Durant l’Edat Mitjana, el llatí s’anà desmembrant en les llengües romàniques. Aleshores només es mantingué, de forma més o menys artificiosa, com a llengua administrativa, de la ciència i de la filosofia. El seu reviscolament, però, com a llengua del poble es produí a mans d’uns personatges singulars, els goliards. Eren una mena de trobadors del Nord, que empraven la llengua de Ciceró per fer broma, per cantar a la primavera o a l’amor.
Molts goliards eren clerici vagantes, monjos i frares exclaustrats. Es tractava d’una orde religiosa burlesca, presidida pel llegendari Arxipoeta bisbe Golias –d’aquí que els seus seguidors fossin coneguts com a goliards. Tant per les seves creacions com pel seu estil de vida, aquella ordo vagorum va formar la primera contracultura del seu temps, és a dir, la cultura underground (avant-la-lettre) del seu temps.
Arxipoeta bisbe Golias
Els goliards no eren persones incultes. Estaven dotats d’una alta formació humanística que havien après als convents. Foren els primers que independitzaren la música de les funcions litúrgiques. Una de les seves creacions més típiques varen ser els Carmina Burana(pronunciat com Cármina, és el plural llatí de carmen, “poema”, “cançó”). Eren un conjunt de 228 textos medievals (probablement del s. XIII) que inclouen poemes, petits quadres escènics dialogats, cançons, etc. La majoria estan escrits en llatí, llevat d’alguns en alt alemany medieval. El manuscrit va ser trobat el 1803 al monestir bavarès de la ciutat de Buern (d’aquí el nom). Foren editats per primer cop per Andreas Schmeller el 1847.
Carl Orff
Els Carmina Burana contenen algunes melodies amb indicació dels pneuma (notes musicals) sense línies, és a dir, notació anterior a l’ús de pentagrames que fixen els intervals. Aquestes composicions es feren populars gràcies a la música de Carl Orff (Munich, 1895-1982). El 1937 l’autor alemany, conegut pels seus mètodes de pedagogia musical, va escriure la gran cantata escènica sobre una selecció de 24 textos originals. Ho feu en una versió molt efectista per a coral i orquestra simfònica.
Carmina Burana
Els textos escollits per Orff s’agrupen en tres blocs: la Primavera, la Taverna, i la Cort de l’Amor, amb un pròleg (el conegut O Fortuna velut Luna…) i un final. A més dels Carmina Burana, el compositor de Munich va musicar poemes de Catul, Catulli Carmina (1943), i el Triomf d’Afrodita (1950), que formarien una mena de trilogia. La música dels Carmina Burana ha estat utilitzada a algunes pel·lícules, com Excalibur(John Boorman, 1981), entre altres. També l’hem poguda sentir a spots publicitaris i documentals.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Configurar y más información
Carmina Burana
No Comments