A Roma, les Moires foren rebatejades com a Parques amb una sèrie de variacions respecte a les gregues. El seus noms eren Nona, Decima i Morta, i cadascuna presidia, respectivament, el naixement, el matrimoni i la mort. Aquesta última es convertiria en la Parca per antonomàsia que ja trobam en l’himne oficial de Mallorca, La Balanguera. El 1903, el seu autor, Joan Alcover, es va inspirar en una coneguda cançó popular illenca on apareix un personatge femení, el nom del qual podria venir del francès Boulangère (“fornera”). En la nova versió, la Balanguera es convertiria en una vella filadora revestida del caràcter mític de la seva homòloga clàssica. Alcover, però, que patí de prop moltes pèrdues familiars, s’allunyà de la idea de la mort de la Parca llatina. Optà per una d’optimista que teixeix el futur esperançador d’una pàtria.
Al 1975 Ítaca assoliria un nou nivell metafòric en ser musicat per Lluís Llach. El cantautor de Verges transformà la pàtria d’Ulisses en la il·lusió que necessita tot individu per mantenir-se viu fins al final. Aquesta força engrescadora és la que ens ha de permetre conviure millor amb l’altra cara del nostre atzarós pas per aquest món, la finitud. Per tocar amb els peus a terra, sempre tendrem les alliçonadores paraules sobre la fugacitat de la glòria que antigament escoltava el Papa moments abans d’assumir l’encàrrec diví: Sic transit gloria mundi (“Així passa la glòria del món”).
Amb la negra espasa de Dàmocles amenaçant, de res serveix preocupar-nos del somni etern. És més profitós ocupar-nos de viure el present amb els ulls ben oberts. I, mentre assistim a la nostra imparable decrepitud física –i sovint també moral-, ens podem consolar pensant que la immortalitat ens resultaria massa esgotadora o un autèntic malson en cas d’haver-nos convertit en una ànima en pena. Foragitada la por, ens queda el dubte que, tal com va plantejar Nabokov, si la vida és una sorpresa, per què la mort no hauria de ser-ne una de més gran?
I, per acabar, recordau aquestes frases -no en sé l’autor:
En el capítol setè de l’Eclesiàstic trobam la següent reflexió sobre la mort: In omnibus operibus tuis memorare novissima tua et in aeternum non peccabis (“En totes les teves obres, recorda’t de les teves acaballes i no pecaràs mai”).
Les edats i la mort (Han Baldung Grien, 1541 – 1544)
Aquí teniu un article interessant sobre l’enyor d’una persona que ens ha deixat.
Aquí teniu unes reflexions sobre la mort del llibre de l’estoic Sèneca Lletres a Lucili (Llibre XV, Lletra XCIII).
No ens hem de captenir de viure molt, sinó de viure a bastament, car per viure molt necessites el destí, per viure a bastament, la diligència de l’esperit. Llarga és la vida si és plena […]. ¿De què serveixen a l’un vuitanta anys passats en la vagància? […]. Ha viscut vuitanta anys. Caldria saber des de quin dia comptes la seva mort. Aquell altre ha mort en la flor de l’edat. Però ha complert els deures de bon ciutadà, de bon amic, de bon fill; en cap punt s’ha emperesit […].
Diem de tal que ha viscut vuitanta anys. Diríem, més aviat, que ha durat vuitanta anys, a menys que diguem que ha viscut com ho diem dels arbres. Jo et prego, Lucili, que procurem que, talment com les coses de gran preu, la nostra vida no sigui gran en extensió, sinó en valor. Amidem-la per les obres, no pas per la durada […].
La durada de la vida és cosa que no depèn de nosaltres; que mentre jo visqui, visqui realment, és cosa meva. El que em pots exigir és que no passi la vida en una vergonyosa obscuritat; que meni la vida, i no la deixi passar inútil. ¿Preguntes quina és la vida més duradora? Viure fins a assolir la saviesa. Qui hi ha arribat, ha aconseguit no la fita més llunyana, sinó la més gran […].
Aquí teniu més reflexions de Sèneca sobre la mort.
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (01/11/2016), reflexion sobre el misteri de la mort:
Horaci, en les seves Odes (II, 18), també ens convida a la següent reflexió sobre la fugacitat del temps:
Traditur dies die “Un dia empeny un altre dia
nouaeque pergunt interire lunae i noves llunes s’encaminen cap a la mort”
I aquí teniu altres llatinismes relacionats amb la mort
Nihil enim semper floret, aetas succedit aetati. “Res està sempre en flor, una edat en segueix una altra” (Ciceró)
Utendum est aetate. Cito pede labitur aetas “Cal aprofitar l’edat. El temps s’esmuny amb peu rabent” (Ovidi)
Fugit irreparabile tempus “S’escapa el temps irrecuperable” (Virgili)
Nihil est annis velocius “Res és més veloç que els anys” (Ovidi)
Mirabar celerem fugitiva aetate rapinam, et, dum nascuntur, consenuisse rosas.
