El complex de Cresos
En aquesta època de corrupció que estam vivint hi ha moltes persones que pateixen el complex de Cresos. És la recerca patològica de superioritat a través del malbaratament de doblers i propines. En el món dels dibuixos animats un clar exemple d’aquest complex són el senyor Burns dels Simpson o el “tio Gilito” de Mickey Mouse.

El senyor Burns dels Simpson
El senyor Burns dels Simpson

“Tio Gilito”
El complex de Cresos agafa el nom d’un rei homònim de Lídia (la part occidental de l’actual Turquia) del segle VI. Segons Heròdot, aquesta terra va veure al segle VII aC l’encunyació de la primera moneda de la història a Occident. No és d’estranyar, doncs, que Cresos fos considerat l’home més ric del seu temps. La seva opulència, però, no trigaria a ser qüestionada.
 
Un dia va arribar a Sardes, la capital de Lídia, l’estadista i poeta atenès Soló. Convençut que el seu hoste havia quedat sorprès en veure tanta riquesa, Cresos li preguntà qui creia que era l’home més feliç del món. Soló, però, no va dir el seu nom, sinó que va enumerar uns quants herois atenesos caiguts al camp de batalla. El poeta li insistí que només un cop arribada la mort es pot valorar la felicitat d’una persona. Li ho va dir d’aquesta manera: “Nosaltres els grecs, majestat, hem obtingut de déu una saviesa massa casolana i limitada per poder preveure què passarà demà i proclamar feliç un home que encara està compromès en la seva batalla”.
 
En efecte, quan Soló va haver marxat, un càstig diví va tocar Cresos de ple. Cresos tenia dos fills: Atis, un al·lot molt atractiu, i un altre de sordmut. Ja en somnis, a Cresos se li havia presentat la mort d’Atis. I així va ser. Va ser un altre hoste seu, Adrast, qui el va matar sense voler durant una cacera.

Soló davant Cresos (Gerrit van Honthorst)
Soló davant Cresos (Gerrit van Honthorst)
Després d’haver superat el dol pel seu fill, Cresos es llançà a combatre l’amenaça del creixent poder de l’imperi persa de Ciros II el Gran. L’oracle de Delfos li havia dit: “si marxes contra els perses, destruiràs un gran imperi”. Però l’imperi que va destruir no va ser el persa sinó el seu propi. Fet presoner pels perses, el seu destí fou la pira. Quan estava a punt de ser cremat per les flames, es va recordar de Soló que, amb tanta diplomàcia, l’havia exhortat a la prudència, i va invocar els seu nom tres vegades.
 
Ciros va voler saber qui era aquell Soló. I un cop en va sentir la història, en va quedar tan impressionat que va ordenar que deslliguessin el presoner. Però ja era massa tard, el foc era incontrolable. Aleshores Cresos va invocar Apol·lo amb llàgrimes als ulls. Els seus desitjos foren escoltats i de sobte va esclatar una tempesta que apagà la pira. Ciros, en veure que Cresos comptava amb la protecció del déus, l’incorporà en el seu seguici com a assessor.
 
Amb la incorporació de Lídia (l’actual Turquia), Ciros es llançà a la conquesta de la tribu dels massàgetes, que habitaven a les grans planes estepàries de l’Àsia Central. És en aquesta batalla on morí Ciros. Cresos continuà fent d’assessor de Cambises, el fill de Ciros i successor seu.

Articles del web relacionats:
– L’origen de la moneda
– El capitalisme que ens decapita
– 
Nèmesi, venjança divina contra la supèrbia

I per continuar reflexionant sobre el pes dels diners a les nostres vides, aquí teniu l’interessant programa “Amb filosofia” de TV3:

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad