Aquella nouvinguda advertí la seva rival que havia de ser més modesta, a la qual cosa Aracne contestà amb insults. Aleshores la deessa revelà la seva vertadera identitat i s’inicià la competició. Atena representà en el tapís els déus olímpics en tota la seva majestuositat. Per espantar la seva contrincant, hi afegí a les voreres una representació de quatre episodis que mostraven la derrota dels mortals que s’havien atrevit a desafiar els déus.
Aracne, en canvi, traçà en la seva tela les aventures amoroses poc honroses d’alguns olímpics, com les de Zeus amb Europa i Dànae. L’obra era impecable, però el seu contingut no agradà gens Atena, que, airada, la rompé. Sentint-se ultratjada i humiliada, Aracne es penjà d’un arbre. La deessa, però, no la deixà morir. La transformà en una aranya perquè seguís teixint eternament. D’aquí que qualsevol teranyina sigui una obra d’art. Així relata l’escena Ovidi en les seves Metamorfosis (VI, 134-145), en traducció de Jordi Parramon:
Abans de Velázquez, al segle XIV el geni de les lletres italianes, Dante Alighieri, també volgué recollir el mite d’Aracne en la seva obra la Divina Comèdia. El Cant XII del Purgatori ens parla del lloc on purguen la seva culpa els superbs. Hi trobam personatges mitològics i bíblics com Nemrod, Níobe, Saül o Alcmeó. I fent-los companyia també hi ha la mateixa Aracne.
Per poder entendre el quadre de Velázquez, avui al Museo del Prado, heu de veure aquest vídeo.
La metamorfosi d’Aracne recorda molt la que pateix el protagonista de la Metamorfosi de Kafka.
En aquesta entrada del blog del dermatòleg Xavier Sierra trobareu informació sobre els diferents tipus d’aranyes.
Per conèixer més les Metamorfosis d’Ovidi, no us podeu perdre aquest blog titulat “Els fruits de la immortalitat“. I aquest altre titulat les Metamorfosis d’Ovidi.
Articles del web relacionats:
– Atena o el maldecap de la saviesa
– Formigues, quins grans guerrers!
One Comment
Amoroset
Molt xulo. M’agrada.