En la mitologia clàssica, les Hores (< ὥρα, “divisió”, “període”) no al·ludien a les nostres unitats de temps. Eren tres deesses, filles de Zeus i de la titànida Temis, que controlaven el cicle de les estacions. Els seus noms en grec, Tal·lo, Auxo i Carpo, evocaven, respectivament, les idees de brotar, créixer i fructificar. Com a filles de Temis (la Justícia), les Hores també eren divinitats de l’ordre, de manera que vetlaven per l’equilibri social -les seves germanes, les Moires, també tenien una funció similar.
Una de les Hores més famoses és la Primavera que apareix donant la rebuda amb un mantell al quadre El naixement de Venus (1482), de Sandro Botticelli, avui a la Galleria degli Uffizi de Florència.
La primavera de Botticelli
El significat del quadre pot ser que, en el procés de l’amor, allò que arriba a la terra com a passió (Zèfir), torna al cel com a contemplació (Mercuri).
Aquí teniu una guia botànica del quadre de Botticeli.
Aquí teniu la meva intervenció a la secció “Paraules al descobert”, del programa “Balears fa ciència”, d’IB3 Ràdio (13/04/2013). Amb motiu de l’arribada de la primavera, parl sobre l’etimologia de diferents emocions:
Aquest capítol del programa “Téntol” d’IB3 està dedicat a paraules relacionades amb el temps:
Us deix amb la Primavera de Vivaldi:
Articles del web relacionats:
– Compte a “venerar” massa Venus!
– L’origen dels vents
– Hormones que exciten
– L’origen mitològic de l’hivern
–Etimologies estacionals
– La guerra de los relojes
– Per què canviam l’hora?
– Hores a la romana
No Comments