“M’escarrufava el ràpid furt de l’edat fugitiva i que les roses es marceixen en el moment de néixer” (Ausoni)
Tempus edax rerum tuque, invidiosa vetustas, omnia destruitis, vitiataque dentibus aevi paulatim lenta consumitis omnia morte.
“El temps és devorador de les coses i tu, envejosa vellesa, ho feu malbé tot, i tot, rosegat per les dents de l’edat, ho consumiu tot amb una mort lenta” (Ovidi)
Omnia aliena sunt: tempus tantum nostrum est. “Tot ens és aliè, sols el temps és nostre” (Sèneca)
Aetate rectius sapimus. “Amb l’edat ens tornem més savis” (Terenci)
Vive memor Leti; fugit hora. “Viu pensant en la mort; el temps fuig” (Persi)
Si computas annos, exiguum tempus: si vices rerum, aevum putes. “El temps és breu, si comptes els anys; però si comptes les vicissituds diries que és un segle”(Plini)
Eheu, fugaces, Postume, Postume,labuntur anni, nec pietas moram rugis et instanti senectae afferet indomitaeque morti.
“Ai! Pòstum, Pòstum, fugissers s’esmunyen els anys, i la devoció als déus no demorarà les arrugues, la vellesa que ens acuita i la mort indomable” (Horaci)
Ars longa, vita brevis. “L’art és llarg, la vida breu” (Sèneca)
Aquest capítol del programa “Saca la lengua” (TVE) està a paraules relacionades amb la mort.
Aquest capítol del programa “Téntol” d’IB3 està dedicat a les paraules relacionades amb la mort:
Aquí teniu un article titulat “La por a la mort, herència de la pandèmia”.
Aquí trobareu més informació sobre el tòpic literari del memento mori.
Aquí teniu una interessant reflexió de Steve Jobs, el creador d’Apple mort el 2011, sobre el memento mori.
Tampoc no us podeu perdre aquest vídeo de Pablo Motos:
I aquestes són algunes de les consideracions sobre la mort de personatges cèlebres:
Aquí teniu uns versos de Semònides d’Amorgos, on reflexiona sobre el destí dels mortals.
Aquí teniu un llistat d’epitafis famosos que són mentida.
Les paraules del gran Joan Vinyoli també són molt escaients (“Abans que neixi l’alba”):
És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d’una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perdut
o bé, de nit, abans
que neixi l’alba, algun lladruc
esquinça el dur silenci.
I vénen els records.
Isabel Barriel
I aquest poema de Miquel Àngel Riera també és molt emotiu:
Quant a mi, que us firm en blanc l’acceptació prèvia de la vostra futura sentència, cal que sapigueu que és des de vosaltres des d’on vull salvar-me, però a mitja veu: d’enmig de la teringa de resultats possibles, dic fort que serà prou, per a justificar-me, que en passar el meu taüt, algú, d’entre vosaltres, discretament recolzat al cantó més mesquí del poble, en veure’m allunyar com una pluja magra, mentre es palpa més fosca arreu de la persona, es senti entotsolat, per un instant, com el que perd una eina i en girar-me l’esquena, decidit a anar enlloc, digui de mi, com el que escup la llosca: Era dels nostres: caldria no hagués mort.Aquest altre poema de Miquel Martí i Pol també és molt emotiu:
“Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu…
Parlem de les teves coses, i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo”.
Si voleu perdre la por a la mort, no us podeu perdre aquest vídeo del programa Bricolatge emocional de TV3.
Tampoc no us podeu perdre aquest vídeo sobre la Dolors, una dona amb càncer terminal que encara la seva recta final amb serenor. És del programa “No serà fàcil” de TV3. És realment emotiu!
Aquest vídeo també és molt interessant: “Morir bé”, del programa Latituds de TV3. I aquest vídeo de Salvados parla sobre l’eutanàsia, la bona mort.
Aquest és l’article vitalista que ha escrit el neuròleg Olivers Sacks en saber que li queden mesos de vida.
Igual d’interessant és aquest article d’Eva Piquer titulat “Si el món s’acaba”. Aquest altre, de la mateixa autora, titulat “La mort pressentida”, també és interessant.
Si voleu saber per què celebram Halloween i Tots Sants, podeu consultar aquest altre article meu.
Aquí teniu un capítol del programa “Deslenguados” de La 2 dedicat a la mort.
Articles relacionats:
– Realment existeix l’infern?
– La lliçó mortal de Gilgameix
– Etimologies de la mort– Paraules amb ànima
– Els orígens del cristianisme
– A la recerca del paradís perdut
– Treballar amb la mort
I aquí teniu la meva intervenció al programa “Balears fa ciència” d’IB3 Ràdio (26/10/2013) per parlar sobre les etimologies de la mort.
No Comments