, peça, cervesa, camisa, cabanya, vassall, trau, banya, llauna o trencar.
  • Paraules del basc o euskera: esquerra, samarreta, pissarra, estalviar, samarreta, xabola, carabassa, motxilla (el castellà en conserva d’altres com “cencerro” o “órdago”).
  • Paraules d’origen grec: xarxa, calaix, ormeig.
Superstrat. És la influència d’un conjunt de llengües sobre altra en procés de formació sense arribar a substituir-la. En del català, serien les llengües posteriors a la romanització.
  • Paraules àrabs (fruit dels vuit segles de dominació musulmana a la Península): zero, xifra, aritmètica, cafè, àlgebra, alcohol, cotó,       jupa, xarop, ronda, duana, afalagar, mesquí, safata, rajola, racó, nuca, droga, arròs, fideus, barri, matalàs (< matrah, «coixí gran per asseure’s en terra»), màscara, mòmia, moneia, tarima, alicates, albarà, síndria, catifa, arracades, llimona, taronja, xoquins (< suqqîn, «sabates entapinades»), albergíniamagatzem, descambuixar (< kanbûs, que era un tipus de vel que duien les dones) o mariol·lo, que significa camiseta (segurament és un vell mot d’herència mossàrab que conservà la pagesia mallorquina).

e cartell paraules viatgeres editora 129 7279 1

Adstrat. Són els manlleus (paraules prestades) constants que rep una llengua ja formada d’altres llengües veïnes. La incorporació de mots de llengües adstrat respon sovint, encara que no sempre, a la necessitat de crear neologisme. En el cas del català, podem diferenciar:
  • Occitanismes: ambaixada, bacallà, bressol, coratge, espasa, empaitar, raspall, eina (< aizina, «comoditat»), foraster, faràndula, refrany, tatxa, perfil, joia, bosc, flauta, capatàs.
  • Gal·licismes: jardí, estendard, llinatge, covardia, batalla, xemeneia, hotel, maçoneria, debut, xofer, xalet, bufet, clixé, croqueta, xef, xandall (< marchand d’ail, «venedor d’alls», en al·lusió al tipus de roba d’aquests venedors), gabinet, fitxa, parc, somier, jaqueta (< Jacques, «Jaume», aplicat als pagesos de França), popurri, bricolatge, moda, arnès, claraboia, crema, turisme, maleta, sabotatge, sergent, equipatge, bitllet, gorra («elegància de la moda, luxe»), falta, claraboia, crema, etiqueta, bota (possiblement prové del francès antic bot, que vol dir «calàpet», per la comparació del xip-xap de l’amfibi en caure de panxa a bassiots i la bota en trepitjar terreny banyat).

PV Bar ina 26

  • Italianismes: artesà, alerta, macarró, novel·la, saldo, escopeta, sentinella, coronel, piano, soprano, sonet, mistela, cicerone, batuta, capritx, fiasco, camerino, porcellana, salsitxa, sobrassada (< soppressada, «pitjada», «comprimida»), caputxa, guerxo, cartó, grotesc, milió, facècia, balcó, aquarel·la, caricatura, força, fragata, carena, duel, caricatura, esparadrap (< sparadrappo, compost de sparare, «esqueixar» i drappo, «drap»).
  • Lusitanismes (de Lusitània, Portugal): caramel, melmelada, bussejar.
  • Castellanismes (normativitzats): preguntar, alabar, queixar-se, tarda, bodega, burro, postres, entregar, guapo, maco, broma, cabdill, curandero, llaga, bodes, resar, cigarro o xigarro (prové del castellà americà cigarra, que vol dir «cigala», per la semblança amb la forma i el color de l’insecte).

PV parxgina 18

El castellà, per la seva banda, també ha rebut catalanismes com cantimplora, pincel, capicúa, añoranza, alioli, dátil, turrón, retrete, ensaimada, butifarra, faena, guante, sastre, esquirol, bajel, clavel, forastero, paella, salvaje…

El català també s’ha nodrit de paraules d’altres llengües no necessàriament romàniques i, en alguns casos, fora de l’àmbit mediterrani:

  • Anglès: bistec, club, xut, míting, esport, vagó.
  • Gaèlic: eslògan, clan
  • Alemany (germanismes): amanir, blau, blanc, gris, estaca, tapa, botó, sala, banc, gana, roba, robar, guanyar (< waidanjan, «obtenir aliments treballant la terra»), guarir, amanir, lleig, llesca, gaire, escuma, fang, esclatar, conrear, brot, falda, ric, alberg, sabó, esquena, bandera, banda, marca, treva, guerra, elm, bigot, guàrdia, espia, boig, estona, òliba, orgull, raspall, brossa, ganivet, gratar, tovallola, estovalles, taca, arpa, sopes (< suppa, «bocí de pa mullat de líquid») o roba (< raubôn, que vol dir «robar», «saquejar», ja que la roba era un dels principals components del botí).
  • Serbocroat: corbata ( < hrvat), que vol dir «croat», perquè la varen començar a usar els genets croats al segle XVII.
  • Irànic: tassó («bol», «escudella»)
  • Egipci: goma
  • Sànscrit: sucre, laca, parxís, karma, parxís (vol dir «vint-i-cinc», puntuació màxima del joc original).
  • Turc: tulipa, turbant, divan, iogurt, quiosc, espinacs, caravana, tambor, caviar, paradís, almívar, nenúfar o sabata (el castellà en conserva d’altres com “chaleco”, “armilla” en català).

PV rellotge Pgina 24

  • Persa: llimona
  • Caló (gitano): xabola, paio, pispar (d’altres no estan normativitzades, com “calés”, “jalar”, “chirona”, “pelluco”)
  • Finès: sauna.
  • Suec: edredó (< eiderdum, compost d’eider, «ànnera salvatge» i dun, «plomissol»).
  • Txec: robot < robota (“treball”).
  • Hindi: bengala, xampú, pijama (< paegama, «calçons bombatxos dels musulmans»).
  • Xinès: te, quètxup («salsa de peix en salmorra»).
  • Esquimal: anorac (< anoré, «vent»).
  • Japonès: bonsai, tsunami (“onada de port”); karate (“mans netes”); karaoke (“orquestra neta”); judo (“mitjà suau”).
  • Llengües ameríndies (Amèrica Llatina): cacau, huracà, cacic, alvocat, caiman, butaca, lloro, mico, xiclet, caníbal, tòtem, huracà, hule, mocassí, tobogan, canoa, hamaca, petaca, jaguar, tabac, tauró, piranya, patata, moniato, tomàtiga, xocolata, barbacoa.
  • Llengües polinèsiques: tabú, biquini.

PV Xarcuterigina 05

També tenim paraules adoptades d’origen poc clar. És el cas d’al·lot, propi del català de Mallorca i que alguns fan derivar de l’antic fràncic (llengua parlada pels francs). Amb la forma primitiva d’arlot, s’hauria aplicat a un individu de conducta poc exemplar (en anglès, boy inicialment també significava “persona de baixa condició”). Després, per un procés d’assimilació, arlot hauria passat a al·lot i ja en època medieval hauria adquirit el significat de jove.

Aquí teniu un llistat de fitxes etimològiques elaborades per l’Ajuntament de Manacor.. Formen part d’un projecte molt interessant titulat “Paraules amb arrels”.

Aquí teniu la meva intervenció al programa “Balears fa ciència” d’IB3 Ràdio (08/12/2012) per parlar sobre el fantàstic món de les etimologies amb l’ajuda del meu exalumne Miquel Àngel Adrover.

 

I aquest és un capítol del programa Téntol d’IB3 dedicat als préstecs lingüístics:

Articles del web relacionats:
– A la recerca de la llengua mare
– La llengua dels nins salvatges
– Lingua franca, el primer esperanto
– La solidaritat de les llengües
– Emparaular el món
– Mediterrani,el bressol del llatí
– La llengua dels nins salvatges
– El grec, el pa nostre de cada dia
– Menys llatí i més esport
– “Traduttore traditore”
– Romàntics, no em vengueu amb romanços!
– 
Apologia de la paraula
– 
Al principi existia la paraula
Mots que es xiuxiuegen
L’ABC de l’alfabet: un viatge als orígens de les nostres lletres
– 
El glamur de les lletres
– 
Paraules voladores

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad